Juan Sicilia va perdre el seu fill fa poc a causa de aquesta veritable guerra civil i va tractar de reflectir al texte el sentiment que gairebé tothom en té. Quan un poble crida que al meyns no matins als nens petits (a prop de 10 mil dels 40 mil són menors) tenim davant nostre un problema seriós. Els que van tenir la oportunitat de assistir a la xarrada del Fiscal retirat Mena i el ex jutge Garzón que fa poc es va fer a Barcelona en el marc de BCN negra, va tenir també una oportunitat de discutir les causes de aquest problema.
A qualsevol país, 40 mil morts en 4 anys són massa. Però a un país com Mèxic, que se suposa que és un país gairebé desenvolupat és indignant. Perquè per un costat les institucions no són on haurien de ser... En aquestes regions de Mèxic, els nanos estan pràcticament condemnats des del seu naixement. O colaboren o els maten. O prenen droga o els maten.
La policia, justicia i els polítics ho estan fent molt malament. Però és clar que això no acaba només en una gestió dolenta. Hi algú que compra el producte principal del narcotràfic i hi ha d'haver algú que els doni armes. I sobre tot, hi ha algú que s'encarrega de blanquejar els diners. I no, no vull donar noms perque això és fàcil. Però tothom sap quí s'encarrega de produir armes i tothom sap on es pot blanquejar el diner. Però és clar que hi ha gent a la que l'hi interessa que això continuï. I no, no és un problema a 13 mil km de distància. Aquest problema el tenim a Barcelona.
Perquè la droga que mata gent a Mèxic i a Colòmbia, és la mateixa que es ven a Barcelona i que causa crims, delictes, morts, fracàs escolar i problemes de salut en la nostra població. Per això cal discutir i tractar de trobar solucions per aquest tema, tant a Mèxic com a Catalunya. /font
