Cada cop hi ha més immigrants a les comarques gironines que es queden sense papers perquè no aconsegueixen treballar el temps mínim que fixa la normativa. L'entitat Càritas Diocesana de Girona posa de manifest que els nouvinguts amb feines temporals no se'ls renova el contracte o tenen dificultats per empalmar una feina amb l'altra a causa de la crisi econòmica. Això provoca que no puguin arribar al temps suficient per poder cotitzar a la Seguretat Social i perdin els permisos, quedant-se en una situació d'irregularitat.
Segons Càritas, aquests col·lectius solen dedicar-se al sector del turisme (principalment l'hostaleria) i l'agricultura, realitzant diferents tipus de feines de temporada. Amb la crisi els contractes temporals s'han escurçat de manera que en molts casos no arriben a fer els sis mesos que fixa la llei per cotitzar. A més, les dificultats econòmiques obliguen els empresaris a no renovar aquests contractes, fent que els nouvinguts es trobin de sobte a l'atur i sense possibilitat de poder trobar una altra feina que els permeti seguir mantenint els documents.
Segons va informar el cap de l'àrea d'immigració de Càritas a Girona, Lluís Puigdemont, els requisits per renovar els papers passen per exigir que hagi cotitzat durant sis mesos, estar donat d'alta de la Seguretat Social o presentar un contracte nou. Aquesta última opció requereix que la persona hagi treballat un mínim d'un any i 40 hores, "una situació molt difícil tenint en compte el context econòmic actual", afirma Puigdemont.
Descens d'afiliats
Hi ha dades que permeten entendre de forma clara aquest fenomen que denuncia Càritas. Sense anar més lluny, l'any 2008 (el primer de la crisi econòmica) la xifra de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social a la demarcació de Girona era de 57.574, un pic històric si tenim en compte que fins aquesta època el nombre d'afiliats no havia parat de créixer (l'any 2001 aquests arribaven només a 16.643).
No obstant, segons dades del Ministeri de Treball des de 2008 el nombre ha baixat de forma considerable fins arribar als 43.858 afiliats que tenien les comarques gironines el mes passat. Aquesta xifra suposa un descens de poc més de 1.000 estrangers en un any, i 13.700 en tres. Això, però, no sempre significa que els immigrants que deixen de cotitzar tornin als seus països d'origen. Puigdemont constata que el retorn de nouvinguts s'explica en funció de la situació que viu cada país d'origen.
Els que no poden marxar només tenen l'oportunitat de resoldre la seva situació d'irregularitat aconseguint una feina que duri el temps suficient per cotitzar. Paradoxalment això és difícil perquè les empreses generalment donen feina a gent que té papers.
Càritas denúncia que les administracions tarden molt de temps a resoldre la situació d'irregularitat d'algunes persones (en alguns casos superen els tres mesos) i això fa que moltes empreses ja descartin fer-los contractes de sis mesos o un any de durada. En aquesta línia posen de manifest que les persones indocumentades a la demarcació de Girona volten el 33%.
Francesc Benejam - Diari de Girona
Segons Càritas, aquests col·lectius solen dedicar-se al sector del turisme (principalment l'hostaleria) i l'agricultura, realitzant diferents tipus de feines de temporada. Amb la crisi els contractes temporals s'han escurçat de manera que en molts casos no arriben a fer els sis mesos que fixa la llei per cotitzar. A més, les dificultats econòmiques obliguen els empresaris a no renovar aquests contractes, fent que els nouvinguts es trobin de sobte a l'atur i sense possibilitat de poder trobar una altra feina que els permeti seguir mantenint els documents.
Segons va informar el cap de l'àrea d'immigració de Càritas a Girona, Lluís Puigdemont, els requisits per renovar els papers passen per exigir que hagi cotitzat durant sis mesos, estar donat d'alta de la Seguretat Social o presentar un contracte nou. Aquesta última opció requereix que la persona hagi treballat un mínim d'un any i 40 hores, "una situació molt difícil tenint en compte el context econòmic actual", afirma Puigdemont.
Descens d'afiliats
Hi ha dades que permeten entendre de forma clara aquest fenomen que denuncia Càritas. Sense anar més lluny, l'any 2008 (el primer de la crisi econòmica) la xifra de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social a la demarcació de Girona era de 57.574, un pic històric si tenim en compte que fins aquesta època el nombre d'afiliats no havia parat de créixer (l'any 2001 aquests arribaven només a 16.643).
No obstant, segons dades del Ministeri de Treball des de 2008 el nombre ha baixat de forma considerable fins arribar als 43.858 afiliats que tenien les comarques gironines el mes passat. Aquesta xifra suposa un descens de poc més de 1.000 estrangers en un any, i 13.700 en tres. Això, però, no sempre significa que els immigrants que deixen de cotitzar tornin als seus països d'origen. Puigdemont constata que el retorn de nouvinguts s'explica en funció de la situació que viu cada país d'origen.
Els que no poden marxar només tenen l'oportunitat de resoldre la seva situació d'irregularitat aconseguint una feina que duri el temps suficient per cotitzar. Paradoxalment això és difícil perquè les empreses generalment donen feina a gent que té papers.
Càritas denúncia que les administracions tarden molt de temps a resoldre la situació d'irregularitat d'algunes persones (en alguns casos superen els tres mesos) i això fa que moltes empreses ja descartin fer-los contractes de sis mesos o un any de durada. En aquesta línia posen de manifest que les persones indocumentades a la demarcació de Girona volten el 33%.
Francesc Benejam - Diari de Girona
