Myrna Cunningham ha destacat com universitària, investigadora, salubrista, parlamentària i lluitadora social pels drets dels pobles indígenes i, en especial, de les dones de Nicaragua, Amèrica i el món.
La líder indígena es va convertir en la primera dona miskita a obtenir el títol de metge cirurgià atorgat per la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua el 1973. Posteriorment, va culminar els seus estudis de postgrau en Cirurgia d'Emergència als Estats Units.
La candidatura de Cunningham va ser proposada per diverses organitzacions i xarxes indígenes com l'Enllaç Continental de Dones Indígenes SUD, el Consell Indígena de l'Amèrica Central, l'Aliança de Dones Indígenes d'Amèrica Central i Mèxic, el Consell Indígena Mesoamericà, la Xarxa de Dones Indígenes sobre Biodiversitat i el Fòrum Internacional de Dones Indígenes.
Una trajectòria exemplar
Mirna va néixer el 1947, és metge cirurgià, promotora dels drets de les dones indígenes i fundadora de la primera universitat intercultural al Carib nicaragüenc.
Va ser governadora de la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord, diputada per les Regions Autònomes de l'Atlàntic Nord (RAAN) el 1990, i va tenir un prominent acompliment com a presidenta de la Comissió d'Afers Ètnics a l'Assemblea Nacional.
També es va exercir com a destacada membre de les Comissions de Salut, Afers de la Dona, Medi Ambient i Assumptes Jurídics.
Dedicada de ple a la causa dels drets indígenes, la doctora Cunningham va coordinar la Campanya Continental de Resistència Indígena, Negra i Popular el 1992. Va ser així mateix rectora fundadora de la Universitat de les Regions Autònomes de la Costa Carib nicaragüenc (URACCAN).
El 1996 va finalitzar els seus estudis de Mestratge en Salut Pública en el Centre d'Investigacions i Estudis de la Salut (CIES - UNAN), a Managua, Nicaragua.
El 2002 va ser designada "Heroïna Nacional" per l'Organització Panamericana de la Salut (OPS) en reconeixement al seu treball a favor dels pobles indígenes i les comunitats ètniques de la Costa Carib de Nicaragua.
També va ser secretària general de l'Institut Indigenista Interamericà i ostenta el càrrec de presidenta del Centre per a l'Autonomia i Desenvolupament dels Pobles Indígenes (CADPI).
Mirna Cunningham ha mostrat preocupació per les millors causes dels sectors indígenes i populars, tant en la seva nativa comunitat de Wasp, com en els més prestigiats fòrums internacionals de l'ONU, als cims indígenes mundials o en les cases d'estudis superiors de tots els continents.
No és casual veure el seu nom en els programes acadèmics i polítics al costat de personalitats com Noam Chomsky o els Premi Nobel Rigoberta Menchú i John Charles Polanyi.
El seu vincle amb la vida comunitària ha estat una constant que alterna persistentment a l'Hospital Missioner de l'Església Morava, com mèdica i cirurgiana general, o en l'àmbit de la salut pública a les comunitats del riu Coco, on fungió com a directora de l'Àrea de Salut.
Amb el triomf de la Revolució Sandinista, causa a la qual es va adherir política i professionalment, va assumir la Direcció d'Investigació i Planeación en el Ministeri de Salut Pública de Nicaragua.
Aquest càrrec ho deixaria per a convertir-se en la primera dona governadora miskita de la Regió Autònoma, contribuint decisivament a l'organització dels serveis de salut a l'inici dels conflictes bèl.lics.
Va encapçalar negociacions per als acords de pau, conduint el procés de consulta sobre l'autonomia regional multiètnica i va promoure la creació de l'anhelada Llei d'Autonomia dels Pobles Indígenes i Comunitats Ètniques de la Costa Atlàntica de Nicaragua.
Avui impulsa projectes en les àrees de la comunicació intercultural, revitalització cultural, drets de les dones indígenes i canvi climàtic, a més participa en l'Observatori de l'Autonomia Regional Multiètnica, és membre de la Junta Directiva del Fons Global de Dones i assessora de l'Aliança de Dones Indígenes de Mèxic i Amèrica Central.
A Amèrica Llatina és consultora de nombrosos organismes internacionals com la UNESCO, PNUD, OPS, BID, FNUAP, la CEPAL, PROEIB Andes, UNIFEM, OMS, entre altres.
