El problema de la mutilació genital de dones i nenes torna a estar sobre la taula avui, 6 de febrer, ja que és el Dia Internacional de la Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina. L'efemèride va ser instaurada per les Nacions Unides l'any 2000 per tal de cridar l'atenció sobre un problema mundial que afecta milions de dones.
Segons xifres d'Unicef, les dones que han patit aquesta pràctica aberrant són entre 70 i 140 milions i només al continent africà hi ha 3 milions de nenes que corren el risc de ser mutilades.
Es tracta d'una tradició que constitueix una violació dels drets humans i que pot tenir greus conseqüències, a curt i a llarg termini, per a la salut de les dones que la pateixen. Hemorràgies, problemes urinaris, infeccions agudes, septicèmia, complicacions en el part, problemes d'infertilitat o relacions sexuals molt doloroses són alguns d'aquests problemes de salut. La pràctica es duu a terme en alguns països d'Àfrica, Àsia i Pròxim Orient i en menor mesura en algunes comunitats d'immigrants a Europa, Austràlia, Canadà o als Estats Units.
Una escletxa per a l'esperança
Tot i que les xifres són esgarrifoses, el Programa Conjunt de Nacions Unides creat per eliminar aquesta pràctica apunta motius per a l'esperança: més de 6.000 comunitat africanes han optat per abandonar la mutilació genital femenina i la xifra segueix creixent.
Nafissatou Diop, coordinador del programa conjunt del Fons de Població de la ONU (UNFPA) i UNICEF en contra d'aquesta pràctica, assegura que "estem treballant a 12 de 17 països africans prioritaris i s'han vist resultats reals. Els anys de feina dura estan donant fruits, hi ha una reducció de les taxes de mutilació genital", assegura. Per posar un exemple Diop parla de tres països concrets. "A Etiopia la taxa de prevalència d'aquesta pràctica ha caigut d'un 80% a un 74%, a Kenia del 32% al 27% i a Egipte del 97% al 91%". Tot i això el seu missatge és clar: "encara hi ha molta feina per fer".
La situació a Catalunya
A Catalunya, el departament de Benestar Social i Família treballa per prevenir i detectar situacions sospitoses en famílies procedents de països on aquesta tradició està arrelada. Els senyals d'alarma s'encenen, per exemple, davant d'actituds dubitatives dels familiars davant d'aquesta pràctica, sobretot si tenen previst viatjar a curt o mitjà termini al país d'origen. En aquest sentit, per ara no hi ha cap constància -segons el departament- de la pràctica de mutilacions a Catalunya.
D'altra banda, el Grup de Treball de Prevenció de la Mutilació Genital Femenina es troba actualment en procés d'obertura cap a noves entitats per tal d'ampliar el seu camp d'actuació. El Col·legi de Metges de Barcelona, l'Associació Catalana de Llevadores o el Circuit Barcelona contra la Violència Vers les Dones, són algunes de les entitats que s'hi volen sumar.
Font
140 milions de dones han patit una mutilació genita
