Arenys de Munt va obrir el 13 de setembre de l'any passat un camí que han seguit fins avui 530 municipis d'arreu del país
Demà es complirà un any de la primera onada massiva de consultes sobre la independència, i des de llavors hi ha hagut tres onades més i un degoteig constant de municipis que s'hi han anat afegint. 167 municipis van seguir l'exemple d'Arenys de Munt, i avui ja són 531:
13-D, 28-F, 25-A i 20-J. I ben aviat, el 23-G i el 10-A. Des que Arenys de Munt va obrir-ne el camí, el 13 de setembre de l'any passat, 530 pobles més de Catalunya s'han afegit a alguna de les onades massives de referèndums sobre la independència, i el balanç és d'un important èxit. I és que s'hi han afegit ja més de la meitat dels pobles que hi ha a Catalunya (947), tot i que encara hi ha tres comarques que s'hi resisteixen i on cap dels seus municipis ha abordat la pregunta: la Terra Alta, la Val d'Aran i el Barcelonès. En el cas del Barcelonès, només fins ara. Perquè demà, que es complirà un any del primer seguiment popular, centenars de voluntaris treballaran per captar el vot anticipat dels veïns de Barcelona amb vista a la consulta que s'ha convocat a la capital per al 10 d'abril.
L'origen de tot plegat cal buscar-lo a Arenys de Munt. El 13 de setembre de l'any passat el municipi maresmenc entrava en la història per la porta gran i iniciava un procés que s'ha estès pel país com una taca d'oli: 531 municipis, més de tres milions de ciutadans (i una mitjana de participació del 18%) han seguit les seves passes. En aquests mesos, el sí s'ha imposat de manera aclaparadora, amb el 92,72% dels vots, més de 553.000 vots a favor. En contra, però, s'hi han pronunciat 28.712 persones, el 4,81%. El camí per arribar fins a la votació no va ser gens fàcil ni es va fer amb presses. El germen de la consulta es remunta a l'any 2006, quan en una reunió sobre una consulta ciutadana sobre el cobriment de la riera es va suggerir la possibilitat de fer un referèndum sobre la independència del país. Un dels pares de la iniciativa, el regidor de la CUP i president del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació, Josep Manel Ximenis, va portar al ple una moció en què s'instava a celebrar la consulta i la proposta es va acabar aprovant al ple municipal.
Es va decidir, doncs, que la pregunta que es formularia a la població (els ciutadans majors de 16 anys empadronats al municipi) seria si s'està d'acord que Catalunya sigui un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea. Per fer-la, els organitzadors no van poder fer servir el cens electoral ni els termes de consulta popular ni referèndum per no incomplir la llei. L'opció escollida, doncs, era la consulta per copsar l'estat d'opinió de la població sobre l'autodeterminació de Catalunya.
Amb tot, els atacs de la caverna mediàtica espanyola, les resolucions judicials en contra i pressions de la judicatura van fer que el camí no fos precisament de flors i violes, però que el sentiment independentista agafés més embranzida. I el dia 13 de setembre milers de catalans es van reunir a Arenys de Munt units per un mateix sentiment de país. La participació va ser del 40% i el 96% dels vots van tenir la mateixa resposta: el sí.
La primera onada, ara farà un any
Així, l'exemple de la consulta del 13 de setembre va ser seguit per 167 pobles, demà mateix farà un any. Era el 13-D i la primera onada de consultes massives, que mobilitzava 700.000 electors. La participació, del 28%, i el sí copsava el 95% dels vots. En aquesta primera onada hi havia ciutats com ara Sant Cugat del Vallès (59.042 electors), Vilafranca del Penedès (31.129), Vic (32.154), Premià de Mar (23.038), Castellar del Vallès (18.218), Manlleu (16.803) i Banyoles (14.603), entre d'altres.
Dos mesos més tard, la segona onada. Era el 28-F i hi havia convocats 300.000 electors d'uns vuitanta pobles. Amb un 21,5% de participació, el sí va ser el 92% dels vots. En aquest cas hi havia el Vendrell (28.709), Molins de Rei (20.374), Palafrugell (18.449), Palamós (14.929), Sant Quirze del Vallès (14.456) i Vilassar de Mar (15.661) entre els municipis preguntats. Les dues primeres consultes van aplegar 22 municipis de més de 15.000 habitants i només en la tercera onada eren ja 28 les poblacions que superaven aquest llindar.
La tercera, la més multitudinària
La tercera onada de consultes populars va ser el 25 d'abril. Aquell 25-A hi estaven cridats 212 municipis i 1,3 milions d'electors. Hi va haver l'ambiciosa xifra de 34.000 voluntaris (a la primera gran onada en van ser 15.000 i a la segona, 8.000), però la participació en les votacions va baixar fins al 17,4%, qüestió lògica tenint en compte la dimensió de la consulta, amb municipis com ara Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Martorell, Ulldecona o Lleida, on l'abstenció va ser alta. Amb tot, el sí va concentrar el 92,44% dels vots. Aquesta tercera onada va ser també la més internacional perquè es van instal·lar meses de votació a Holanda, Irlanda, Suïssa i al Quebec.
La quarta consulta (20-J), la més metropolitana, es va celebrar el 20 de juny passat i va reunir 48 municipis i mig milió d'electors. Només la comarca del Baix Llobregat (Cornellà, Esplugues, Olesa de Montserrat, Sant Boi i Sant Feliu de Llobregat) ja va concentrar la meitat del cens. La participació va arribar al 13,93% i el sí va rebre el 88,57% dels vots.
Des del juny fins ara, s'han afegit a la iniciativa una vintena de municipis més, entre els quals ciutats com ara Tarragona (188.778 electors)o Rubí (61.309) i, al maig, Sabadell (173.426). L'últim de fer-ho va ser Ullastret (Baix Empordà), el 28 de novembre, amb 185 electors i una participació del 64%.
Ara, Barcelona (i abans Terrassa, el 23 de gener) espera i s'imposa el repte de fer créixer la participació. La recollida del vot anticipat ja ha començat. /font
