- ¿Qui va a les seves classes?
La majoria són voluntaris d'entitats o associacions, i bastants d'origen immigrant.
És molt important que entre els aliats hi hagi membres afectats pels rumors. El treball en xarxa és bàsic, com ho és que els nostres agents aprofitin qualsevol activitat per colar el desmentiment d'un rumor. El manual és una eina, ells l'han d'aplicar com vulguin. També vénen persones individuals que poden fer una gran tasca amb els seus amics o famílies.
- ¿Quina és la regla bàsica per ser un bon agent antirumor?
Estar informat i disposar de dades que confirmin o desmenteixin els tòpics, per això disposen del manual. L'eina principal és sempre el diàleg, hem d'intentar fugir de frases com «això no és veritat», perquè sembla despectiu cap a l'altra persona i no ajudarà mai a establir un diàleg. El primer és tenir respecte, mostrar interès per l'opinió de l'altre, no acusar, i després argumentar la realitat.
- ¿Com neix un rumor?
Quan una persona es veu afectada per alguna cosa, per exemple, si no ha aconseguit una beca per al menjador del seu fill i coneix una família immigrant que sí que l'ha obtingut, ho explica de forma negativa i es va estenent. La base són les persones perjudicades. És com un virus i es propaga si no hi ha anticossos, que és el que volem generar. L'objectiu és parar-los.
- ¿Quin és el tòpic estrella?
Sense cap mena de dubte, que tenen més drets que els autòctons. D'aquí deriva que reben més prestacions, que és la idea més fàcilment refutable.
- ¿Ara busquen la discriminació positiva?
No, no. Seria un gran error. No podem fer categories. No s'ha de negar que hi pugui haver membres d'un col•lectiu que intentin beneficiar-se de manera fraudulenta de serveis públics o de prestacions, per això el missatge és que no es pot ficar tothom al mateix sac. ¿Que potser no resulta molest que et diguin quan te'n vas fora '¿ets català, doncs no ho sembles?'
