L'advocat i exiliat polític José Luis Nvumba avisa que la relació amb el règim guineà passarà factura a l'estat espanyol. Charles de Gaulle deia que no teníem amics, sinó interessos. I avui això fa veure que Europa va despistada –i concretament Espanya, en el cas de la Guinea. Ja veiem com ha reaccionat la UE als fets del nord d'Àfrica. Els estats europeus no tenen ni idea de la pugna que mantenen els pobles d'aquests països, i internet ha fet que tothom, fins i tot a la selva, sàpiga què passa al món. Ara tot el món té una idea clara de què és la sobirania, de què és la democràcia, i tots els pobles, més tard o més d'hora, faran reivindicacions.
Em penso que, estratègicament, la relació del govern espanyol amb el règim de la Guinea ni tan solament interessa l'estat espanyol, que qualsevol dia se sorprendrà que el poble guineà reivindiqui la seva ciutadania. I a la Guinea, qui tingui ulls, això, ho veurà molt malament. A Espanya, això no li convé, perquè si es gira la truita, què farà?, què dirà?
No crec que després de Tunísia i d'Egipte hi hagi una revolució universal, però sí que són precedents que ensenyen dues lliçons importants: la primera, que no tenim gens ni mica d'idea de què passa allà; la segona, que la situació dels governs il·legítims no és eterna i que pot canviar en qualsevol moment. No crec que a la Guinea passi immediatament això mateix, però arribarà el moment.
Europa queda petrificada, perquè aquest doble llenguatge i aquesta doble moral s'acaba i ja no és sostenible. Això fa que tant en política interior com exterior caigui en contradiccions que no tenen, des del punt de vista racional i polític, cap mena d'explicació./ Font
Més informació
