Mireu-la. Sí, sí, és aquella nena moreneta, amb els cabells curts, de la segona fila, al costat de la paret. Fa tot l’aspecte de ser una nena eixerida, de les que amb 10 anys ja tenen preocupacions que els companys i companyes de la seva classe tardaran temps a tenir. Segur que serà molt guapa. Hi ha tranquil·litat a la classe: gairebé tothom treballa. Ella fa estona que ha oblidat l’exercici que els ha donat la mestra: emplenar els buits d’un text sobre els volcans de la Garrotxa amb les paraules adequades. S’ha estat molta estona mirant la paret, però en realitat no sembla que li importi gens el calendari que hi ha penjat, ni el pòster de la tardor que van fer ahir amb el profe de plàstica. Ara mira la finestra a través de la qual es veuen blocs de pisos i terrenys no urbanitzats que s’estenen fins a un bosquet llunyà.
Com m’agradaria saber què pensa, aquesta nena! Ni jo ni la mestra no ho sabrem mai. Es deu haver capficat en alguna de les coses que són misterioses als 10 anys? Tant se val: segur que el que pensa li és molt més estimulant i atractiu que no pas buscar paraules adequades.
Fer escola a Barcelona
