El 9 d´abril "Escriptures altres: Desafiaments del Mainstream" de 18:30 fins les 20:30h a la Biblioteca Sant Pau (C/ del Carme, 47). Un conversatori amb Lucñia Mbomío i Safia El Aaddam, modera Desirée Bela-Lobedde.
El 9 d´abril "Escriptures altres: Desafiaments del Mainstream" de 18:30 fins les 20:30h a la Biblioteca Sant Pau (C/ del Carme, 47). Un conversatori amb Lucñia Mbomío i Safia El Aaddam, modera Desirée Bela-Lobedde.
Projecció llargmetratge: "Igualada"de 18:30 fins les 20:30h a Cotxeres de Sants (C/ de Sants, 79). Modera Fares Montaño.
A l'abril ens trobem a la segona edició de la FILMIG, la fira que promou la literatura escrita per persones migrants i racialitzades, organitzada per Plataforma Cero, MigrESS i Encara en Acció.
El 7 d´abril "Diàlegs diaspòrics: Necroplítica al Carib Vs Narratives de resistència" de 18:30 fins les 20:30h al Ateneu del Raval (C/ de la Reina Amàlia, 3). Un conversatori amb Robby Glésile i Fabián Villegas, modera Vivi Alfonsin.
Des d’aquesta perspectiva, l’art no només denuncia la cultura consumista, la superficialitat d’una economia basada en els objectes o la deshumanització del sistema, sinó que també ens permet traçar altres futurs, cartografiar esquerdes en l’estructura dominant i fabular noves formes d’existència. Si el projecte colonial-capitalista no ha acabat la seva tasca, significa que tampoc ha guanyat del tot; per això, encara és possible la seva derrota i, amb ella, la construcció d’altres mons possibles.
En el marc de l’exposició Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència, del Museu Tàpies de Barcelona, es convida a la investigadora Morena Hanbury Lemos a connectar la mostra amb el sistema econòmic global i amb les polítiques públiques que promouen la sobirania econòmica, per tal de construir noves maneres d’habitar la ciutat i el món en el qual ens ha tocat viure.
Morena Hanbury Lemos és doctoranda en Economia Ecològica a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). Té un màster en Ecologia Política, Decreixement i Justícia Ambiental per la UAB, un màster en Pensament Descolonial i Humanitats, i és llicenciada en Gestió Ambiental per la Universitat de São Paulo (USP), Brasil. La seva recerca se centra en com es perpetuen els patrons colonials en l’economia global, amb especial atenció a l’anàlisi de l’intercanvi desigual entre països històricament colonitzadors i colonitzats. Estudia polítiques públiques que puguin fomentar la sobirania econòmica, la descolonització i la reorganització dels recursos i del treball per satisfer de manera sostenible les necessitats de les poblacions del Sud Global.
· Tipus d'acte: Conferència
· Data: 08.04.2025 | 18:00-19:00
· Lloc: Auditori del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona, Catalunya)
· En el marc de l'exposició Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència
· Durada: 1 h
· Preu: 3 €
· Lloc: Auditori del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona, Catalunya)
· En el marc de l'exposició Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència
· Durada: 1 h
· Preu: 3 €
En el marc del 21 de març, Dia Internacional de la Lluita contra el Racisme, i de l'exposició "La infàmia. La participació catalana en el tràfic atlàntic i l’esclavatge colonial” del Museu Marítim de Barcelona, us proposem reflexionar sobre la genealogia de la imatge com a dispositiu de reproducció algorítmica d’imaginaris racistes.
A través d’un taller de10 h a 13 h a al Museu Marítim de Barcelona (Av. de les Drassanes, s/n), es debatrà sobre com aquests imaginaris racistes han circulat i continuen reproduint-se avui dia a través de les imatges utilitzades en campanyes de comunicació, exposicions, materials educatius i de sensibilització en el nostre context. Posteriorment, proposarem criteris a tenir en compte per a un ús crític i responsable de les imatges, buscant trencar amb aquestes lògiques.
Més informació
Cal inscripció prèvia a espaiavinyo@bcn.cat, especificant la teva vinculació amb la temàtica i l'interès. Places limitades.
El Museu Etnològic i de Cultures del Món (MuEC) i la Fundació Arqueològica Clos - Museu Egipci de Barcelona presenten un cicle de conferències sobre el riure, el goig i l’humor en diferents cultures.
Un dimecres de cada mes, a les 18.30 hores, a la seu Montcada del MuEC, persones expertes en història, antropologia, filosofia i art aprofundiran en com cada cultura ha entès i utilitzat l’humor en diferents contextos.
Un dimecres de cada mes, a les 18.30 hores, a la seu Montcada del MuEC, persones expertes en història, antropologia, filosofia i art aprofundiran en com cada cultura ha entès i utilitzat l’humor en diferents contextos.
Què és el que ens fa riure? Quin paper té l’humor a les nostres cultures? Mitjançant set conferències que abordaran temes com la universalitat de l’humor, la seva presència en les tradicions xinesa i japonesa, el riure a les cultures precolombines i africanes, i la relació entre comicitat i pensament filosòfic, s’explorarà el riure i l’humor en les seves diferents facetes i perspectives.
A més de les ponències, algunes sessions inclouran visites comentades a les col•leccions del museu, oferint als assistents una experiència per connectar els discursos teòrics amb les peces exposades.
Aquest cicle suposa una oportunitat única per reflexionar sobre el riure i el goig com a elements essencials de la cultura humana i el seu impacte en els pobles i societats.
Programa:
26 de març, a les 18.30 hores
Per què no riem del mateix? Sobre la polèmica universalitat de l'humor.
Sovint observem que les obres literàries, teatrals o cinematogràfiques més elogiades no tenen precisament un caràcter còmic-humorístic i que, d’alguna manera, ha de ser absolutament excepcional una obra d’aquest gènere per consagrar-se. Tanmateix, a la vegada, observem que la hilaritat i l’esperit còmic semblen omnipresents: totes les cultures i societats han transitat, d’una manera o una altra, pels camins del riure. Com és que existeix aquesta aparent paradoxa? En quin sentit l’humor és quelcom universal i en quin sentit no ho és? Per entendre aquesta qüestió, haurem d’analitzar com funciona el riure i indagar què és allò còmic-humorístic i de quina manera és diferent a altres registres com el tràgic, alhora que agafa distància d’allò merament joiós o alegre.
Alejandro Mesa, Professor del Departament de Filosofia, Universitat de Barcelona. Especialista en la filosofia de l’humor en la tradició occidental [Sessió en castellà]
16 d'abril 2025, a les 18.30 hores
L'humor en la tradició cultural xinesa
A la Xina imperial hi governaven els lletrats. El saber literari ocupava una posició privilegiada, lligada a la reproducció del poder, però també sotmesa als discursos hieràtics dominants. Al marge dels circuits oficials, l'humor sempre ha estat present en la tradició cultural xinesa, amb connotacions sapiencials o alliberadores, com a via personal d'expressió, com a crítica despietada i vàlvula poca-solta d'escapament, sempre més aviat vinculat als corrents més heterodoxos i dissolvents, o bé a les pràctiques culturals subalternes i populars. A la Xina contemporània, l'humor literari ha eixamplat territoris. Han aparegut noves formes d'humor, de sàtira i d'irreverència enriolada, lligades a l'art i la cultura de masses: el quiosc, el cinema, el còmic, la televisió, la ràdio i la tira còmica... Parlarem dels pallassos de les òperes, els chou 醜, de l'humor en les novel·les clàssiques, d'autors contemporanis com ara Lin Yutang, Qian Zhongshu, Lu Xun, o Yu Hua, de dibuixants com Feng Zikai, de cineastes com Stephen Chow...
Manel Ollé, Professor d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la Universitat Pompeu Fabra [Sessió en català]
7 de maig 2025, a les 18.30 hores
El riure i el goig en la cultura japonesa
En un dels mites fundacionals del Japó, el riure fa tornar la llum al món immers en la foscor. La kami del sol, Amaterasu, per esbrinar de què riuen els altres déus, surt de la cova on era amagada irradiant de nou sobre la terra i restablint l’ordre còsmic. L’alegria és central en els ritus xintoistes, originats en la collita de l’arròs i part de les festivitats que apleguen els japonesos al llarg de l’any als santuaris per compartir menjar i beure amb les divinitats locals i celebrar junts la vida, la fertilitat i la prosperitat. També inicialment vinculats amb mites i rituals, el teatre, el cant, la música i les arts en general, sovint de caire còmic i lúdic, són motiu de gaudi de la societat japonesa. Del somriure del Buddha derivaria el zen, escola budista influent al Japó de la qual han sorgit una sèrie de figures excèntriques dotades de sentit de l’humor. Proposem, per tant, un recorregut per episodis de la cultura japonesa on el riure i el goig són protagonistes.
Raquel Bouso, Professora del Departament d’Humanitats, especialista en filosofia japonesa. [Sessió en català]
11 de juny 2025, a les 18.30 hores
Humor a les cultures precolombines del Perú
Com podríem definir l'humor en la societat moche de la costa nord del Perú? Va existir com a tal, o som nosaltres, amb la nostra concepció occidental, els qui analitzem les seves representacions pictòriques i escultòriques i les cataloguem com a satíriques, sarcàstiques o incomprensibles?
Algunes escenes plasmades en murals de santuaris mochicas, així com certes imatges pictòriques representades a les fines parets d'ampolles ceràmiques, ens narren, com si fos un còmic, un món on els objectes es revelen contra els homes: se l’anomena “La llegenda de la rebel·lió dels utensilis i armes contra l'home”. En aquests murals s'aprecien xarxes, petos, escuts i altres elements, tant bèl·lics com agrícoles, que adopten formes humanes i carreguen contra soldats seminus als quals colpegen i arrosseguen pels cabells.
Marisa Sánchez, Professora i museòloga, doctora en Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Pertany al Grup d’Estudis Precolombins. Format conferència + visita a les col•leccions. [Sessió en català]
15 d'octubre 2025, a les 18.30 hores
Una visió del “lleure i el riure” a través de les peces de ceràmica precolombines.
En aquesta xerrada desenvoluparem la visió que ens ofereixen tota una magnífica col•lecció que té el MuEC, de peces que pertanyen a diverses cultures de Mesoamèrica, fetes, la gran majoria, de ceràmica com a material escultòric. Aquestes obres d’art, que podrem veure en directe, ens mostren aspectes alegres de les persones que habitaven en aquestes societats. A part de la seva actitud, que analitzarem concretament, veurem també costums de tot tipus: religiosos, funeraris, populars i també militars.
Sarai Ramos, Doctoranda en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa i membre investigadora del Grup d’Estudis Precolombins.
Sarai Ramos, Doctoranda en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa i membre investigadora del Grup d’Estudis Precolombins.
Victòria Solanilla, Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora del Grup d’Estudis Precolombins.
Format conferència + visita a les col•leccions. [Sessió en català]
12 de novembre 2025, a les 18.30 hores
L’enigma del somriure africà.
Bob Dylan va escriure un cant a l’alegria després d’una breu visita a Mozambic el 1975, quan el país sortia d’una guerra d’independència i s’enfonsava en una guerra civil que duraria més de 15 anys. Pot semblar un mer exemple de la miopia occidental quan mirem a l’Àfrica, però la impressió es repeteix tant que un es pregunta si les cultures africanes no han generat mecanismes per assegurar l’optimisme enmig de les pitjors condicions. La conferència convida a una cerca històrica d’aquesta singularitat, que podria ser ben valuosa per a una societat global diversa.
Albert Roca, Professor d'Antropologia, Cultura i Història d'Àfrica a la Universitat de Lleida i president del Centre d’Estudis Africans i Interculturals. Format conferència + visita a les col•leccions. [Sessió en català]
3 de desembre 2025, a les 18.30 hores
Homo ridens. La comicitat i l’humor com a exercici filosoficoliterari.
Albert Roca, Professor d'Antropologia, Cultura i Història d'Àfrica a la Universitat de Lleida i president del Centre d’Estudis Africans i Interculturals. Format conferència + visita a les col•leccions. [Sessió en català]
3 de desembre 2025, a les 18.30 hores
Homo ridens. La comicitat i l’humor com a exercici filosoficoliterari.
Des de la ironia de Sòcrates fins als acudits de Zizek, passant per les anècdotes de Diògenes, l'humor de Montaigne o el riure sant de Nietzsche, el riure ha estat un element fonamental, no només en la tradició de la filosofia occidental, sinó també en la del budisme, el taoisme, el pensament africà o les cultures prehispàniques. De fet, l'humor (que és la quinta essència de la comicitat) és un element central de tota una tradició d’exercitacions filosoficoliteràries, com la que estudien Pierre Hadot o Martha Nussbaum, ja que, en virtut del seu caràcter autoirònic, tendre i igualitari, ens permet: (1) avançar en la via de l’autoconeixement; (2) acceptar el món amb els seus canvis, desordres i resistències; (3) combatre les passions tristes amb el seu sentit de la lleugeresa, i (4) conviure amb els semblants, i els diferents, amb certa tolerància. En resum, treure ferro sense provocar-nos una anèmia.
Bernat Castany, Professor de Literatura de la Universitat de Barcelona. [Sessió en català]
El cicle de conferències està comissariat per Rubén Carrillo Martín, responsable de l'Àrea de Formació del Museu Egipci de Barcelona.
Bernat Castany, Professor de Literatura de la Universitat de Barcelona. [Sessió en català]
El cicle de conferències està comissariat per Rubén Carrillo Martín, responsable de l'Àrea de Formació del Museu Egipci de Barcelona.
Des de 'Ayua en acción, organitzen el curs en línia gratuït dissenyat per aprendre noves narratives que ajuden a humanitzar les persones migrants i destacar les contribucions que fan a les nostres societats. Aquest curs és una oportunitat única per adquirir eines pràctiques per combatre la desinformació i construir discursos inclusius i respectuosos.
El curs està format per 3 mòduls, als quals us podeu inscriure de manera independent o assistir al complet, segons els vostres interessos.
Detalls del curs:
Dates: 25 i 27 de març i 1 d'abril
Hora: 17:30 a 19:00 h
Inscripció: Cal omplir un formulari per a cada mòdul al qual vulgueu assistir.
Mòduls:
Mòdul I: Els 7 punts clau per crear noves narratives
Aprendreu a generar nous discursos amb enfocaments innovadors, evitant missatges estereotipats i prioritzant les emocions per sobre de les dades.
Mòdul II: La narrativa circular per crear nous marcs de conversa
Descobrireu estratègies per obrir nous espais de diàleg allunyats de prejudicis i explorareu noves formes d'investigació.
Mòdul III: El marc de l'amor: de la solidaritat a la comunitat
Aprendreu a instaurar narratives que frenin els discursos d'odi, basant-vos en el concepte de narratives de l'amor, que fomenten la comprensió i el respecte entre cultures.
No deixeu passar aquesta oportunitat de formar-vos com a agents de canvi i contribuir a una societat més justa i inclusiva.
Més informació
Les tecnologies digitals s’han infiltrat a tots els àmbits de la nostra vida. Els algoritmes determinen des de la música que escoltem fins als productes que comprem, passant per les connexions afectives. El teu color de pell, el teu cognom o el teu codi postal influeixen en allò que veus a internet, en com et categoritzen les màquines i, per descomptat, en les oportunitats educatives. En aquest context, parlar de racisme digital és una necessitat social urgent.
Com es manifesta el racisme digital en l'educació i quins reptes hem d’afrontar per garantir un futur digital més just?
Així, el racisme digital emergeix com una nova forma de discriminació que no només replica les desigualtats existents, sinó que crea noves formes d’exclusió. Els algoritmes i les plataformes digitals sovint perpetuen estereotips i invisibilitzen grups vulnerables, reflectint biaixos presents en el seu disseny. La promesa d’un món digital democràtic, equitatiu i connectat s’està veient erosionada per una realitat cada cop més preocupant. Algunes autores han parlat de l’automatització de les desigualtats (Virginia Eubanks), algoritmes opressors (Safiya Umoja Noble), armes de destrucció matemàtica (Cathy O’Neill) o que la tecnologia té raça (Ruha Benjamin).
Per què és important parlar-ne?
Aquest fenomen afecta els drets digitals i l'educació en tres dimensions clau:El desequilibri d'accés a oportunitats digitals de qualitat.
Els biaixos incrustats en els sistemes digitals aplicats a l'aprenentatge.
I l'impacte negatiu sobre els estudiants més vulnerables.
Aquesta trobada combinarà la mirada internacional de la mà de Ruha Benjamin amb exemples i experiències concretes que s’estan duent a terme a casa nostra. És una oportunitat per entendre com el racisme digital es manifesta en l'educació i quins reptes hem d’afrontar per garantir un futur digital més just.
Per combatre-ho, és imprescindible dissenyar noves estratègies socioeducatives i programes que abordin aquest repte. Plegades, reflexionarem i ens qüestionarem:Per què diem que les tecnologies digitals no són neutrals? Quins exemples de racisme digital hi ha en el nostre dia a dia?
Com poden les tecnologies digitals tant perpetuar com reduir les desigualtats socials?
Quin paper tenen les escoles i les famílies en la identificació i prevenció del racisme digital? Com podem fomentar el pensament crític per combatre'l?
Com afecta el racisme digital infants, adolescents i joves? Quines estratègies tenim per acompanyar-los?
Quines estratègies podem utilitzar per involucrar infants, joves i altres comunitats afectades en el disseny de polítiques i solucions digitals més justes?
Com podem integrar millor el pensament crític sobre les tecnologies en les polítiques educatives i sociodigitals per avançar cap a un futur més inclusiu??
Per escalfar motors, aquí teniu xerrada TED de la Ruha Benjamin. També pots dir la teva a les xarxes amb l’etiqueta #RacismeDigital.
T’hi esperem per a construir plegades un futur digital lliure de racismes!
Programa de l’acte:
16:40 h-17:00 h - Obrim portes i cafè de benvinguda al Hub Social.
17:00 h-17:45 h - Taula rodona: Per què cal parlar de Racisme Digital? amb Núria Vallès-Peris, Núria Sabaté, Mohamed El Amrani, Judith Membrives i la facilitació d' Héctor Gardó.
17:45 h-18:00 h - Propostes de l’ecosistema local.
18:00 h-18:40 h - Conversa de Ruha Benjamin (Universitat de Princeton, especialista en Estudis Afro-Americans) amb Liliana Arroyo (ESADE)
18:40 h-19:00 h - Diàleg obert i tancament de la jornada.
El proper 21 de març SOS RACISME, presenta el 16è informe anual, l’anàlisi de la informació recopilada i analitzada sobre les denúncies de racisme que rebem. L’acte, que tindrà lloc a la sala CESIRE des de les 17:45 fins les 20h, comptarà també amb diverses ponències de la mà de professionals en l’àmbit de l’antiracisme i els drets humans. Realitzem anualment aquest informe amb l’objectiu de plasmar l’experiència del dia a dia, per identificar problemàtiques a través de l’anàlisi de casos i les seves casuístiques. Així, aquesta anàlisi es construeix amb la informació de tots els fets i situacions que ens arriben al SAiD, independentment de si resulten o no en un procés de denúncia i reparació formal.
L’abandonament escolar prematur (AEP) és un dels principals reptes del nostre sistema educatiu i afecta infants i joves d’arreu de Catalunya. Però fins a quin punt la racialització o el racisme estructural influeixen en aquest fenomen?
Aquesta jornada organitzada per la Plataforma Zero Abandonament i la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona posa el focus en com la incorporació de la perspectiva antiracista en les polítiques educatives i municipals pot ser una eina clau per reduir l’abandonament escolar i construir una educació més inclusiva i equitativa.Relacionat: Llegeix la publicació De l'abandonament a les trajectòries d’abandonament escolar: els processos de racialització des de l’àmbit educatiu
La discriminació estructural, la segregació escolar i els biaixos institucionals afecten especialment infants i joves racialitzats, però sovint no es tenen en compte com a factors determinants en l’AEP. En aquest context, l’adopció d’una mirada antiracista no és només una qüestió de justícia social, sinó una estratègia essencial per garantir que tots els infants tinguin les mateixes oportunitats educatives.
En aquesta jornada ens preguntem com la racialització i el racisme institucionals impacten en les trajectòries i oportunitats educatives.
Per què cal una mirada antiracista dins i fora de les aules per reduir l’AEP?
Quin paper juguen les polítiques locals antiracistes en la lluita contra l’AEP?
Com podem incorporar una perspectiva antiracista en les polítiques d’educació i de lluita contra l’AEP?
Com podem garantir que els currículums i les pràctiques educatives siguin més inclusius i representatius de la diversitat de les nostres aules?
Com les barreres administratives poden dificultar l’accés de les famílies migrades a recursos educatius essencials com beques o ajudes de menjador?
Quines accions concretes es poden impulsar des dels centres educatius i les comunitats per promoure una educació equitativa?
L’objectiu és explorar el potencial de la mirada antiracista com a eina per lluitar contra l’AEP, promoure el debat i recollir propostes concretes per a la seva implementació en el territori.
A qui va adreçada?Agents socials i educatius: Professionals de l’educació, orientadors i altres actors implicats en l’acompanyament de joves en risc d’abandonament escolar.
Personal tècnic de l’administració local: Responsables d’educació, serveis socials i joventut interessats a incorporar la perspectiva antiracista en les polítiques municipals.
Entitats del tercer sector: Organitzacions que treballen en l’àmbit educatiu i comunitari per garantir una educació equitativa per a tothom.
Si vols ser part del canvi i contribuir a la construcció d’un sistema educatiu més just i equitatiu, no hi pots faltar.Vols més informació? Contacta a zeroabandonament@fundaciobofill.org
Programa
10:30 - 10:45 Benvinguda i Presentació de la jornada, Rosalina Alcalde, directora de la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill.
10:45 - 11:30 Per què parlar de la racialització de l’AEP? Conversa amb activistes antiracistes coneixedores de l’àmbit educatiu:
Conversa conduïda per Mostafà Shaimi, Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista-Universitat de Girona.Miguel Jiménez, Fundació Secretariado Gitano
Natalia Farga, Directora de l'escola La Farga i membre de Salt Educa (UdG)
Hatim Mazahari, Joves Units de Poble Sec.
Déguène Eufemia Seck Martín, Coordinadora d’Associacions Senegambianes de Catalunya.
11:30 - 11:45 Torn obert de preguntes
11:45 - 12:30 Taula Rodona: Estratègies antiracistes per revertir l’AEP des de l’àmbit comunitari i municipal
Condueix la taula Rosalina Alcalde, directora de la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill.
Irene González, de l'Institut de Recerca Educativa de la UdG i co-autora de l’estudi “De l'abandonament a les trajectòries d’expulsió : els processos de racialització des de l’àmbit educatiu.”
Alba Cuevas. Assessora en antirracisme i no discriminació i autora de l’estudi "Guia per la transformació antiracista des dels ens locals".
Miguel Àngel Fanconetti, del projecte Siklavipen Savorença de la Fundació Pere Closa.
Carles Serra, director de la Càtedra d'Anàlisi i Acció Antiracista-Universitat de Girona i director de l'estudi L'antiracisme en l'abordatge de l'abandonament escolar des de l'àmbit municipal.
12:30 - 12:45 Fila Zero amb ajuntaments i entitats.
12:45 - 13:00 Torn obert d’intervencions.
13:15 Tancament: Carles Serra, Director de la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista-Universitat de Girona.
Quin paper juguen les polítiques locals antiracistes en la lluita contra l’AEP?
Com podem incorporar una perspectiva antiracista en les polítiques d’educació i de lluita contra l’AEP?
Com podem garantir que els currículums i les pràctiques educatives siguin més inclusius i representatius de la diversitat de les nostres aules?
Com les barreres administratives poden dificultar l’accés de les famílies migrades a recursos educatius essencials com beques o ajudes de menjador?
Quines accions concretes es poden impulsar des dels centres educatius i les comunitats per promoure una educació equitativa?
L’objectiu és explorar el potencial de la mirada antiracista com a eina per lluitar contra l’AEP, promoure el debat i recollir propostes concretes per a la seva implementació en el territori.
A qui va adreçada?Agents socials i educatius: Professionals de l’educació, orientadors i altres actors implicats en l’acompanyament de joves en risc d’abandonament escolar.
Personal tècnic de l’administració local: Responsables d’educació, serveis socials i joventut interessats a incorporar la perspectiva antiracista en les polítiques municipals.
Entitats del tercer sector: Organitzacions que treballen en l’àmbit educatiu i comunitari per garantir una educació equitativa per a tothom.
Si vols ser part del canvi i contribuir a la construcció d’un sistema educatiu més just i equitatiu, no hi pots faltar.Vols més informació? Contacta a zeroabandonament@fundaciobofill.org
Programa
10:30 - 10:45 Benvinguda i Presentació de la jornada, Rosalina Alcalde, directora de la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill.
10:45 - 11:30 Per què parlar de la racialització de l’AEP? Conversa amb activistes antiracistes coneixedores de l’àmbit educatiu:
Conversa conduïda per Mostafà Shaimi, Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista-Universitat de Girona.Miguel Jiménez, Fundació Secretariado Gitano
Natalia Farga, Directora de l'escola La Farga i membre de Salt Educa (UdG)
Hatim Mazahari, Joves Units de Poble Sec.
Déguène Eufemia Seck Martín, Coordinadora d’Associacions Senegambianes de Catalunya.
11:30 - 11:45 Torn obert de preguntes
11:45 - 12:30 Taula Rodona: Estratègies antiracistes per revertir l’AEP des de l’àmbit comunitari i municipal
Condueix la taula Rosalina Alcalde, directora de la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill.
Irene González, de l'Institut de Recerca Educativa de la UdG i co-autora de l’estudi “De l'abandonament a les trajectòries d’expulsió : els processos de racialització des de l’àmbit educatiu.”
Alba Cuevas. Assessora en antirracisme i no discriminació i autora de l’estudi "Guia per la transformació antiracista des dels ens locals".
Miguel Àngel Fanconetti, del projecte Siklavipen Savorença de la Fundació Pere Closa.
Carles Serra, director de la Càtedra d'Anàlisi i Acció Antiracista-Universitat de Girona i director de l'estudi L'antiracisme en l'abordatge de l'abandonament escolar des de l'àmbit municipal.
12:30 - 12:45 Fila Zero amb ajuntaments i entitats.
12:45 - 13:00 Torn obert d’intervencions.
13:15 Tancament: Carles Serra, Director de la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista-Universitat de Girona.
Celebrem el Ramadà amb un iftar comunitari obert a tothom!
L'esdeveniment trindrà lloc divendres 14 de març a la Rambla del Carmel amb C/Beatriu entre les 17.00h i les 20.00h.
A la jornada trobaràs tallers familiars i música tradicional amb Bouchra el Kasimi. També hi haurà una xerrada sobre el Ramadà i un àpat comunitari.
+ informació
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) celebrarà dimarts, 11 de març de 2025, la 6a edició de la Jornada Cultural Asiàtica, un acte anual que busca destacar la riquesa i diversitat de les cultures asiàtiques. L’activitat es durà a terme a la plaça Cívica del campus de Bellaterra des de les 12 fins a les 18 h.
Enguany la Jornada Cultural Asiàtica a la UAB, que organitza la Unitat de Dinamització Comunitària, comptarà amb la participació de 9 col·lectius d’estudiants i entitats culturals: l’Associació d’Estudiants Xinesos de la UAB, l’Institut Confuci de Barcelona, l’Institut Sejong de Barcelona, el Raikantopiini Club, el Korean Club UAB, el Club Asiàtic UAB, l’Oficina d’Estudis Japonesos de la UAB – JF Sakura Network, el consolat de Corea a Barcelona i Cinema Àsia. Els assistents podran gaudir d’una àmplia selecció d’activitats dissenyades per submergir-se en les tradicions asiàtiques, com tallers de cal·ligrafia xinesa i japonesa i degustacions gastronòmiques de plats coreans i xinesos.
A més, es portaran a terme una exhibició de la dansa del lleó i la popular activitat K-pop Random Play Dance, que convidarà els participants a unir-se i gaudir de coreografies de música pop coreana. La jornada també oferirà espais on els assistents podran emprovar-se vestimentes tradicionals, participar en jocs típics i aprendre sobre els costums i les festivitats de les diverses cultures esmentades.
La Jornada Cultural Asiàtica de la UAB s’ha consolidat com un esdeveniment destacat en el calendari universitari, ja que promou l’intercanvi cultural i fomenta la comprensió i el respecte entre diferents comunitats. L’entrada és gratuïta i la jornada és oberta a tots els interessats a conèixer i celebrar la diversitat cultural asiàtica.
Es pot trobar la informació de tota la programació de la Jornada Cultural Asiàtica a l’enllaç següent.
Seran 4 sessions, una mensual, que en aquesta edició es dedica a La Dona als temps antics, amb l’exposició d’estats de la qüestió i debats sempre innovadors a càrrec d’investigadores de reconeguda vàlua
La tercera sessió serà el dimarts 11 de març, amb el títol La dona a la tardoantiguitat, a càrrec de Jordina Sales (UB) i Albert Ribera (UV). Modera Joaquim Tremoleda (IEC).
En aquesta tercera ponència del cicle Els dimarts d’arqueologia a l’Institut d’Estudis Catalans hi participaran Jordina Sales, catedràtica i doctora en arqueologia i història antiga per la Universitat de Barcelona, i Albert Ribera, arqueòleg de la Universitat de València. Joaquim Tremoleda, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, moderarà la sessió.
L’edició d’enguany ofereix un llarg recorregut històric, des dels orígens de les societats humanes fins a l’edat mitjana, per a conèixer el paper de les dones en la història, de la mà d’arqueòlogues i historiadores de reconeguda trajectòria.
Consulteu el programa del cicle complet.
Joan Martori Pretel, llicenciat en Filologia Catalana i membre del Centre de Recerca en Arts Escèniques (CRAE-UAB), presenta el llibre titulat "Àngel Guimerà a Buenos Aires. Arrelament i internacionalització" (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2024).
A partir d’una acurada selecció de documents de primera mà, l’autor ens trasllada testimonis i valoracions que, des de perspectives diverses (públic, crítica, historiografia, epistolaris i literatura memorialística), ens aproximen a diferents aspectes de l’impacte de la dramatúrgia de Guimerà a Llatinoamèrica.
A l'acte de presentació també hi participarà Francesc Foguet i Boreu, doctor en Filologia Catalana i director del CRAE-UAB.
Fill de pare català i mare canària, Àngel Guimerà i Jorge va passar els primers anys de la seva vida a l’illa de Tenerife. A l’edat de 8 anys, es va embarcar amb la seva família per traslladar-se a la península. Va viure una experiència traumàtica durant el viatge i no va tornar a trepitjar un vaixell. Àngel Guimerà, l’home que tenia por del mar, mai no s’hauria imaginat que cap a finals del segle XIX travessaria l’Atlàntic mitjançant la seva dramatúrgia per instal·lar-se a Buenos Aires. Des de 1894 i fins inicis dels anys 70 del segle XX, el seu teatre va disposar d’una difusió notable en l’escena, la premsa i les pantalles argentines.
A la capital argentina, l’obra de Guimerà no només va adquirir una popularitat molt remarcable, sinó que la mateixa metròpoli va actuar com a trampolí de la seva projecció en els continents americà i europeu. Des de Mar i cel (1888) fins a L’ànima és meva (1919), gran part de la seva obra s’hi difondria i arrelaria per a escampar-se des d’allà a gran part del món.
Joan Martori Pretel, també graduat en Teoria i Crítica del Teatre, ha estat professor de llengua catalana i literatura a l’educació secundària obligatòria. Col·labora amb el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB i el PRAEC de l’Institut del Teatre. Des que el 1995 va publicar La projecció d’Àngel Guimerà a Madrid (1891 – 1924) ha donat a conèixer diversos estudis i col·laboracions relacionats amb l’obra del dramaturg. El seu treball Vuit paròdies del teatre d’Àngel Guimerà. Text i context teatral va ser guardonat amb el Premi Teresa Cunillé 2021.
Francesc Foguet i Boreu és professor titular de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, diplomat en Teoria i Crítica del Teatre per l’Institut del Teatre i màster universitari en Història de Catalunya.
Presentació de llibre: Àngel Guimerà a Buenos Aires
05/03/2025, a les 19:00 h
Francesc Foguet i Boreu és professor titular de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, diplomat en Teoria i Crítica del Teatre per l’Institut del Teatre i màster universitari en Història de Catalunya.
Presentació de llibre: Àngel Guimerà a Buenos Aires
05/03/2025, a les 19:00 h
Casa Amèrica Catalunya
Entrada lliure. Aforament limitat.
En aquesta obra, Gemma Pasqual recull els testimonis de vint-i-dues dones que van ser víctimes de tortures a la comissaria de Via Laietana, des de 1941 fins a 2019. El llibre destaca la foscor i l'opacitat d'aquesta institució, marcada per la por, el silenci i la impunitat.
Mitjançant les veus de les dones, la Gemma Pasqual, moderarà una taula rodona on tres convidades de luxe, les quals ho van viure de primera mà, ens explicaran les seves vivències. Contribuint així, a la construcció d’una memòria històrica més justa i inclusiva.
Participants:
· Pilar Rebaque, advocada. Rebaque va ser detinguda el desembre de 1970 per la seva participació en una manifestació a Barcelona contra el procés de Burgos.
· Teresa Alabèrnia: Militant del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans) va ser detinguda el 14 de gener de 1969 i traslladada a la comissaria de Via Laietana. Després de sis mesos de privació de llibertat a la presó de dones de la Trinitat, el Tribunal d'Ordre Públic la va absoldre.
· Carme Travesset: Militant del PSAN-Provisional i de les Joventuts Revolucionàries Catalanes, Travesset va ser detinguda diverses vegades. El 1975, a la tardor, va ser novament detinguda i torturada a la comissaria de Via Laietana, on va estar cinc dies
L'activitat es podrà seguir per streaming a través del canal de Youtube i Twitch del Museu d'Història de Catalunya.
Informació pràctica
Dia: Dijous 6 de març de 2025
Hora: 19h
Preu: activitat gratuïta
Lloc: Espai Àgora del Museu d'Història de Catalunya (Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona, Catalunya)
Reserva: inscripció gratuïta a partir del 16 de gener a través d'aquest enllaç.
El dimecres 12 de març a les 12 hores a la seu de l’ICIP (Aragó 244-248, 6a planta, Barcelona)
l’ICIP acull una sessió d’anàlisi sobre els desafiaments i les perspectives en la implementació de l’Acord de Pau a Colòmbia.
L’acte comptarà amb la participació de Gloria Cuartas, actual directora de la Unitat de Implementació de l’Acord de Pau, exalcaldessa del municipi d’Apartadó i activista destacada en la defensa dels drets humans i la construcció de pau. Cuartas ha dedicat la seva trajectòria a transformar els territoris afectats pel conflicte i a consolidar una pau estable i duradora.
L’acte està organitzat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i l’ICIP.
Hi ha aforament limitat: Inscripcions i més informació
El museu vol ser un espai de relació amb les músiques, un espai d’acollida on la museografia serveixi d’atractiu per a la visita i sigui una porta a les altres activitats i continguts de l’Auditori, amb les diverses programacions de concert, l’ensenyament superior de l’ESMUC i una biblioteca-espai de documentació musical de referència.
En el marc del cicle Museus (Im)possibles, es proposa visitar l’exposició permanent del museu i generar un espai de diàleg sobre: Quina és la noció de música(es) i sonoritats que es desprèn del seu relat museogràfic? Quines mesures concretes podem proposar col·lectivament per generar diferents activacions i espais de debat en connexió amb les diverses expressions musicals i sonores de les diàspores, pobles i comunitats que habiten la ciutat?
El cicle Museus (Im)possibles, organitzat per l’Espai Avinyó amb la col·laboració de diversos equipaments culturals de la ciutat, pretén generar diferents espais col·lectius d’aprenentatge entre artistes, professionals i personal tècnic vinculat amb la creació artística i la gestió cultural de la ciutat. L’objectiu és repensar i ampliar la mirada en relació amb els imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural presents en les propostes expositives i educatives que ofereixen els museus de la ciutat.
Cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a espaiavinyo@bcn.cat explicant el vostre interès i relació amb la temàtica.
En el marc del cicle Museus (Im)possibles, es proposa visitar l’exposició permanent del museu i generar un espai de diàleg sobre: Quina és la noció de música(es) i sonoritats que es desprèn del seu relat museogràfic? Quines mesures concretes podem proposar col·lectivament per generar diferents activacions i espais de debat en connexió amb les diverses expressions musicals i sonores de les diàspores, pobles i comunitats que habiten la ciutat?
El cicle Museus (Im)possibles, organitzat per l’Espai Avinyó amb la col·laboració de diversos equipaments culturals de la ciutat, pretén generar diferents espais col·lectius d’aprenentatge entre artistes, professionals i personal tècnic vinculat amb la creació artística i la gestió cultural de la ciutat. L’objectiu és repensar i ampliar la mirada en relació amb els imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural presents en les propostes expositives i educatives que ofereixen els museus de la ciutat.
Cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a espaiavinyo@bcn.cat explicant el vostre interès i relació amb la temàtica.
Dimecres 5 de març a les 19h tindrà lloc la inauguració de l'exposició Mujer: Una mirada artística colectiva. Es presenten retrats de dones icòniques que han marcat la història, així com els imaginaris que han construït i transformat la seva figura al llarg del temps.
L'exposició estarà disponible fins al 6 de maig a la Sala Margarita Xirgu (Carrer Nou de Sant Francesc, 15, Ciutat Vella, Barcelona).
|
Com es poden protegir les persones en situació irregular quan són víctimes d’un delicte?
Aquest és el tema que es tractarà a la formació gratuïta dirigida a entitats que organitza el Centre de Recursos en Drets Humans.
Hi haurà una primera part, en què es plantejarà el marc legal i s'introduirà el concepte de denúncia segura: quin és el marc legal que empara les persones migrants en situació administrativa irregular? Per què cal conèixer la distribució competencial en matèria d’estrangeria dels cossos policials de Barcelona? Quines situacions estan protegides per la Llei Orgànica d’Estrangeria i el Reglament d’Estrangeria en l’àmbit penal?
A la segona part es recolliran les bones pràctiques en matèria de denúncia segura a Barcelona, es plantejarà el paper dels cossos policials, s’exposaran diverses situacions habituals pel que fa a la denúncia segura i també hi haurà un espai de debat.
La formació tindrà lloc dimarts 18 de març de 18h a 20h al Carrer del Rec, 15 (Barcelona) i estarà a càrrec de Natalia Caicedo i Oriol Nebot.
La sessió és gratuïta i pots participar-hi enviant un correu a inscripcions.crdh@bcn.cat.
