Tòpic: “Els immigrants baixen el nivell de les escoles”
El nivell educatiu de la població immigrada no difereix gaire del de la població autòctona. No obstant això, en termes generals, ocupen llocs de treball inferiors als que correspondrien a la seva formació.
Nivell educatiu de la població espanyola i estrangera:
Nivell educatiu | Espanyols | Estrangers UE | Estrangers resta del món |
Analfabets | 2,1% | 0,3% | 2,7% |
Enseny. Primari | 31,4% | 12,8% | 25,1% |
Enseny. Secundari | 44% | 48,6% | 54,2% |
Enseny. Superior | 22,5% | 38,3% | 18% |
Total | 100% | 100% | 100% |
Font: Enquesta de població activa INE 2006)
No tots els alumnes estrangers desconeixen la llengua vehicular, ni s’incorporen en el mateix curs al centre d’acollida, ni han tingut el mateix tipus d’escolarització prèvia.
S’està incorporant, majoritàriament, l’alumnat estranger en els centres públics i això accentua la divisió entre l’alumnat autòcton i estranger. Cal promoure la diversificació de l’alumnat immigrant entre els centres d’una mateixa zona, tant públics com privats.
La manca d’inversió en despesa pública també afecta els recursos destinats a ensenyament. En els darrers cinc anys, anys d’increment d’alumnes estrangers, lluny d’augmentar la inversió en recursos educatius, la despesa s’ha congelat i queda molt per sota de la dels països europeus. Cal dotar el sistema educatiu dels recursos necessaris.
Percentatge de la despesa en educació respecte el PIB:
2000 | 2002 | 2004 | 2005 | |
Catalunya | 3,2% | 3,2% | 3,3% | 3,2% |
Estat español | 4,28% | 4,25% | 4,25% | 4,23% |
Mitjana UE | 4,71% | 5,08% | 5,1% | 5,06% |
Catalunya | 3,2% | 3,2% | 3,3% | 3,2% |
(font)
