L'ha presentada un diputat gal•lès del Playd Cymru (Partit Gal·lès). La moció afirma que Catalunya és una nació i que els catalans tenen dret de decidir democràticament el seu futurEl diputat del Plaid Cymru al parlament britànic, Hywel Williams, ha presentat a la Cambra dels Comuns de Westminster una moció de suport a Catalunya i en defensa dels seus drets nacionals. Segons la moció, “Catalunya és una nació”, i els diputats se senten preocupats “perquè la voluntat democràtica de Catalunya ha estat sobrepassada" per un tribunal de Madrid. “La moció expressa el nostre suport i solidaritat amb la gent de Catalunya”, ha dit Williams.
La moció propugna que es desenvolupi l'estatut original i demana respecte al “dret dels catalans de decidir democràticament el seu futur”. També demana que l'estatut de Catalunya es desenvolupi “tal com es va votar a les urnes”, i expressa el temor dels diputats que “futurs desenvolupaments constitucionals que tinguin el suport del govern i dels catalans puguin ser revisats judicialment per organismes que no són neutrals o independents”.
Hywel Williams ha manifestat que, si els problemes entre Catalunya i Espanya persisteixen, demanarà que es faci un debat a la Cambra dels Comuns amb la participació del Ministeri d'Afers Estrangers britànic. “El cap del meu partit, els meus col•legues i jo mateix estarem sempre preparats per a deixar clara la nostra opinió i pressionar el govern del Regne Unit perquè prengui posició.”
Williams creu que el govern britànic faria costat probablement al govern espanyol, perquè té una “tradició llarga i poc gloriosa” de posar-se d'acord amb les grans nacions i els centralistes i de respectar poc el dret de les petites nacions com Catalunya, Gal•les o Escòcia. Tot i amb això, reconeix que, en política interna, ni el govern britànic ni cap institució de Londres no han qüestionat mai la idea que Gal•les és una nació.
“Catalunya és una nació, així és com ho senten els catalans, i així és certament com ho veig des de Londres com a amic de Catalunya”, ha reblat. També ha fet saber que el text tramès al parlament diu que 'un milió de persones' van manifestar-se el 10-J a Barcelona per reivindicar 'competències dignes' per a Catalunya. Per Williams la manifestació va ser notable i magnífica per als interessos de les nacions sense estat. (font)
El Plaid Cymru (Partit Gal·lès)
Es un partit polític nacionalista gal•lès fundat el 1925 com a Plaid Glendlathol Cymru (Partit Nacionalista Gal•lès), dirigit entre d'altres per Dafydd Thomas (president) i Dafydd Elis Thomas (secretari general). Inicialment només reclamava l'autonomia i el reconeixement de la llengua gal•lesa com a cooficial a Gal•les. Avui reclama la independència, així com el reconeixement del fet diferencial gal•lès a nivell internacional (representació separada a la Unió Europea), que el gal•lès sigui l'únic idioma oficial al principat i un model econòmic i social de caire socialdemòcrata, similar al del Partit Nacionalista Escocès.
És força escampat pel país mercè la seva divisió efectiva en cangen (seccions) i pwyllgor etholaeth (comitès de circumscripció). Durant el període d'entreguerres es mostrà fortament pacifista i gaudeix d'un suport electoral gairebé incondicional al Nord i Oest del país. (font)
