Per què les edicions i les traduccions de clàssics grecs i llatins han estat tant importants en la nostra cultura i han constituït la primera eina per a la normalització ortogràfica del català? Quin interès transversal fa néixer, a principi del segle XX, juntament amb les institucions nacionals, tantes excavacions arqueològiques i molts dels museus d’arreu del Principat, de les Illes, del País Valencià i de la Catalunya del Nord? Quina relació té l’excavació de la ciutat antiga d’Empúries amb el naixement de l’Institut d’Estudis Catalans?
La nissaga catalana del món clàssic permet conèixer fins a quin punt la cultura catalana s’ha creat a partir del món clàssic grec, romà i iber. El llibre, publicat per la revista Auriga, amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Departament de Cultura, s'ha presentat dilluns, dia 4 de juliol, a les set del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.
La presentació del llibre ha estat a càrrec de Salvador Giner, president de l’IEC, i en l’acte han intervingut els curadors de l’obra: Montserrat Tudela, filòloga especialitzada en papirologia i directora de la revista Auriga, i l’arqueòleg Pere Izquierdo. Tal com indica Montserrat Tudela en la introducció del llibre, La nissaga catalana del món clàssic és «un recull de semblances de les persones que, al llarg de la història del nostre poble, han tingut una pàtria comuna: el món clàssic. És una obra col·lectiva plantejada com un diàleg a través del temps entre els que ja no hi són i els qui en som hereus i encara habitem en aquesta pàtria comuna a les terres de llengua catalana». L’abat Oliva, per Manuel Mundó; Joan Maragall i Salvador Espriu, per Carles Miralles; Puig i Cadafalch, per Francesc X. Hernàndez... En total, més de cent-cinquanta semblances escrites per més d’un centenar d’autors. Com recull Salvador Giner al pròleg del llibre: «l’atractiu d’aquest aplec és que l’obra de cada classicista està escrita per un altre, de contemporani, igualment vinculat a aquell món».
