Només quatre de cada deu empadronats a la capital gironina són nascuts al mateix municipi.
Gairebé nou mil barcelonins han passat a residir a la ciutat, mentre només hi ha 425 tarragonins i uns 600 lleidatans.
La ciutat de Girona té entre les persones empadronades més gent nascuda en un país estranger que no pas originària de la resta de l'Estat espanyol. Així ho revela la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT) en un estudi, en què estableix que els nous gironins nascuts a l'estranger són més de 21.000 persones, i en canvi els provinents de la resta de l'Estat són 14.700.
El grup més nombrós són els ciutadans nascuts a la mateixa capital gironina, que amb més de 37.300 persones representen gairebé quatre de cada deu empadronats a Girona dels pocs més de 96.600 que s'hi comptabilitzen. Per contra, els nascuts a l'estranger representen prop del 22% de la població, molt per sobre dels nascuts en territori espanyol, amb un 15,22%, o fins i tot, dels nascuts en altres municipis de les comarques gironines, que amb poc més de 14.000 persones representen en l'actualitat el 14,5% dels residents a la ciutat de Girona. Una altra dada curiosa és que els nascuts a l'estranger doblen amb escreix el nombre de nous gironins nascuts a la resta de demarcacions catalanes, que amb pocs més de 9.400 persones representen encara no un 10% de la població de la capital.
Si s'entra en el detall de les procedències dels empadronats a Girona que són originaris de països estrangers s'observa com l'Amèrica Llatina és la zona de món amb més representants, amb presència a la ciutat de més de 9.000 persones. Darrere seu s'hi situen els ciutadans nascuts a la Unió Europea, amb més de 4.000 persones, i els procedents del Magrib són el tercer col·lectiu d'estrangers establerts a Girona, amb més de 3.700 persones.
L'anàlisi de les principals procedències dels veïns de Girona des de l'Estat espanyol situen de manera indiscutible Andalusia en el lloc capdavanter.
Producte del fenomen migratori dels anys seixanta i setanta del segle XX, Girona té en l'actualitat més de 7.000 ciutadans nascuts a Andalusia. Extremadura, amb 1.450 ciutadans, i Castella i Lleó, amb encara no 1.300, són la segona i la tercera comunitats autònomes que més ciutadans hi aporten.
Si s'analitza al detall els ciutadans que ara viuen a Girona però que van néixer en una altra demarcació catalana, s'observa el poder d'atracció de la capital gironina per als barcelonins. Així, de les més de 9.400 persones nascudes en altres demarcacions, les procedents de Barcelona són prop de 8.400. L'altre miler se'l reparteixen els lleidatans, amb gairebé 600 persones, i els tarragonins hi tenen una presència gairebé anecdòtica, amb 425; se situen fins i tot darrere de comunitats autònomes com ara Madrid (662), Galícia (612), Castella la Manxa(759) i Aragó (738).
37.346 ciutadans han nascut a Girona i representen el 38,6% dels més de 96.600 empadronats a la ciutat.
Més de la meitat hi han arribat en l'última dècada
L'eclosió migratòria de l'última dècada s'evidencia en veure com més de la meitat dels ciutadans han arribat a la ciutat des de l'any 2000. En aquesta dècada hi van arribar 31.910 persones.
Un miler de llars tenen entre 7 i 12 inquilins
Una dada sorprenent és que a Girona hi ha prop d'un miler de domicilis que tenen empadronades entre 7 i 12 persones. Per sobre, encara hi ha set casos amb més de 12 inquilins, segons el padró.
Prop de 2.200 avis de més de 75 anys viuen sols
L'envelliment de la població es reflecteix també en una altra dada: a Girona hi ha 2.200 avis i àvies de més de 75 anys que viuen sols. Una xifra que puja als 5.467 pel que fa als més grans de 65 anys.
La gent que viu sola és el grup més nombrós
El grup més nombrós és la gent que viu sola al seu habitatge, com passa en 9.837 casos. Els pisos amb dues persones és el segon més nombrós, amb 9.149 llars de les 35.700 que hi ha en total.
En l'àmbit urbà hi ha uns 7.200 habitants per km²
En l'àmbit urbà Girona té una densitat de població de 7.200 habitants per quilòmetre quadrat. Santa Eugènia i Can Gibert i l'Eixample són els barris amb més densitat de població. /font
