Autor: Enric I. Canela
Fa uns dies llegia Els estudiants catalans, malament en escriptura i en resolució de problemes. La situació és francament greu. El problema no és només de la primària o la secundària, va més enllà.
De totes formes el que motiva aquest escrit no és només l'enunciat de l'article que llegia. Jo fa anys que faig fer treballs als estudiants del darrer curs de les carreres de Biologia i Bioquímica. Deixant de banda els que tenen una redacció molt dolenta, la meva llarga experiència i la de molts treballs anuals, demostra que els que escriuen en català ho fan molt pitjor que els que ho fan en espanyol. Com és normal a la universitat, cada estudiant escriu en la llengua que vol. Jo només faig servir el català.
L'escriptura en català és, en general, dolenta. L'ortografia malament i l'ús de paraules que no existeixen molt gran. Empren paraules com: "gast" (despesa), "enfermetat" (malaltia), "grassa" (greix), etc. a més d'algune sfalte sd'ortografia.
Sort que l'escola no dedica temps a ensenyar l'espanyol… La meva impressió és que l'exigència en llengua es baixíssima, senzillament per evitar suspendre s'aprova a qualsevol. Estem creant un societat on saber expressar-se per escrit no té valor. Després criticarem als que parlen malament per televisió, etc. Si no s'ensenya bé a l'escola, malament. I ensenyar bé vol dir també no aprovar al que no en sap.
Fer país també és això, però sembla que no és important.
Els universitaris catalans no saben escriure en català i sí en espanyol
