Es tracta del 'Morro de Moràvia' (Medellín, Colòmbia), una gran muntanya de brossa, on hi vivien fins fa poc més de 10.000 persones. El centre científico-tecnològic, que formarà part del parc urbà, servirà com a camp de proves per als diversos grups d'investigadors que participen en el projecte. Per fer-ho, combinen l'ús de tecnologies naturals de tractament, com els aiguamolls construïts, i els buffer strips, franges de vegetació que absorbeixen i ajuden a la degradació dels contaminants.
La ciutat de Medellín, durant els anys 70 i 80, va viure una allau de desplaçats provinents de zones rurals que es van assentar de manera espontània, amb barraques, sobre un gran abocador de brossa ubicat al costat de l'estació d'autobusos. Aquest assentament rep el nom d'El Morro de Moràvia. Les condicions sociosanitàries que patien els habitants d'aquest barri-abocador eren lamentables. Amb l'alcaldia de Sergio Fajardo i dins de tot el procés de transformació que s'està produint a Medellín, el Ministeri de l'Interior Colombià va declarar "calamitat pública" al Morro de Moràvia, l'any 2006. A partir d'aquesta declaració es va engegar un projecte d'intervenció integral que contempla diferents etapes d'actuació: la reubicació dels seus habitants, la descontaminació i la recuperació del Morro com espai públic. En aquest gran projecte estan participant investigadors de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC al Campus de Terrassa, així com de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
La primera fase del projecte, i la més urgent, era reubicar als més de 10.000 habitants en habitatges nous, construïts a altres zones de la ciutat. Actualment, el 75% dels habitants d'El Morro ja estan vivint a les seves noves cases, en barris equipats amb tota mena de serveis, gràcies al projecte d'intervenció integral. Cada cop que s'abandona una barraca, els responsables del projecte claven un pal amb una bandera del color del nou barri on ha anat a viure la família. El procés s'ha realitzat de forma participativa, d'acord amb els membres de la comunitat, que són els mateixos que s'encarreguen de cuidar que les zones desallotjades no es tornin a envair.
Descontaminar un abocador
La segona fase del projecte d'intervenció integral consisteix en la recuperació d'El Morro i el tractament de molts dels contaminants que hi són presents. La intervenció inclou el tractament dels lixiviats (nom que rep el líquid contaminant que s'origina amb la descomposició de la brossa) que es van generar durant anys. Per fer-ho, l'Ajuntament de Medellín ha comptat amb l'expertesa i el treball dels membres de la xarxa Alfa sobre Tecnologies Sostenibles per a la Potabilització i el Tractament d'Aigües Residuals (TECSPAR). Entre els membres d'aquesta xarxa s'inclou la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, coordinats per Jordi Morató, director de la mateixa i coordinador del Grup de Gestió Sostenible de l'Aigua de la UPC (AQUASOST).
Buffer strips i aiguamolls
Els investigadors ja treballen al Morro per convertir-lo en un parc gràcies a tècniques naturals de tractament, com ara la combinació de buffer strips i la construcció d'aiguamolls. Els buffer strips són franges de vegetació, que imiten les franges que bordegen les lleres dels rius. La seva estructura natural controla l'aire, el sòl i la qualitat de l'aigua; actua com a filtre de nutrients i pesticides, ajuda a retenir el flux d'aquests elements i, per tant, en redueix l'arribada a la mateixa llera. Els aiguamolls construïts són sistemes de baix cost, constituits per canals poc profunds on l'aigua circula de forma subterrània a través d'un medi granular i en contacte amb les arrels de plantes típiques dels aiguamolls naturals. L'aigua es depura gràcies a una combinació de fenòmens físics, químics i especialment, biològics.
La combinació dels buffer strip amb la construcció d'aiguamolls permetrà tractar part de l'aigua que es filtra a través de les escombraries acumulades durant anys. Igualment, gràcies a aquesta combinació es podrà captar l'aigua d'escolament, de manera que s'evitarà i es frenarà la contaminació dels aqüífers i del subsòl i la generació de més lixiviat.
I tot plegat d'una manera econòmica, perquè aquest tipus d'actuacions són de baix cost, amb un mínim manteniment posterior, es fan d'una manera simple, sense consum energètic i no generen residus, ni olors, ni mosquits.
Amb el finançament d'agències de cooperació internacional (com ara l'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament (ACCD) i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), els investigadors de la UPC han dissenyat una planta experimental, on s'aplicaran aquestes tecnologies en una de les zones del Morro que es vol convertir en parc. D'aquesta manera, s'ajudarà a reduir el temps de transformació del que abans era una gegantina muntanya de brossa en un parc amb diversitat biològica.
El projecte de construcció del parc del Morro de Moràvia el coordina Jordi Morató, director de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC. Hi participen alguns investigadors del Grup de Gestió Sostenible de l'Aigua de la mateixa Càtedra, com són Alex Pires, Àngeles Ortiz, Àngel Gallegos, José Weisman i Alice Miranda, i altres membres de la Càtedra vinculats a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), i coordinats per la professora Sandra Bestraten.
Construcció de jardins comunitaris
La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, l'alcaldia de Medellín, l'institut Tecnológico de Antioquía, l'Àrea metropolitana del Valle de Aburrà, l'ACCD i l'Ajuntament de Barcelona fomenten "La Semana de Moravia", un esdeveniment participatiu que té lloc cada any, durant el mes de juliol, i mitjançant el qual es vincula a la mateixa comunitat de la zona en els processos urbans i en la integració ambiental. Un exemple d'això és la construcció de jardins comunitaris que ja es poden veure i gaudir dins d'espais que abans formaven part del Morro. Aquests jardins comunitaris s'han realitzat amb la participació de 25 líders comunitàries, que han estat formades per la mateixa Càtedra UNESCO i a l'organització de tallers a les escoles. Els jardins, a més de complir amb una funció social, actuen com a element de transformació paisatgística i ecològica perquè es genera a partir del compostatge de les plantes.
Documental
Aquest any, a "La Semana de Moravia", es va projectar el documental realitzat per TV3 titulat "Barraques: la ciutat oblidada", que mostra l'època del barraquisme a Barcelona des de la perspectiva dels seus pobladors. Al final de la projecció, els participants van expressar la identificació amb els testimonis del documental.
De fet, la ciutat de Barcelona va viure un procés similar al de la recuperació del Morro de Moràvia: el jardí botànic, ubicat a la muntanya de Montjuïc, s'assenta i creix on abans va existir un abocador de runes.
Exposició "Reciclar ciutat"
Els actors protagonistes d'aquesta actuació han realitzat també una exposició anomenada "Reciclar ciutat: Moràvia, un procés de transformació a Medellín", com a testimoni de la transformació del Morro. La mostra obre una reflexió sobre les actuacions de transformació de zones urbanes degradades, incloent la participació, la planificació i gestió i l'articulació institucional envers un projecte sostenible. Properament, aquesta exposició recalarà a Barcelona. / Font
La ciutat de Medellín, durant els anys 70 i 80, va viure una allau de desplaçats provinents de zones rurals que es van assentar de manera espontània, amb barraques, sobre un gran abocador de brossa ubicat al costat de l'estació d'autobusos. Aquest assentament rep el nom d'El Morro de Moràvia. Les condicions sociosanitàries que patien els habitants d'aquest barri-abocador eren lamentables. Amb l'alcaldia de Sergio Fajardo i dins de tot el procés de transformació que s'està produint a Medellín, el Ministeri de l'Interior Colombià va declarar "calamitat pública" al Morro de Moràvia, l'any 2006. A partir d'aquesta declaració es va engegar un projecte d'intervenció integral que contempla diferents etapes d'actuació: la reubicació dels seus habitants, la descontaminació i la recuperació del Morro com espai públic. En aquest gran projecte estan participant investigadors de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC al Campus de Terrassa, així com de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
La primera fase del projecte, i la més urgent, era reubicar als més de 10.000 habitants en habitatges nous, construïts a altres zones de la ciutat. Actualment, el 75% dels habitants d'El Morro ja estan vivint a les seves noves cases, en barris equipats amb tota mena de serveis, gràcies al projecte d'intervenció integral. Cada cop que s'abandona una barraca, els responsables del projecte claven un pal amb una bandera del color del nou barri on ha anat a viure la família. El procés s'ha realitzat de forma participativa, d'acord amb els membres de la comunitat, que són els mateixos que s'encarreguen de cuidar que les zones desallotjades no es tornin a envair.
Descontaminar un abocador
La segona fase del projecte d'intervenció integral consisteix en la recuperació d'El Morro i el tractament de molts dels contaminants que hi són presents. La intervenció inclou el tractament dels lixiviats (nom que rep el líquid contaminant que s'origina amb la descomposició de la brossa) que es van generar durant anys. Per fer-ho, l'Ajuntament de Medellín ha comptat amb l'expertesa i el treball dels membres de la xarxa Alfa sobre Tecnologies Sostenibles per a la Potabilització i el Tractament d'Aigües Residuals (TECSPAR). Entre els membres d'aquesta xarxa s'inclou la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, coordinats per Jordi Morató, director de la mateixa i coordinador del Grup de Gestió Sostenible de l'Aigua de la UPC (AQUASOST).
Buffer strips i aiguamolls
Els investigadors ja treballen al Morro per convertir-lo en un parc gràcies a tècniques naturals de tractament, com ara la combinació de buffer strips i la construcció d'aiguamolls. Els buffer strips són franges de vegetació, que imiten les franges que bordegen les lleres dels rius. La seva estructura natural controla l'aire, el sòl i la qualitat de l'aigua; actua com a filtre de nutrients i pesticides, ajuda a retenir el flux d'aquests elements i, per tant, en redueix l'arribada a la mateixa llera. Els aiguamolls construïts són sistemes de baix cost, constituits per canals poc profunds on l'aigua circula de forma subterrània a través d'un medi granular i en contacte amb les arrels de plantes típiques dels aiguamolls naturals. L'aigua es depura gràcies a una combinació de fenòmens físics, químics i especialment, biològics.
La combinació dels buffer strip amb la construcció d'aiguamolls permetrà tractar part de l'aigua que es filtra a través de les escombraries acumulades durant anys. Igualment, gràcies a aquesta combinació es podrà captar l'aigua d'escolament, de manera que s'evitarà i es frenarà la contaminació dels aqüífers i del subsòl i la generació de més lixiviat.
I tot plegat d'una manera econòmica, perquè aquest tipus d'actuacions són de baix cost, amb un mínim manteniment posterior, es fan d'una manera simple, sense consum energètic i no generen residus, ni olors, ni mosquits.
Amb el finançament d'agències de cooperació internacional (com ara l'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament (ACCD) i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), els investigadors de la UPC han dissenyat una planta experimental, on s'aplicaran aquestes tecnologies en una de les zones del Morro que es vol convertir en parc. D'aquesta manera, s'ajudarà a reduir el temps de transformació del que abans era una gegantina muntanya de brossa en un parc amb diversitat biològica.
El projecte de construcció del parc del Morro de Moràvia el coordina Jordi Morató, director de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC. Hi participen alguns investigadors del Grup de Gestió Sostenible de l'Aigua de la mateixa Càtedra, com són Alex Pires, Àngeles Ortiz, Àngel Gallegos, José Weisman i Alice Miranda, i altres membres de la Càtedra vinculats a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), i coordinats per la professora Sandra Bestraten.
Construcció de jardins comunitaris
La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, l'alcaldia de Medellín, l'institut Tecnológico de Antioquía, l'Àrea metropolitana del Valle de Aburrà, l'ACCD i l'Ajuntament de Barcelona fomenten "La Semana de Moravia", un esdeveniment participatiu que té lloc cada any, durant el mes de juliol, i mitjançant el qual es vincula a la mateixa comunitat de la zona en els processos urbans i en la integració ambiental. Un exemple d'això és la construcció de jardins comunitaris que ja es poden veure i gaudir dins d'espais que abans formaven part del Morro. Aquests jardins comunitaris s'han realitzat amb la participació de 25 líders comunitàries, que han estat formades per la mateixa Càtedra UNESCO i a l'organització de tallers a les escoles. Els jardins, a més de complir amb una funció social, actuen com a element de transformació paisatgística i ecològica perquè es genera a partir del compostatge de les plantes.
Documental
Aquest any, a "La Semana de Moravia", es va projectar el documental realitzat per TV3 titulat "Barraques: la ciutat oblidada", que mostra l'època del barraquisme a Barcelona des de la perspectiva dels seus pobladors. Al final de la projecció, els participants van expressar la identificació amb els testimonis del documental.
De fet, la ciutat de Barcelona va viure un procés similar al de la recuperació del Morro de Moràvia: el jardí botànic, ubicat a la muntanya de Montjuïc, s'assenta i creix on abans va existir un abocador de runes.
Exposició "Reciclar ciutat"
Els actors protagonistes d'aquesta actuació han realitzat també una exposició anomenada "Reciclar ciutat: Moràvia, un procés de transformació a Medellín", com a testimoni de la transformació del Morro. La mostra obre una reflexió sobre les actuacions de transformació de zones urbanes degradades, incloent la participació, la planificació i gestió i l'articulació institucional envers un projecte sostenible. Properament, aquesta exposició recalarà a Barcelona. / Font
