El darrer sopar d'Horitzó Europa a Brussel·les, celebrat el passat 13 d'abril, va comptar amb la presència de Santiago Mondragon, actualment membre del gabinet de la Presidència del Comitè de les Regions(CdR), responsable de Cooperació, Relacions Exteriors i Política de Veïnatge, on va començar a prestar serveis després d'abandonar el càrrec de director adjunt a la Delegació de Catalunya davant la Unió Europea, va oferir-nos la seva visió personal del paper del Comitè de les Regions a Europa i la seva evolució arran del Tractat de Lisboa. Sobre aquest tema, destacà les noves prerrogatives del Comitè en relació a l'accés directe al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en cas que consideri que les opinions que emet no són respectades i/o recollides adequadament durant el procediment legislatiu ordinari (conegut com a codecisió abans del Tractat de Lisboa). Apunta que, tot i que aquesta competència encara no s'ha exercit mai, és una eina que pot permetre al Comitè de les Regions augmentar la seva importància dins de l'estructura institucional de la Unió. Aquest fet encara té més importància perquè el CdR és un òrgan encara jove que no ha arribat al límit de les seves potencialitats.
Interpel·lat pel funcionament de l'òrgan i pel paper que Catalunya hi hauria de desenvolupar, Santiago Mondragon, destacà el fet que el Comitè de les Regions és, juntament amb el Parlament, l'única cambra de representació política directa a nivell europeu. També l'únic fòrum on Catalunya pot parlar amb veu pròpia (recordà que el mecanisme de representació de les comunitats autònomes al Consell de Ministres implica l'acord d'una posició consensuada per les 17 comunitats) i certificà que quan Catalunya ha liderat alguna resolució i/o opinió del CdR quasi sempre ha pogut imposar la seva posició. Per això creu que Catalunya hauria de seguir estant implicada activament en el seu funcionament diari. /Font