Hosni Mubarak ja ha anunciat pràcticament la seva dimissió i que no presentarà la seva candidatura per als pròxims comicis presidencials que segurament se celebraran abans del termini establert. Ha estat després de la conversa telefònica amb els membres del govern dels Estats Units.
-Què ha passat: Els amics de Mubarak el van trair o no l'han pogut salvar?
- Mubarak va dir que no presentaria la seva candidatura per al proper mandat. Falta més de mig any per als comicis. Ell espera que en aquest temps els partits aconsegueixin preparar una candidatura que satisfaci a tot el poble mentre ell, com a president, es mantindrà al marge. D'aquesta manera, Mubarak encara té diverses opcions per actuar encara que el que va dir és molt important, que no es presentaria a les pròximes eleccions, amb els seus 82 anys.
Una altra novetat va ser l'aparició de les multituds que donen suport a Mubarak el que no havia succeït en dies anteriors. I no només al Caire, també a Alexandria i en altres ciutats. És més, Mubarak va donar un altre pas, típic no únicament per a Egipte. Va donar ordre a la policia de no intervenir i mantenir-se al marge. Això significa que els edificis i la gent es van quedar sense cap protecció. Llavors una part dels que estaven al carrer van sortir a defensar les seves cases i una altra part es va dedicar al saqueig. Això provocarà un caos entre els manifestants.
- És a dir, els saquejos han arribat amb caràcter massiu?
- Els saquejos ja són massius i es donen fins i tot en Hurghada. Els saquejadors van envair a Hurghada i la passada nit es van registrar molts assalts als hotels, que ja no és un lloc segur per als nostres turistes. A Hurghada es troben 42.000 russos, d'ells 8.000 empleats rusoparlants. 18.000 russos estan a Sharm el-Sheikh, i tota aquesta gent, si les coses no canvien, molt aviat sentirà la manca d'aliments. Recentment el govern de la República russa de Bashkortostán va enviar un avió per evacuar a un grup d'estudiants que cursen estudis a les universitats del Caire. Van haver de enviar-lo a Hurghada, perquè l'aeroport del Caire està bloquejat per complet. Això és el que sabem per ara.
- Tornant a l'inici dels disturbis a Egipte, què és el que va ser? No crec en les revoltes populars espontànies. Hi havia d'estar preparat, provocat o és que el poble realment havia arribat al límit de la paciència?
- El meu punt de vista és el següent. A finals de desembre de 2010 a Algèria es va celebrar la conferència científica "Estats Units i els països d'Àfrica del Nord". En aquesta conferència el secretari adjunt del Departament d'Estat nord-americana José Fernández va exposar la nova estratègia econòmica nord-americana per als països del Nord d'Àfrica. Aquesta estratègia consisteix de dos punts. El primer, brindar ajuda a la joventut dels països en qüestió. Es va declarar que els EUA destinarà 8.000 milions de dòlars per a això. El segon és l'ajuda a les petites i mitjanes empreses per una suma de 4 o 5.000 milions de dòlars. Va ser una gran notícia pel Magrib i la seva joventut, ja que el 60% dels joves dels països de l'Àfrica del Nord està a l'atur. La joventut d'Algèria es va llançar als carrers. Però allà el poder és fort i en 2 o 3 dies la situació es va normalitzar. Poc després això mateix va passar a Tunísia on els joves desocupats arriben a un 70%. Les autoritats del país no estaven preparades per a tal viratge i el president sense saber que fer va abandonar el país.
Els tunisians van aconseguir posar-se d'acord ràpid perquè és un estat laic i els partits tenen prou experiència de treball amb les masses. Després va ser Egipte on els disturbis continuen ja una setmana. La semblant situació s'observa al Iemen encara que aquest país no forma part de Magrib, i ara també a Jordània. Al meu parer, és palpable la intervenció nord-americana i crec que és intencionada.
Després del retorn de Fernández a Washington la mateixa secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, va iniciar una gira per Pròxim Orient i donant suport a Fernández va retreure als líders dels països àrabs les altes taxes d'atur entre la joventut i la pràctica absència de possibilitats de negocis que havien estat aixafats pels oligarques locals. La situació en els països en qüestió és, per descomptat, molt difícil. Només al Caire viuen 22 milions de persones als quals cal alimentar i donar feina. I això que el 90% de la població de la capital egípcia viu en la indigència. En l'època del president Nasser (del 1956 al 1970) aquestes categories de persones cobraven unes 7 lliures mensuals -el que avui equivaldria a un dòlar- i a partir de llavors aquesta suma cada vegada és més insignificant. El mateix es pot dir sobre Tunísia i altres països àrabs. Així que estic segur que les raons del que està passant són econòmiques. A més, molts líders dels països àrabs han envellit. Mubarak té 82 anys, el Rei de l'Aràbia Saudita, 87 anys, el seu germà i successor, 82, el president del Iemen també porta 32 anys en el poder. La crisi en el món àrab era imminent i jo crec que els Estats Units es van adonar d'això i es van llançar a salvar els països àrabs promitiendo ajuda exclusivament econòmica, i no política. Em sembla que la situació és molt complicada i no només les persones que van sortir al carrers són responsables per ella sinó també les forces externes que intenten solucionar a la seva manera els problemes aliens. Però al cap i a la fi aquests problemes els hauran de resoldre els pobles dels països àrabs.
- Creu que els Estats Units han previst que al poder poden arribar els radicals? A Palestina també es va intentar organitzar unes eleccions democràtiques i va guanyar Hamàs. Què pot passar a Egipte? Què es pot esperar del partit de Germans Musulmans?
- Els Germans Musulmans és un partit islàmic liderat per una espècie de vella guàrdia que segueix intentant imposar a la gent les seves idees religioses. I aquests líders conservadors que estan al capdavant del partit a Egipte són els que perjudiquen enormement a l'islam, perquè islam és pau. Ells porten molts anys lluitant contra el govern egipci. Però cal entendre que si el turisme ara es frena, per exemple, en Hurghada, es quedarà sense feina un 90% de població local que està ocupada en el sector hoteler. No obstant això, vaig estar fa dos anys en la redacció del diari Al-Ahram i vaig observar com tots els empleats encapçalats pel redactor en cap al migdia sortien al carrer a l'oració.
Una cosa impossible d'imaginar fa un temps al diari de tendències més democràtiques del país. És a dir, Germans Musulmans tenen certa influència i poden tenir un líder capaç de posar-se al capdavant del país. A més, les elits polítiques d'Egipte han acumulat cert pes i en elles hi ha persones capaces de lideratge però no poden de cap manera substituir Mubarak. Així que no és el moment que a Egipte arribin al poder els teòrics del partit Germans Musulmans i la guerrilla serà detinguda per l'exèrcit. Dubto, encara que no es pot descartar del tot, que a Mubarak li passi un líder que declari Egipte un estat islàmic. Tot i que les tradicions islàmiques s'han enfortit, Egipte segueix estant molt lluny de plasmar valors religiosos en política. Per això ara, al meu entendre, la situació evolucionarà tal com ho va proposar Mubarak.
Ell mateix dimitirà quedant-se a Egipte i anunciant que fins a l'elecció del nou president les seves funcions les exercirà el recentment nomenat vicepresident Omar Suleiman. Suleiman és una figura molt coneguda a Egipte, el cap del Servei d'Intel.ligència. Coneix la vida i miracles de tots els líders d'oposició i pot pressionar a cada un d'ells amenaçant amb la presó.
De moment, l'exèrcit es manté al marge però de seguida va bloquejar tots els carrers.
Vídeo en castellà: http://sp.rian.ru/video/20110204/148310211.html
- Mubarak va dir que no presentaria la seva candidatura per al proper mandat. Falta més de mig any per als comicis. Ell espera que en aquest temps els partits aconsegueixin preparar una candidatura que satisfaci a tot el poble mentre ell, com a president, es mantindrà al marge. D'aquesta manera, Mubarak encara té diverses opcions per actuar encara que el que va dir és molt important, que no es presentaria a les pròximes eleccions, amb els seus 82 anys.
Una altra novetat va ser l'aparició de les multituds que donen suport a Mubarak el que no havia succeït en dies anteriors. I no només al Caire, també a Alexandria i en altres ciutats. És més, Mubarak va donar un altre pas, típic no únicament per a Egipte. Va donar ordre a la policia de no intervenir i mantenir-se al marge. Això significa que els edificis i la gent es van quedar sense cap protecció. Llavors una part dels que estaven al carrer van sortir a defensar les seves cases i una altra part es va dedicar al saqueig. Això provocarà un caos entre els manifestants.
- És a dir, els saquejos han arribat amb caràcter massiu?
- Els saquejos ja són massius i es donen fins i tot en Hurghada. Els saquejadors van envair a Hurghada i la passada nit es van registrar molts assalts als hotels, que ja no és un lloc segur per als nostres turistes. A Hurghada es troben 42.000 russos, d'ells 8.000 empleats rusoparlants. 18.000 russos estan a Sharm el-Sheikh, i tota aquesta gent, si les coses no canvien, molt aviat sentirà la manca d'aliments. Recentment el govern de la República russa de Bashkortostán va enviar un avió per evacuar a un grup d'estudiants que cursen estudis a les universitats del Caire. Van haver de enviar-lo a Hurghada, perquè l'aeroport del Caire està bloquejat per complet. Això és el que sabem per ara.
- Tornant a l'inici dels disturbis a Egipte, què és el que va ser? No crec en les revoltes populars espontànies. Hi havia d'estar preparat, provocat o és que el poble realment havia arribat al límit de la paciència?
- El meu punt de vista és el següent. A finals de desembre de 2010 a Algèria es va celebrar la conferència científica "Estats Units i els països d'Àfrica del Nord". En aquesta conferència el secretari adjunt del Departament d'Estat nord-americana José Fernández va exposar la nova estratègia econòmica nord-americana per als països del Nord d'Àfrica. Aquesta estratègia consisteix de dos punts. El primer, brindar ajuda a la joventut dels països en qüestió. Es va declarar que els EUA destinarà 8.000 milions de dòlars per a això. El segon és l'ajuda a les petites i mitjanes empreses per una suma de 4 o 5.000 milions de dòlars. Va ser una gran notícia pel Magrib i la seva joventut, ja que el 60% dels joves dels països de l'Àfrica del Nord està a l'atur. La joventut d'Algèria es va llançar als carrers. Però allà el poder és fort i en 2 o 3 dies la situació es va normalitzar. Poc després això mateix va passar a Tunísia on els joves desocupats arriben a un 70%. Les autoritats del país no estaven preparades per a tal viratge i el president sense saber que fer va abandonar el país.
Els tunisians van aconseguir posar-se d'acord ràpid perquè és un estat laic i els partits tenen prou experiència de treball amb les masses. Després va ser Egipte on els disturbis continuen ja una setmana. La semblant situació s'observa al Iemen encara que aquest país no forma part de Magrib, i ara també a Jordània. Al meu parer, és palpable la intervenció nord-americana i crec que és intencionada.
Després del retorn de Fernández a Washington la mateixa secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, va iniciar una gira per Pròxim Orient i donant suport a Fernández va retreure als líders dels països àrabs les altes taxes d'atur entre la joventut i la pràctica absència de possibilitats de negocis que havien estat aixafats pels oligarques locals. La situació en els països en qüestió és, per descomptat, molt difícil. Només al Caire viuen 22 milions de persones als quals cal alimentar i donar feina. I això que el 90% de la població de la capital egípcia viu en la indigència. En l'època del president Nasser (del 1956 al 1970) aquestes categories de persones cobraven unes 7 lliures mensuals -el que avui equivaldria a un dòlar- i a partir de llavors aquesta suma cada vegada és més insignificant. El mateix es pot dir sobre Tunísia i altres països àrabs. Així que estic segur que les raons del que està passant són econòmiques. A més, molts líders dels països àrabs han envellit. Mubarak té 82 anys, el Rei de l'Aràbia Saudita, 87 anys, el seu germà i successor, 82, el president del Iemen també porta 32 anys en el poder. La crisi en el món àrab era imminent i jo crec que els Estats Units es van adonar d'això i es van llançar a salvar els països àrabs promitiendo ajuda exclusivament econòmica, i no política. Em sembla que la situació és molt complicada i no només les persones que van sortir al carrers són responsables per ella sinó també les forces externes que intenten solucionar a la seva manera els problemes aliens. Però al cap i a la fi aquests problemes els hauran de resoldre els pobles dels països àrabs.
- Creu que els Estats Units han previst que al poder poden arribar els radicals? A Palestina també es va intentar organitzar unes eleccions democràtiques i va guanyar Hamàs. Què pot passar a Egipte? Què es pot esperar del partit de Germans Musulmans?
- Els Germans Musulmans és un partit islàmic liderat per una espècie de vella guàrdia que segueix intentant imposar a la gent les seves idees religioses. I aquests líders conservadors que estan al capdavant del partit a Egipte són els que perjudiquen enormement a l'islam, perquè islam és pau. Ells porten molts anys lluitant contra el govern egipci. Però cal entendre que si el turisme ara es frena, per exemple, en Hurghada, es quedarà sense feina un 90% de població local que està ocupada en el sector hoteler. No obstant això, vaig estar fa dos anys en la redacció del diari Al-Ahram i vaig observar com tots els empleats encapçalats pel redactor en cap al migdia sortien al carrer a l'oració.
Una cosa impossible d'imaginar fa un temps al diari de tendències més democràtiques del país. És a dir, Germans Musulmans tenen certa influència i poden tenir un líder capaç de posar-se al capdavant del país. A més, les elits polítiques d'Egipte han acumulat cert pes i en elles hi ha persones capaces de lideratge però no poden de cap manera substituir Mubarak. Així que no és el moment que a Egipte arribin al poder els teòrics del partit Germans Musulmans i la guerrilla serà detinguda per l'exèrcit. Dubto, encara que no es pot descartar del tot, que a Mubarak li passi un líder que declari Egipte un estat islàmic. Tot i que les tradicions islàmiques s'han enfortit, Egipte segueix estant molt lluny de plasmar valors religiosos en política. Per això ara, al meu entendre, la situació evolucionarà tal com ho va proposar Mubarak.
Ell mateix dimitirà quedant-se a Egipte i anunciant que fins a l'elecció del nou president les seves funcions les exercirà el recentment nomenat vicepresident Omar Suleiman. Suleiman és una figura molt coneguda a Egipte, el cap del Servei d'Intel.ligència. Coneix la vida i miracles de tots els líders d'oposició i pot pressionar a cada un d'ells amenaçant amb la presó.
De moment, l'exèrcit es manté al marge però de seguida va bloquejar tots els carrers.
Vídeo en castellà: http://sp.rian.ru/video/20110204/148310211.html
