Algunes notes a partir de la Conferència General de 2010 de la Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme.
Com comença a ser habitual, a finals de novembre les ciutats membres de la Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme van tenir un cita: la seva Conferència General. Ha estat Uppsala, a Suècia els dies 17 i 18 de novembre del 2010 . S'hi van presentar un gran nombre d'experiències, entre les quals, la de la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, una de les ciutats membre més actives, i el treball del Centre UNESCO de Catalunya en la mediació interreligiosa a diferents municipis catalans. D'allò que vam escoltar i compartir aquells dies, voldríem destacar-ne tres aspectes:
a) Les ciutats que manifesten el seu interès per lluitar contra el racisme són cada cop més nombroses. Creix el nombre de ciutats membre de l'ECCAR i ja són més d'un centenar, de vint països diferents. Les actuacions de les ciutats són força diverses i, de fet, el Pla d'acció de 10 punts que proposa l'ECCAR és prou ample per incloure-les. S'observen també diferents estadis de desenvolupament i diversos plantejaments de partida: algunes ciutats estan iniciant tot just un discurs i unes accions explícites i altres, després d'anys d'experiència en plans i programes, estan interessades en l'avaluació o en eines de suport a altres agents (per exemple, www.barcelonacotraelracisme.cat); algunes aborden la lluita contra el racisme des dels drets humans i d'altres des de la convivència, fent especial èmfasi en la immigració. Tanmateix, sigui quina sigui la visió de les ciutats, s'observen dos reptes relacionats amb la governança: com s'ha de fer perquè aquesta actuació sigui transversal i integral a tota l'acció de l'ajuntament? i com es pot aconseguir que el tema de la lluita contra el racisme esdevingui transversal i integral a tota la ciutadania, i per tant, que també inclogui el sector econòmic i social?
b) Malgrat la clara preocupació pel nombre creixent de partits d'extrema-dreta a Europa, que va servir de punt de partida al debat, moltes de les intervencions van insistir en el fet que el discurs, l'actitud i les pràctiques xenòfobes, racistes i discriminatòries no són només "patrimoni" de l'extrema-dreta. És important no donar un protagonisme major a aquests partits i no deixar d'estar alerta respecte d'altres, als quals no se'ls discuteix els valors democràtics, però que amb el seu discurs i pràctica fomenten la violència, l'odi i l'actitud racista. Malauradament i sense anar més lluny, les campanyes de determinats partits a les darreres eleccions catalanes (amb videojocs i "porta a porta" pels barris populars, inclosos), n'han estat un exemple.
c) La islamòfobia va ser reconeguda com la principal manifestació, avui dia, de l'anomenat "nou racisme", aquell que no es fonamenta en la qüestió racial, sinó més aviat en la cultural o religiosa. Ara bé, malgrat aquesta anàlisi consensuada, van se sorprenents les reaccions de càrrecs polítics i d'especialistes d'ajuntaments europeus compromesos amb la lluita contra el racisme, que es van manifestar contraris a acceptar el diàleg interreligiós (de base, de barri, màximament inclusiu, etc.) com un possible camí per combatre aquestes formes d'intolerància avui més virulentes. Arguments com ara "la religió és només un assumpte privat", o "és més recomanable parlar de diàleg entre cultures i evitar parlar de religions", evidencien la necessitat de combatre prejudicis contra la religió i les religions entre aquelles persones que estan compromeses en la lluita contra la discriminació.
La cita anual de l'ECCAR ha aconseguit el seu objectiu: compartir el treball que portem a terme en la lluita contra el racisme i, sobretot, posar sobre la taula els seus reptes i les línies que han de conduir la nostra tasca d'aquí a la propera trobada de les ciutats europees contra el racisme./ Font
