El motor d'Europa està cansat de pagar. Menys de la meitat dels alemanys confien en que la UE sigui el seu futur. L'euroescepticisme ja no és patrimoni de partits extremistes. L'abús de la solidaritat dels rics ha acabat amb la seva paciència. Espanya ha estat les dues darreres dècades la gran beneficiada d'aquesta beneficència que semblava il·limitada.Fa bé el govern de Catalunya de xifrar el cost per català de cada nou caprici del govern espanyol. Els 1.260 euros per família s'haurien d'afegir als més de 2.000 per català i any que s'acumulen en un desequilibri fiscal que creix imparable com una bola de neu.
Si durant dècades els esforços de l'administració Pujol van centrar-se en la pedagogia a l'exterior, a Espanya, ara toca la pedagogia Catalunya endins. El greuge fiscal encara és desconegut per bona part de la ciutadania catalana. És un argument de pes per sumar una primera gran majoria social que pugui reclamar el dret de decidir.
Cal que el partit de govern busqui una majoria parlamentària amb qui té més a prop en aquesta reivindicació. Queda just un any per les eleccions espanyoles. Toca posar les bases al Parlament traslladar aquests 68 escons a un consens ampli entre la ciutadania i societat civil. Una nova foto de l'IESE però amb continuïtat.
L'euroescepticisme creix a Alemanya. La incredulitat amb Espanya i la seva feixuga càrrega per les famílies catalanes també s'incrementa a Catalunya. És per això que és significatiu i positiu que les bases per al front català pel concert es posin aquest dimecres al Parlament amb una moció d'ERC per crear la comissió d'estudi que comptarà d'entrada amb el suport de CiU. /Font
