A Alemanya les investigacions contra els crims perpetrats pels nazis no paren d'augmentar amb 852 investigacions obertes en l'actualitat. A l'estat espanyol en canvi ni tan sols es condemnen els crims del franquisme i es practica una oposició visceral a qualsevol mena de ruptura democràtica d'arrel amb el règim dictatorial. Una oposició a la ruptura que es propugna des de tots els poders -inclòs el judicial- d'un estat que anomenen "de dret". Això afecta amb especial gravetat les nacions oprimides, com per exemple els Països Catalans, on el feixisme no només no ha estat investigat, sinó que es perdona i àdhuc se segueix lluint.
Els símbols franquistes no fan cap nosa
Als Països Catalans són multitud les campanyes que els sectors populars gràcies a la tasca de l'Esquerra Independentista han endegat per tal de demanar que es retirin les reminiscències franquistes com una manera per exigir una ruptura definitiva amb el franquisme. Entre el poder polític però, aquesta voluntat rupturista va escassa, de manera que intentar demanar la retirada dels símbols feixistes serveix de poca cosa si no es proposa un canvi transformador d'arrel que trenqui a fons amb el passat dictatorial. Si no, passen coses com les de Tortosa, ciutat que exhibeix per vergonya de tots el monument feixista més ostentós del país i on CiU s'ha negat a retirar-lo, estroncant de cop la lluita que els sectors populars portaven temps fent.
A d'altres indrets la CUP també ha endegat campanyes semblants, com al Pla de l'Estany; una bona manera de conscienciar la població. Com a país encara ocupat, els símbols són innombrablement presents al País Valencià -on el PP té cura dels centenars d'elements feixites-, a la Franja de Ponent, al Principat -on per primer cop han estat mínimament censats- i a les Illes. L'interès polític per eliminar-los és nul i la societat hi conviu acríticament, tret d'honroses excepcions de col·lectius organitzats i formacions com la CUP.
Una Llei de la Memòria Històrica que no obliga a acabar amb els símbols
Aquest és un indret on s'han inventat una Llei de la Memòria Històrica que forma part del maquillatge democràtic habitual de l'Estat i que entre altres coses estableix com a optativa la retirada de símbols franquistes. A València, el Consell Jurídic Consultiu (CJC) ha dictaminat que la Llei de la Memòria Històrica no obliga l'Ajuntament a retirar elssímbols franquistes de les escoles, places i carrers que encara avui se segueixen lluint. Segons aquest òrgan, els símbols "exterioritzen gràficament el canvi històric que va suposar, en finalitzar la Guerra Civil, el pas d'un règim republicà constitucional a un dictatorial, però no són, per si mateixos, una exaltació de la revolta militar, de la Guerra Civil o de la repressió de la dictadura a què es refereix l'article 15.1 de la Llei de la Memòria Històrica".
Tal com remarca la CUP però, "una prova que la transició no es va realitzar amb garanties és la desmesurada presència de reminiscències franquistes al nostre entorn". En aquest sentit, considera que "seguir honorant el règim feixista no és propi d'una societat plenament democràtica".
Prova d'això és que als plens dels ajuntaments es discuteix sobre si s'han de retirar o no. A València el regidor socialista Juan Soto va presentar una moció al ple perquè l'equip de govern municipal, amb l'alcaldessa Rita Barberá al capdavant, retirés els símbols franquistes que encara perduren en instal·lacions públiques municipals com ara les escoles Teodor Llorente, Pare Manjón i Sant Joan de Ribera, la creu dels caiguts de la Porta de la Mar, o els rètols dels carrers Colom, Marquès de Dos Aigües i altres. El PP, però, ferm defensar de l'"estat de dret espanyol o a l'espanyola", va rebutjar la proposta perquè dubtava que la Llei de la Memòria Històrica obligués a retirar els símbols. I com que dubtava va demanar parer al CJC perquè aclarís si l'Ajuntament estava o no obligat a acabar amb el feixisme simbòlic a la ciutat. I el resultat ha estat que no. L'òrgan addueix que els símbols no exalcen el règim, però la pregunta és: si no exalcen el règim perquè Franco els va fer erigir?
Què és una ruptura amb un règim feixista?
A Alemanya les investigacions contra els crims perpetrats pels nazis. En l'actualitat hi ha obertes 852 investigacions, xifra que representa un augment significatiu respecte a les 706 causes que van ser obertes entre el període 2008-2009. Conjuntament amb Àustria i Polònia, Alemanya és un dels països que ha vist créixer més dramàticament el nombre de causes obertes. Aquest fet es deu al canvi de polítiques de processament que permet ara investigar tots aquells sospitosos que es consideren de la classe oficial o d'origen alemany. Polònia amb 316 investigacions obertes encapçala la llista de 16 països que duen a terme aquest tipus d'investigacions i on també s'hi pot trobar el Canadà, Alemanya, els Estats Units i Àustria. Durant aquest últim 2010 cinc individus han estat condemnats per crims de guerra nazis, tres a Itàlia i dos a Alemanya. Des del gener de 2001 s'ha dut a terme 78 acusacions contra persones considerades criminals de guerra. / Font
A Alemanya, 852 investigacions contra el nazisme. A Espanya, cap contra el franquisme
