El procés de reforma constitucional que està comandant la junta militar que governa a Egipte des de l’enderrocament de Hosni Mubarak va complir la seva primera fase dissabte 19. En un referèndum on va participar una mica més del 41% de l’electorat cridat a les urnes, el sí a les reformes va obtenir una majoria del 77,2%. La votació obre la porta a les eleccions legislatives i presidencials i a la redacció d’una nova Constitució.
Cal dir, però, que els líders de la revolta que va posar punt i final a la dictadura de Mubarak havien demanat el vot per al no. Ho havien fet, per exemple, la Coalició de la Revolució Jove, sorgida durant les protestes de la plaça Tahrir, al Caire. La Coalició considera que la reforma que es va votar abans-d’ahir no limita prou els poders del president; malgrat això, l’organització va anunciar durant la setmana abans al referèndum que acceptaria el resultat que sorgís de les urnes. També havien demanat el no dos dels candidats a la presidència d’Egipte, Mohamed El Baradei i Amr Moussa.
Per contra, el Partit Nacional Democràtic (la formació de Mubarak, que no ha estat pas il·legalitzada) i els Germans Musulmans havien demanat als egipcis que donessin suport a les reformes. Són les dues forces més ben organitzades d’Egipte i les més ben implantades, i consideren que les seves opcions electorals futures seran majors si la reforma constitucional és limitada i no coincideix exactament amb les demandes de la Coalició de la Revolució.
Què han aprovat els egipcis
D’acord amb allò proposat per la comissió legislativa nomenada per la junta militar el passat febrer, els principals aspectes de la reforma aprovada aquest cap de setmana són els següents:
- Els requisits per presentar candidatura a la presidència d’Egipte es rebaixen. Ara, caldrà presentar 30.000 candidatures recollides en 15 províncies diferents, o bé ser proposat per un partit amb representació parlamentària, o bé tenir el suport de 30 diputats.
- Els presidents només ho podran ser un màxim de dues legislatures consecutives, cadascuna d’un termini de quatre anys.
- El president haurà de nomenat un vicepresident obligatòriament.
- Els comicis hauran de ser supervisats per autoritats judicials.
- El Parlament que surti escollit de les properes eleccions nomenarà una comissió que elaborarà una nova Constitució.
- L’estat d’emergència només podrà ser declarat pel president d’acord amb un vot parlamentari i no podrà estar en vigor més de sis mesos sense un referèndum popular. /font
