Gairebé un 40% dels conflictes gestionats l'any passat a l'Oficina per la No-Discriminació són per la vulneració del dret a la dignitat i el d'admissió. Un grup de nois negres africans que no deixen entrar a una discoteca. “Aquí no poden entrar-hi negres”, els etziba el porter de la sala. Un jove pakistanès obligat a abaixar-se els pantalons en un supermercat –davant tothom– per demostrar que no ha robat res. O el cas d'unes noies magribines que van en transport públic. “Calleu, mores de merda”, els diuen els vigilants de seguretat. Aquests són alguns dels casos que van arribar l'any passat a l'Oficina per la No-Discriminació de Barcelona.
De fet, el col·lectiu d'immigrats és el que més ha recorregut a aquest servei que l'Ajuntament va implantar el 1998. Un 40% dels conflictes els van patir les persones immigrades. El perfil seria un home d'entre 26 i 40 anys. En segon lloc, tot i que a molta distància, hi ha la discriminació per l'orientació sexual, amb un 11,11%. Una de les situacions que es relaten en l'informe és el cas de dues noies que van ser expulsades d'un bar perquè s'havien fet un petó. L'amo va esgrimir que podien molestar els altres clients de l'establiment.
L'oficina ha rebut 639 queixes i la majoria són per la vulneració del dret a la dignitat, que representen un 27% de les denúncies; en segon lloc hi ha les referides al dret d'admissió, amb un 11%, seguides de les relacionades amb el dret laboral, que suposen un 10% dels casos. En aquest sentit, hi ha la denúncia d'una dona que, en una entrevista de feina, li van preguntar si tenia el permís del seu company per treballar. Un altre dels col·lectius més afectats per discriminacions és el dels disminuïts físics i psíquics; en aquests casos, es tracta de la vulneració del dret a la dignitat.
L'Oficina per la No-Discriminació va atendre 639 persones el 2010. Un total de 348 visites van ser per demanar atenció, informació i assessorament, i 291 persones van sol·licitar suport en mediació o ajuda en la gestió alternativa de conflictes. Un 81% de les demandes d'atenció sol·licitades el 2010 ja han quedat tancades, mentre que un 19% són casos encara oberts. El servei atén totes les persones que creuen que han estat objecte d'una discriminació dins la ciutat de Barcelona, o els barcelonins que consideren que han estat discriminats fora del terme municipal.
A banda de la funció informadora, sensibilitzadora i mediadora, el servei també exerceix d'observador del grau de respecte als drets dels ciutadans a Barcelona. En aquest sentit, observa per poder actuar des de la prevenció, i també per eradicar problemes emergents.
I què passa amb les denúncies?
De fet, el col·lectiu d'immigrats és el que més ha recorregut a aquest servei que l'Ajuntament va implantar el 1998. Un 40% dels conflictes els van patir les persones immigrades. El perfil seria un home d'entre 26 i 40 anys. En segon lloc, tot i que a molta distància, hi ha la discriminació per l'orientació sexual, amb un 11,11%. Una de les situacions que es relaten en l'informe és el cas de dues noies que van ser expulsades d'un bar perquè s'havien fet un petó. L'amo va esgrimir que podien molestar els altres clients de l'establiment.
L'oficina ha rebut 639 queixes i la majoria són per la vulneració del dret a la dignitat, que representen un 27% de les denúncies; en segon lloc hi ha les referides al dret d'admissió, amb un 11%, seguides de les relacionades amb el dret laboral, que suposen un 10% dels casos. En aquest sentit, hi ha la denúncia d'una dona que, en una entrevista de feina, li van preguntar si tenia el permís del seu company per treballar. Un altre dels col·lectius més afectats per discriminacions és el dels disminuïts físics i psíquics; en aquests casos, es tracta de la vulneració del dret a la dignitat.
L'Oficina per la No-Discriminació va atendre 639 persones el 2010. Un total de 348 visites van ser per demanar atenció, informació i assessorament, i 291 persones van sol·licitar suport en mediació o ajuda en la gestió alternativa de conflictes. Un 81% de les demandes d'atenció sol·licitades el 2010 ja han quedat tancades, mentre que un 19% són casos encara oberts. El servei atén totes les persones que creuen que han estat objecte d'una discriminació dins la ciutat de Barcelona, o els barcelonins que consideren que han estat discriminats fora del terme municipal.
A banda de la funció informadora, sensibilitzadora i mediadora, el servei també exerceix d'observador del grau de respecte als drets dels ciutadans a Barcelona. En aquest sentit, observa per poder actuar des de la prevenció, i també per eradicar problemes emergents.
I què passa amb les denúncies?
La majoria de les queixes s'atenen a les dependències del carrer Ferran. Un 67% de les persones que s'han sentit discriminades prefereixen parlar cara a cara amb algun tècnic municipal. La segona opció, encara que a molta distància, és el correu electrònic, amb un 17%. Curiosament, el telèfon només suposa un 1%. Un cop s'ha efectuat la denúncia, s'avalua el cas. Un 54% de les persones van necessitar atenció i assessorament, i el 46% restant va optar pel tractament i el suport. La majoria dels conflictes s'han pogut resoldre per la via de la gestió. Gairebé un 70% es van poder solucionar des de l'oficina. Un 23,59% es van derivar a les administracions o a les entitats, i un 4,10% van acabar amb una denúncia als jutjats. Un 3% dels casos es consideren una situació irresoluble. Les empreses privades, amb un 45%, són les que tenen un percentatge més elevat de discriminació, encara que l'administració les segueix amb un 40%.
Més informació
Més informació
