..... Inici | Ràdio | Recerca

 


L'Oficina d’Afers Religiosos us convida a les jornades "Religions digitals: transformacions tecnològiques i espirituals", en les quals es reflexionarà sobre com afronten les comunitats religioses i espirituals els reptes actuals de la digitalització, quins referents joves estan impulsant una transformació i actualització digital i quin impacte té en la pràctica religiosa. 

La iniciativa és organitzada per l’#OarBCN i el grup de recerca Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), en el marc del projecte CHANSE "Digital Islam across Europe: Understanding Muslims’ Participation in Online Islàmic Environments".


L'esdeveniment tindrà lloc els dies 13 i 14 de febrer de17.00-20.30 h a la Sala Maria Aurèlia Capmany, Centre Cívic Pati Llimona (carrer del Regomir, 3).


Hi ha aforament limitat, per la qual cosa cal inscripció prèvia.

Més informació i inscripcions

No et perdis la Flashmob inaugural de les III Jornades per la Interacció entre Cultures, on construirem un teler de grans dimensions amb Jimena Lucas, i hi haurà moltes sorpreses més!

L'esdeveniment tindrà lloc el 15 de febrer a les 10.30h a Plaça Nova, 1 (davant del Palau Episcopal)


Més informació




La Fundació Pere Casaldàliga ens convida a la seva Trobada anual, que tindrà lloc el diumenge 16 de febrer de 2025 a l'Escola FEDAC Sant Andreu, al carrer C/ Ramon Batlle, 39-45, de Barcelona.

Aquest any, sota el lema "Construir la cultura de pau", compartirem una jornada plena de reflexió, ponències i activitats que ens ajudaran a promoure una societat més justa i solidària.


Consultar el programa

 


Exposició dins del Cicle Temporal de la Xarxa de Centres Cïvics de Barcelona.


L’artista iranià Arash Fayed investiga amb el seu treball les condicions de desplaçament i conceptes com ara l’apatrídia i la no pertinença.


L'exposició podrà visitar-se del 19 de febrer al 2 d’abril

Organitzador de l'activitat: Xarxa de Centres Cívic de Barcelona

On: Centre Cívic Sant Andreu

Més informació

 


Publicació de l'Informe ICIP “Conversaciones con mujeres buscadoras. La lucha contra las desapariciones forzadas y la construcción de la paz”, que posa el focus en les experiències i aportacions de les dones cercadores de persones desaparegudes, majoritàriament familiars directes.

Aquest informe, elaborat per la investigadora Maider Maraña (Fundación Baketik) sorgeix de la trobada internacional de familiars de persones desaparegudes celebrada el novembre de 2023 a Barcelona.

 El document posa de manifest el rol transformador que exerceixen les dones buscadores de persones desaparegudes, sovint des d'una posició de vulnerabilitat.

Pots llegir-ho aquí: Informe


 

Una activitat, coorganitzada per l'ICIP al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el dimarts 18 de febrer a les 18.30h.

Rami Elhanan és israelià i Bassam Aramin és palestí. Les seves vides van trencar-se quan van assassinar les seves filles Smadar i Abrir, una a causa d'un atemptat suïcida de Hamàs al centre de Jerusalem al 1997, i l'altra per un policia israelià quan sortia de l'escola al 2007.

Davant d'aquestes terribles circumstàncies, enlloc de cedir a l'odi i a la violència, tots dos van decidir unir les seves forces per apostar pel diàleg i treballar per la pau a través de l'associació The Parents Circle – Families Forum, amb la qual impulsen la reconciliació entre les dues comunitats.

En el context actual de guerra, Bassam Aramin i Rami Elhanan establiran un diàleg amb el periodista i politòleg expert en processos de pau, Jordi Armadans, en el qual parlaran de les opcions per bastir un futur de pau i convivència.


 


El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) mostra una instal·lació audiovisual, de la creadora Aída Bueno Sarduy, que recupera la història de Joaquina, una jove esclavitzada a una plantació al Brasil, i de la seva fugida. Una obra sobre les veus arxivades, oblidades i silenciades per la història de l’esclavatge i el colonialisme.

Aquesta instal·lació audiovisual materialitza l’operació de «desarxiu» d’un fet que la història colonial recull com una fugida. Una nena esclavitzada, d’uns quinze anys, va fugir de la plantació on vivia i el seu amo, després d’un rastreig infructuós, va posar un anunci al diari que oferia una recompensa a qui la trobés. L’arxiu no revela res més relacionat amb aquest fet: senzillament, el col·lecciona com una dada.

La peça és la impugnació d’aquest personatge oblidat, arxivat i silenciat. Desarxivar es converteix així en una operació artística i política que treu la Joaquina de Angola de l’opacitat del document i li enretira les mordasses i lligams perquè pugui explicar la seva pròpia història. L’operació no tan sols qüestiona aquest registre, sinó que també formula preguntes i s’endinsa en els detalls. És una indagació que retorna Joaquina a la vida i la reconeix com a cimarrona, fugitiva de l’esclavatge, recorrent a la memòria ancestral i també a la imaginació, la intuïció i l’espiritualitat.

Des del començament de la colonització al Brasil, entre els pobles originaris i els esclavitzats d'origen africà es van donar aliances i intercanvis d'extraordinària rellevància que també han estat silenciats. La presència d'entitats anomenades caboclos (indígenes) en totes les religions de matriu africana al Brasil és potser la prova més consistent i profunda d'això. Pobles amazònics, pobles indígenes de tot el Brasil i comunitats quilombolas, integrades per persones afrodescendents, han compartit lluites ancestrals per la defensa del territori i contra la colonització i la depredació. La instal·lació confabula en relació amb aquestes possibles complicitats afro-indígenes en el camí cap a la llibertat de Joaquina de Angola.

Direcció i guió - Aida Bueno Sarduy
Animació, il·lustració i direcció d’art - Alexandra Calisto de Carvalho
Disseny de so i mescles - Sergio Borrás
Edició - Raúl Tamayo Estrada
Enregistrament àudio (M'Banza Kongo / Angola) - Juliana Pedro
Investigació, documentació i paleografia - Benvinda Teixeira
Foley - Leyla de la Hoz / Zanca Estudio
Producció creativa - Wendy Espinal / Ibirí Filmes
Assistent de producció - Carolina Menéndez / Ibirí Filmes
Disseny de l'espai - Cristina Ortega

Comissariat: Aída Bueno Sarduy
Aquesta activitat forma part del projecte Amazònies

Joaquina de Angola. Memòria d'un alliberament
14 gener — 16 febrer 2025
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

 


El Programa BCN Interculturalitat al llarg del 2025 continuarà oferint noves edicions de les formacions interculturals, un recurs essencial per integrar la perspectiva intercultural tant en l’acció del govern municipal com en la ciutat en general. 

L’objectiu principal és proporcionar coneixements, metodologies i eines pràctiques que ajudin professionals i persones de diferents àmbits i sectors a incorporar aquesta perspectiva en el seu dia a dia.

Les formacions previstes per aquest any són:
Disseny de projectes amb perspectiva intercultural; Dues edicions presencials i dues virtuals.
(Dates i inscripcions disponibles pròximament.)

Formació Antirumors:
Imaginaris, racisme i narratives discriminatòries des de la perspectiva intercultural; Dues edicions presencials i dues virtuals.
(Dates i inscripcions disponibles pròximament.)

Interseccionalitat:
una mirada des de genealogies feministes antiracistes.
- Edició 1 (presencial): 7, 14, 21 i 28 de març, de 10.00 h a 14.00 h.
Inscripcions: del 3 al 21 de febrer, a través d’aquest enllaç.
- Edició 2 (virtual): 6, 13, 20 i 27 de maig, de 10.00 h a 12.30 h.
(Inscripcions disponibles pròximament.)
- Edició 3 (presencial): 9, 16, 23 i 30 d’octubre, de 15.30 h a 19.30 h.
(Inscripcions disponibles pròximament.)

Places limitades! 

 



El dissabte 25 de gener tindrà lloc l’acte central amb una jornada festiva que començarà amb la tradicional rua des del Parc de l’Estació del Nord i fins a l’Arc de Triomf.

Barcelona celebra l’arribada de l’Any Nou Xinès el 25 de gener amb un programa d’activitats que ens apropen a la mil·lenària cultura d’aquest país. L’Any Nou Xinès és la festivitat més important i tradicional del calendari lunar xinès i se celebra arreu del món. 

El pròxim 25 de gener, les veïnes i els veïns de context cultural xinès celebraran amb tota la ciutat l’arribada de l’Any Nou. Segons el calendari tradicional entrarem a l’any 4723 que, seguint l’esquema cíclic del zodíac xinès, serà l’Any de la Serp.

L’acte central se celebrarà al passeig Lluís Companys i a l’Arc de Triomf, on al llarg del dia, d’11 h a 20 h, s’han programat tota mena d’espectacles de cultura tradicional xinesa per donar la benvinguda a l’Any de la Serp. A més, hi haurà una fira gastronòmica i cultural, on podreu tastar els plats més tradicionals de la cuina d’aquest país i fer tallers en família.

Al matí també se celebrarà la tradicional rua amb sortida al Parc de l’Estació del Nord amb la cerimònia del gong a les 11 h. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la cònsol general de la República Popular de la Xina a Barcelona, Meng Yuhong, protagonitzaran el tradicional toc del “Gong”, que marca l’inici de la celebració de l’Any Nou Xinès. La desfilada compta amb la participació d’un miler de persones provinents de més de 65 federacions i entitats xineses de Catalunya i, també, d’entitats i associacions catalanes amb la voluntat que sigui una mostra de la diversitat de la ciutat de Barcelona, a més d’un esdeveniment festiu i participatiu.

I, a partir de les 12 h començaran els espectacles a l’escenari central sota l’Arc de Triomf. Les celebracions de l’Any Nou Xinès s’allarguen durant 15 dies, amb programació a diversos punts de la ciutat.

Més informació i programa.





El dimarts 11 de febrer de 10.00 h a 14.00 h al Canòdrom - Sala d'actes Ada Lovelace (Carrer Concepció Arenal, 165) la Plenària de la XBCNA. 

La Plenària està dirigida a totes les entitats i persones adherides, en aquesta ocasió, i en resposta a l'interès expressat per les entitats, es presenta 'Bones pràctiques antiracistes a la ciutat de Barcelona'.

El format serà el d'una ponència i, a continuació, una dinàmica participativa. Així mateix, hi haurà un espai reservat per presentar el primer retorn de l'Estudi de Participació per part de la Cooperativa la Fàbrica, i per donar a conèixer la nova configuració de la Comissió d'Estratègia. 

 Podeu confirmar la vostra assistència enviant indicant el vostre nom i l'entitat que representeu a antirumors@bcn.cat


Un article d'Omaira Beltrán | 

Qui ha vist la premiada sèrie nord-americana Doctor en Alaska (Northern Exposure, en anglès), emesa entre els anys 1990 i 1995, segur que mai ha pensat que aquest producte audiovisual era un bon exercici d’interculturalitat. Tot i que la trama se centra en les experiències d'un jove metge de Nova York, Joel Fleischman, enviat al petit poble fictici de Cicely, Alaska, la sèrie transcendeix les històries personals per oferir una reflexió profunda sobre la convivència de cultures i religions diverses en un mateix territori, en aquest cas una petita vila.

Cicely és un lloc on coexisteixen personatges de procedències i maneres de pensar i creure molt variades. Entre ells trobem la comunitat del poble originari, representada per personatges com l’Ed Chigliak i la Marilyn Whirlwind, que aporten una perspectiva basada en les tradicions, la mitologia, les creences, la medicina i els valors nadius. Al mateix temps, a la sèrie apareixen els residents euro-descendents com en Maurice Minnifield, un personatge influent al poble, conservador i molt emprenedor, o protagonistes més progressistes, com en Chris Stevens, un locutor de ràdio filòsof, poeta i artista. Aquesta combinació de cultures, de creences i d‘estils de vida crea un microcosmos de diversitat que reflecteix els reptes i els beneficis de la interculturalitat en un lloc inhòspit on fer comunitat és vital per a la supervivència .

El xoc cultural com a punt de partida

El protagonista, el jove doctor Joel Fleischman, és un exemple clar de com una persona pot transformar-se quan entra en contacte amb una cultura diferent. Al principi, en Fleischman veu la vila de Cicely com un lloc inhòspit i llunyà, apartat de la seva zona de confort, de la seva comunitat jueva del Queens nadiul. Tanmateix, amb el temps, el noi comença a entendre i a valorar les formes de vida dels altres, tant dels seus veins euro-descendents cristians, com dels seus veins panteistes nadius americans, adaptant-se a una realitat que al principi li semblava aliena. Aquest viatge d'aprenentatge és una metàfora del que pot succeir quan hi ha un punt de trobada entre cultures i religions diverses.

Un dels encerts de la sèrie, pionera en aquest tema de la interreligiositat i la interculturalitat, és com es tracten els temes universals, com ara l’amor, la mort, l’espiritualitat i el progrés, des d'una perspectiva fonamentada. Per exemple, la interacció entre els costums moderns i les tradicions indígenes es presenta sovint amb respecte i amb bon humor. Tanmateix, en lloc de caricaturitzar o banalitzar aquestes diferències, a Doctor en Alaska es mostra com poden complementar-se i enriquir-se mútuament.

El missatge central de la sèrie és que la diversitat cultural no només és viable, sinó també desitjable, divertida i atractiva. Cicely és un espai on les diferències es converteixen en oportunitats per a l’aprenentatge i per a la convivència. Els conflictes que sorgeixen es resolen gràcies al diàleg, a la comprensió i a una bona dosi d’humanitat. Això converteix la petita comunitat en un model ideal, però alhora plausible, del fet de viure en un entorn intercultural i interreligiós equilibrat i respectuós.

Encara avui, gairebé tres dècades després de la seva emissió, Doctor en Alaska continua sent una sèrie amb molta audiència entre el públic jove, la podeu veure en filmin.cat. En unes societats complexes com les actuals, on les étnies interactuen constantment, la sèrie ens recorda que la interculturalitat i la interreligiositat són una oportunitat per aprendre dels altres, per enriquir-nos i per construir una societat més cohesionada i próspera. Cicely potser és un poble fictici, però les seves lliçons són molt reals.

 


Fa quinze anys, l´Omaira Beltrán va cofundar l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya amb un propòsit clar: construir ponts entre les persones llatinoamericanes nouvingudes i la societat catalana.

El projecte va sorgir de la necessitat d'acompanyar les persones migrades en la descoberta de la cultura i la llengua catalana, alhora que es treballava per obrir espais de reconeixement mutu. La periodista, qui també lidera l’agència de comunicació intercultural Itacat i ofereix xerrades i formacions a les escoles del catàleg de la Xarxa BCN Antirumors, entre altres, reflexiona sobre la tasca de l’entitat, els reptes de la interculturalitat i la importància de teixir xarxes per bastir una societat més inclusiva i equitativa.

Llatins per Catalunya va sorgir de la necessitat d'acompanyar les persones migrades en la descoberta de la cultura i la llengua catalana. Volem ser un punt de trobada entre persones vingudes de l’Amèrica Llatina i la societat catalana.

Més informació: Llegir l'entrevista 










 

 
El dissabte, 14 de desembre de 10 h a 13 h a la Cuina Comunitària de Sant Antoni (C/ de Tamarit, 171) l’Espai Avinyó us convida a una activitat que inclourà un taller culinari per descobrir projectes de sobirania alimentària i una performance que unirà gastronomia i expressió artística, destacant el valor cultural dels aliments.

Es busca un espai per promoure la sobirania alimentària, recuperar habilitats tradicionals i reflexionar sobre sostenibilitat, medi ambient i alimentació, tot fomentant xarxes locals de suport i intercanvi en un ambient proper i de caràcter local.

Ponents: Keras Buti, Kantina Migrante i Laura Mariel Brahim Verdugo
Dinamitza: Yazel Parra
Performance: Las Jamaiconas

Col·labora: Teatre Arnau i Calàbria 66


Els “diàlegs” d’enguany constitueixen, en certa manera, el pròleg de la commemoració dels sis-cents anys de presència del poble gitano a Espanya, concretament a Catalunya, documentada en els primers mesos de l’any 1425.

· Benvinguda i inauguració, a càrrec de:

- Jaime Lanaspa, president de l’Oficina del Club de Roma a Barcelona.
- Francesc Ventura, de la Fundació ”la Caixa”.
- Sara Giménez, director general de la Fundació Secretariat Gitano.

· Diàleg: La verdad inventada, a càrrec de: 

- Francisco Suárez, director d’escena.

· Taula de debat: El repte de la interculturalitat malgrat sis-cents anys de convivència a Espanya, a càrrec de: 

- Lita Cabellut, pintora gitana i artista multidisciplinària que treballa amb oli sobre tela, dibuixos en paper, escultura, fotografia, poesia, poemes visuals i vídeos. És reconeguda per la seva pintura i treballa amb teles de gran format, utilitzant una característica variació contemporània de la tècnica del fresc.

- Eduardo Manzano, professor de recerca a l’Institut d’Història del CSIC i British Academy Global Professor a la Universitat de St. Andrewsen del Regne Unit. Ha estat professor visitant a les universitats d’Oxford i Chicago, i director del Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC.

- Pilar Távora, directora, productora i guionista de cinema, teatre, televisió i flamenc gitana espanyola, com també empresària andalusa. És una de les primeres dones a crear una productora pròpia.

- Moderat per: Josep Ramoneda, filòsof i director de l’Escola Europea d’Humanitats.

· Cloenda a càrrec de: Ángel Gabilondo, defensor del poble.

· Tancament musical, a càrrec de: Lela Soto, amb guitarra de Rubén Martínez.

Data: Dilluns 9 de desembre del 2024, a les 16.45 h

Capacitat limitada. Es demana puntualitat

Coorganitzat amb: 

- Club de Roma
- Fundació Secretariat Gitano



Des de la Red de Migración, Género y Desarrollo, la Xarxa Antiracista de Tarragona, Floras en Acción, Asociación de Mujeres Migrantes Subsaharianas (ADIS), Colectiva Madrecitas i Diverses 8M Girona, el pròxim 11 de desembre del 2024, a les 18 hores, a Barcelona (Carrer de les Tàpies, 1), es presentarà l'informe titulat "Colonialitat del poder: violència institucional en la vida de les dones en contextos de migració i racisme", amb la finalitat d'evidenciar com aquesta realitat impacta en la vida de les dones que viuen en condició de migració i racialització i donar a conèixer les nostres propostes i recomanacions per fer front a aquesta realitat.

A més, en el marc d'aquest informe, -en el qual van participar 500 dones "migrades" i "racialitzades" enquestades d'arreu de Catalunya i 100 dones activistes i referents antiracistes en els territoris de Tarragona, Girona, Barcelona, Mataró i Granollers-, s'ha elaborat una proposta de Protocol per revertir la violència institucional i s'ha produït un vídeo documental que evidencia, a través de les pròpies veus de les dones afectades, com la violència institucional impacta a les seves vides.

Inscripcions

Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament
Red de Migración, Género y Desarrollo
Migration, Gender and Development Network



Quines formes, paraules, actituds, mirades i assumpcions adopta el racisme en la vida quotidiana? Quin paper hi tenen les institucions? Què ens aporta l’antiracisme i per què cal abraçar-lo?


Aquestes són algunes de les preguntes que serveixen com a punt de partida de l’exposició “Abracem l’antiracisme”, que s'inaugura el 4 de desembre a la Biblioteca Caterina Albert (Carrer de la Indústria, 295) a les 18 h.


Escriu a inscripcions.crdh@bcn.cat per a reservar la teva plaça. 


Més informació



Aquesta tardor arriba la Setmana Cultural Gràcia amb la Mediterrània. Un espai intercultural, com a lloc de convivència i respecte a la diversitat. 


L'eix central de les activitats seran les arts i la cultura gitana, una cultura ancestral històricament perseguida i estigmatitzada que des de la resistència i la resiliència segueix mirant al futur.


Més informació

 


El dimecres 27 de novembre a les 17.30 h a la Sala Maria Aurèlia Capmany, Centre Cívic Pati Llimona (carrer del Regomir, 3).


L'Oficina d’Afers Religiosos convida a les taules rodones "Les comunitats religioses de Barcelona contra el racisme i la discriminació", en les quals entitats civils i comunitats religioses i espirituals dialogaran com a agents implicats en la lluita contra el racisme. La iniciativa s’emmarca en "Veus contra el racisme", un conjunt d’activitats paral·leles al quart Fòrum Global contra el Racisme i les Discriminacions de la UNESCO.


Aforament limitat, cal inscripció prèvia; Més informació

 


EL dijous, 5 de desembre de 18 h a 20 h al Centre Cívic Sant Andreu (C/ Gran de Sant Andreu, 111)


Black Man Solo explora de manera íntima la masculinitat de l'home negre en diversos contextos. Pareu de Parar-me, de “No es país para negras”, adapta la campanya de SOS Racisme "Pareu de Parar-me" per denunciar les identificacions per perfilació racial.
A través d’extractes d’aquestes peces, l’Espai Avinyó i el Servei d’Interculturalitat del Districte de Sant Andreu convida a reflexionar sobre els imaginaris al voltant de les masculinitats racialitzades: com el racisme les configura, quines conseqüències tenen i com abordar-les sense reproduir lògiques racials.




El Centre d'Estudis Africans i Interculturals et convida a un espai per repensar la universalitat dels valors que basteixen la nostra societat a través de la mirada d'un grup d'expertes del sector socioeducatiu i de les seves vivències com a persones racialitzades, primer com a alumnes i ara com a professionals de l'àmbit educatiu, des d'una perspectiva intercultural.

Són universals els valors i l'ètica?

Participen en la seva definició tots els col·lectius?

És intercultural el nostre sistema educatiu? 

Aquestes qüestions i d'altres són les que es debatran aquest dissabte 30 de novembre al Centre Cultural Urgell (Carrer Comte d'Urgell 145, Barcelona).


L'acte tindrà lloc a les 11 h i és de lliure accés i gratuït fins a completar aforament.