De Lucas s'ha referit a la interculturalitat com un mite i ha analitzat moltes de les fal·làcies instal·lades en el debat púbic. "La interculturalitat no és un fet", ha recordat, i "s'ha d'entendre que el projecte intercultural és necessari en tota societat plural i no solament ací on apareix la immigració, o ací on la diferència cultural és particularment visible". "Les condicions d'aquest projecte –ha afegit- són sobretot econòmiques, jurídiques i polítiques".
Javier de Lucas, que a més de catedràtic de la Universitat de València és director del Col·legi d'Espanya a París, ha clausurat amb aquesta conferència les jornades sobre multiculturalitat que, organitzades per l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València, s'han celebrat en la Facultat de Ciències Socials.
Malgrat l'enorme esforç que s'està desplegant en el terreny educatiu, de la mediació social i de la comunicació, de Lucas considera que aquest projecte intercultural, "ara per ara és inútil, estèril, poc viable perquè li falta condicions i això no és responsabilitat de les organitzacions que treballen en ell sinó dels responsables polítics, perquè sense pressupostos és inviable" . Si aquesta aplicació dels pressupostos no està negociada amb els agents que intervenen en la cooperació, "queda desvirtuada creant xarxes clientelares, com s'ha vist aquests dies en els mitjans", ha assenyalat.
Enfront de les últimes posicions de Giovanni Sartori, ha assenyalat que Europa no s'entén sense l'Islam, que no només ve a través de la immigració, sinó que històricament forma part d'Europa. I ha reivindicat, referent a això, a Averroes com a "el filòsof més important d'Espanya", per damunt de Unamuno, que era "un gran filòsof" o d'Ortega i Gasset, a qui ha qualificat d'avesat "periodista".
De Lucas s'ha referit a la línia de reacció enfront de la immigració que es renova a Europa "quan hi ha eleccions imminents i es crea un enemic exterior, estimatizant el multiculturalisme". La pluralitat és un projecte difícil, ha dit, en el qual "la clau és entendre l'ús polític de la qüestió, perquè el problema està en com es construeix la desigualtat i la dominació amb l'excusa de la diferència".
La UE, ha afirmat, "està en la temptació monista ( d'una sola cultura) en clau defensiva, de seguretat". Ha recordat que el problema històric és la identificació de les democràcies amb els estats nacionals, amb una sola llengua, una religió, una cultura. I s'ha referit al mite de la torre de babel, en la qual déu castiga l'home amb llengües diverses, que impedeix que s'entenguen i la torre cresca com quan parlaven una sola.
"El nostre repte fonamental -ha assenyalat- no és el d'identificar les condicions de l'harmonia de les identitats diferents, no que la nostra tasca siga, per parafrasejar a Baumann, 'convertir la polifonia en harmonia i evitar que degenere en cacofonia' ". Tampoc ho és, ha dit, establir la jerarquia cultural: quina cultura és superior, o més civilitzada, o més pròpia de la democràcia. Ni la construcció d'un cosmopolitisme ideal, alguna cosa que indefectiblemente ens du a dilatar aquest objectiu ad calendas graecas, perquè això "solament és possible si no hi ha un poder cosmopolita".
"L'ONU no representa la democràcia cosmopolita i qui diga això necessita urgentment unes ulleres" ha ironitzat. "Per a parlar de diàleg intercultural –ha afirmat- no basta el mestissatge com a simple juxtaposició d'interlocutors que representen diferents identitats". "Cal reconèixer la diferència de veus i que cap d'elles és la veritat, la norma, i admetre la possibilitat d'un quadre comú no imposat per cap interlocutor i fruit d'una crítica que succeeix al coneixement mutu i a la disposició d'autocrítica" ha afegit. Les condicions no es troben en la dimensió metafísica o cultural, sinó en la política, econòmica i social, ha insistit. "Dret, riquesa i poder, aqueixa és la dificultat de la solució intercultural", ha indicat per a concloure que la clau són les respostes.
"La interculturalidad és una proposta normativa, una manera de gestionar la diversitat cultural, que no pot confondre's amb la multiculturalitat, però tampoc equival al mestissatge", ha explicat. La necessitat d'aquest projecte no es redueix a la presència de la immigració, ha afegit. "Per definició, tota societat plural (quin no ho és?) exigeix projecte intercultural", ha advertit. La major part dels conflictes que es presenten com identitarios no són estrictament culturals, no consisteixen en comparances entre cultures a la recerca del grau de civilització adequat, ha explicat.
"No hi ha una cultura que constituïsca l'únic humus sobre el qual poden desenvolupar-se els drets humans, la democràcia i el mercat" ha afegit. Segons de Lucas a això està jugant el PP en les eleccions catalanes, en les quals per primera vegada a Europa concorre un partit que es presenta com anti-islamita, que actuarà com un cimbell a benefici del PP. "La major part dels suposats conflictes de diferència cultural, ha assenyalat poden resoldre's en conflictes d'interessos sobre la distribució de la riquesa, la participació en el poder, les condicions per a aqueixa participació i distribució, començant per la reparació de les situacions heretades multiseculares de discriminació i dominació", ha afirmat.
La clau de la interculturalidad, ha dit, "és la negociació raonable de les regles de joc de la convivència plural. I si no hi ha negociació, ha advertit, "s'obri la via de l'enfrontament, pel que cal reconèixer la situació d'asimetria, de desigualtat econòmica, de dominació, d'accés a la informació i als mitjans de difusió cultural i proposar mesures per a reparar la desigualtat". En la seua opinió urgeix adoptar mesures per a garantir la igualtat en les posicions de partida. Per tant, ha conclòs, "s'ha de vincular el debat intercultural al desenvolupament humà, a la igualtat d'oportunitats i a altre model de democràcia i ciutadania ".
Finalment el professor de Lucas s'ha referit al PECI 2007-2010 (Pla Estratègic de Ciutadania i Integració 2007-2010.) davant el qual s'ha mostrat crític perquè les condicions que ofereix estan molt lluny de ser suficients.
Font: Universitat de València
