El que sí sé és que, si en un país es parlen dues llengües, tenir-ne només una et deixa amb la meitat de les oportunitats, i la meitat de la realitat. Volem això per als immigrants? Es veu que ho volen alguns, començant per al PP, que té la pell molt fina en matèria lingüística, però només pel que fa al sacrosant castellà. CiU primer va dir que català per un tub, però ja ha rebaixat: és la història de CiU en relació a la llengua. El PSC és diferent: no té mai una iniciativa en favor del català, però diu que sí quan hi són. Ara bé: m’expliquen que, als cursos per immigrants que fa l’Ajuntament de Barcelona, els profes tenen prohibit parlar de cultura o de país. “Silla és cadira”. I que no es passi d’aquí.
ICV vacil·la, perquè el tema nacional no el toquen; com ara, que després de tenir una oficina de Participació al govern, blasmen la consulta de Barcelona. ERC, SI et altrii estan per la cohesió social i cultural. Bé: ERC sovint legislava sense traducció pràctica.
Tan complicat és acollir immigrants? Mireu, ara el ministre ha dit que el corredor mediterrani, bla, bla, bla, 2020 i no sé què de prioritats: vint segles, han trigat. No serà que, per fi, estan segurs que la complicitat cultural amb el País Valencià està morta? Quan vegis que a València ja no queden barbes, protegeix la teva de les tisorades de l’enemic.
Patricia Gabancho /font
