El bilingüisme precoç contribueix al desenvolupament cognitiu dels estudiants i no afecta el grau de coneixements que assoleix l'alumnat
La Càtedra Linguamón – UOC de Multilingüisme i els Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC han presentat diversos resultats sobre el model lingüístic de l'escola catalana en el marc de la jornada «Llengua i escola a Catalunya: mites i realitats. Presentació de resultats dels treballs de recerca empírica més recents sobre el tema». En la presentació, que ha tingut lloc al Col·legi de Periodistes, han intervingut els ponents Ignasi Vila (UdG), Joaquim Arnau (UB), Montserrat Cortés (UB), Aurora Bel (UPF), Carme Pérez (UPF), Melina Aparici (UAB) i Miquel Strubell, director de la Càtedra Linguamón – UOC de Multilingüisme.
Les intervencions han volgut donar resposta a qüestions relacionades amb el model lingüístic de l'escola catalana. Els experts han reflexionat sobre si el nivell de coneixements de l'alumnat català o els possibles dèficits que es poden donar són conseqüència de la llengua en què s'imparteixen les assignatures.
Un model lingüístic que afavoreix la cohesió social
El director de la Càtedra Linguamón – UOC de Multilingüisme, Miquel Strubell, ha defensat el model lingüístic de l'escola catalana i ha destacat que és l'únic que garanteix la cohesió social i que els alumnes no catalanoparlants tinguin competències en les dues llengües, un fet que no assoleixen països com Canadà o Bèlgica, també bilingües. Strubell ha afirmat que l'assoliment precoç de competències de dues llengües té molts avantatges cognitius a l'hora d'aprendre nous idiomes en comparació amb els monolingües.
La llengua no influeix en l'assoliment de competències
Per Ignasi Vila, catedràtic en Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Girona, els alumnes castellanoparlants no finalitzen l'escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements escolars per haver estudiat en català. Vila ha assegurat que, tot i que els factors socioeconòmics poder ser determinants, les competències que un alumne assoleix en diverses matèries són independents a la llengua que parla a casa. Vila també ha afirmat que, si l'escolarització a Catalunya no fos en català, el català seria una llengua desconeguda per gran part de l'alumnat de Catalunya.
En la mateixa línia s'ha pronunciat Joaquim Arnau, professor del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona, que ha assegurat que els alumnes que acaben l'escolarització obligatòria en el sistema català no tenen dèficits en els coneixements escolars perquè, segons diversos estudis, un ensenyament en dues llengües aconsegueix millors resultats acadèmics que els de països monolingües. Arnau s'ha basat, entre d'altres, en l'estudi PISA 2009, en què Catalunya aconsegueix millors resultats que països monolingües en competències matemàtiques o en comprensió lectora.
Per la seva part, Montserrat Cortés, professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, ha explicat que els alumnes que acaben l'escolarització obligatòria no tenen dèficits en coneixements del castellà per haver estudiat, principalment, en català. Cortés ha afirmat que el coneixement del castellà no depèn del territori i que, fins i tot, els resultats en coneixements de llengua castellana són una mica més alts a Catalunya que a altres zones de l'Estat espanyol. Per Cortés, les dades sociolingüístiques i les referents a coneixements i a competències escolars continuen justificant l'actual model educatiu català perquè garanteix que els alumnes tinguin un bon nivell de les dues llengües al final de la seva escolarització.
El bilingüisme ens fa més tolerants
Les dades presentades per Aurora Bel, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, i Carme Pérez, professora del Departament de Traducció i Filologia de la mateixa universitat, han demostrat que el bilingüisme precoç ajuda en el procés d'aprenentatge d'altres llengües, en comparació amb les persones monolingües.
Aurora Bel ha assegurat que ser bilingüe millora la cognició i la intel·ligència en general, així com el desenvolupament de la consciència metalingüística, a banda de millorar la flexibilitat cognitiva i la predisposició democràtica. Bel ha afirmat que les persones que són bilingües de manera precoç tenen més predisposició a ser tolerants.
Per la seva part, Pérez ha destacat que els alumnes bilingües obtenen millors resultats en l'aprenentatge d'una tercera llengua, com ara l'anglès, i que el bilingüisme no és un problema, sinó que ens aporta grans beneficis.
Parlar més d'una llengua afavoreix el desenvolupament cognitiu
Finalment, Melina Aparici, doctora en Psicologia i professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha afirmat que el bilingüisme té un impacte positiu en el desenvolupament i el rendiment cognitiu de les persones. Segons ha explicat Aparici, un bon domini de dues llengües de manera precoç té nombrosos avantatges cognitius, com ara més capacitat d'adaptació, més flexibilitat cognitiva, un major control de l'atenció i el retard en símptomes de demència.
Més informació aquí.
