Tòpic: “Els immigrants ens envaeixen”
Catalunya ha estat de fa milers d’anys un país d’afluència de pobles i cultures diferents. Aquesta realitat és la que ha configurat el nostre país tal com és. La immigració no representa una amenaça, és un fet recurrent en la història del nostre país.
El ritme d’arribada de població immigrada s’ha accelerat aquests darrers anys, seguint el ritme de la globalització, ja que les raons són essencialment econòmiques i polítiques. El 20% de la població mundial acapara el 86% de les riqueses del món. (Font: ONU 2005, The inequality predicament). Si els capitals es concentren en una banda del món, és perfectament natural que les persones segueixin aquests capitals. No obstant això, la població migrant només representa el 2,94% de la població mundial.
L’any 2006 els immigrants representaven el 8,74% de la població espanyola. Quan l’Estat espanyol era país emigrant (fins a 1970), el percentatge de la població espanyola que emigrava, estava entre el 10 i el 12%. Avui encara hi ha 1.500.000 emigrants espanyols a l’estranger, sobretot a Amèrica Llatina i Europa.
És important que es mantingui el ritme de naixements perquè serem una de les poblacions més envellides d’Europa. Segons les projeccions del Ministeri de Sanitat espanyol, el 2050, els majors de 65 anys seran 16,3 milions, el 33,25% de la població. De fet, la immigració ajuda a rejovenir la població local. Així, la meitat de la població estrangera a Barcelona pertany al grup de 25 a 39 anys, amb una mitjana d’edat de 31,9 anys. Només el 2,1% del residents d’origen immigrant té més de 65 anys, quan, en el conjunt de la ciutat, la població de més de 65 anys és el 21% del total de residents.
L’any 2009 es confirma un important canvi de tendència en l’evolució de la població estrangera a Barcelona. Després de 10 anys de creixements continuats, el nombre de residents baixa substancialment. El nombre de residents d’origen estranger ha disminuït durant l’any 2009
La percepció de la quantitat de població immigrada augmenta com més pobre és el país d’origen. Els anglesos i alemanys pertanyen a dues de les cinc nacionalitats més nombroses a l’Estat espanyol, però erròniament existeix la percepció que comunitats menors els superen en nombre, per exemple algerians i bolivians.
Els mitjans de comunicació i el discurs polític fomenten aquest error de percepció. Moltes vegades, la informació ens arriba distorsionada. Un exemple, el suposat allau d’immigrants que arriben en pateres:
Arribada d’immigrants
Arribada per avió
80% Arribada per carretera
15% Arribada per mar
5% (Font: Informes policials, 2006) (font)
El ritme d’arribada de població immigrada s’ha accelerat aquests darrers anys, seguint el ritme de la globalització, ja que les raons són essencialment econòmiques i polítiques. El 20% de la població mundial acapara el 86% de les riqueses del món. (Font: ONU 2005, The inequality predicament). Si els capitals es concentren en una banda del món, és perfectament natural que les persones segueixin aquests capitals. No obstant això, la població migrant només representa el 2,94% de la població mundial.
L’any 2006 els immigrants representaven el 8,74% de la població espanyola. Quan l’Estat espanyol era país emigrant (fins a 1970), el percentatge de la població espanyola que emigrava, estava entre el 10 i el 12%. Avui encara hi ha 1.500.000 emigrants espanyols a l’estranger, sobretot a Amèrica Llatina i Europa.
És important que es mantingui el ritme de naixements perquè serem una de les poblacions més envellides d’Europa. Segons les projeccions del Ministeri de Sanitat espanyol, el 2050, els majors de 65 anys seran 16,3 milions, el 33,25% de la població. De fet, la immigració ajuda a rejovenir la població local. Així, la meitat de la població estrangera a Barcelona pertany al grup de 25 a 39 anys, amb una mitjana d’edat de 31,9 anys. Només el 2,1% del residents d’origen immigrant té més de 65 anys, quan, en el conjunt de la ciutat, la població de més de 65 anys és el 21% del total de residents.
L’any 2009 es confirma un important canvi de tendència en l’evolució de la població estrangera a Barcelona. Després de 10 anys de creixements continuats, el nombre de residents baixa substancialment. El nombre de residents d’origen estranger ha disminuït durant l’any 2009
La percepció de la quantitat de població immigrada augmenta com més pobre és el país d’origen. Els anglesos i alemanys pertanyen a dues de les cinc nacionalitats més nombroses a l’Estat espanyol, però erròniament existeix la percepció que comunitats menors els superen en nombre, per exemple algerians i bolivians.
Els mitjans de comunicació i el discurs polític fomenten aquest error de percepció. Moltes vegades, la informació ens arriba distorsionada. Un exemple, el suposat allau d’immigrants que arriben en pateres:
Arribada d’immigrants
Arribada per avió
80% Arribada per carretera
15% Arribada per mar
5% (Font: Informes policials, 2006) (font)
