..... Inici | Ràdio | Recerca




Amb motiu de la visita de la Corporación Región Medellín a Barcelona, la Xarxa Bcn Antirumors convida a una sessió de treball oberta per intercanviar experiències i estratègies de transformació de pràctiques i narratives discriminatòries des d’una mirada territorial i transversal.

Coneixerem de prop el projecte antirumors que es desenvolupa a Medellín i desenvoluparem les iniciatives més inspiradores identificades durant la trobada de març.

Activitat adreçada a entitats, xarxes de barri i persones interessades en el treball de lluita contra les discriminacions.

Inscripcions: antirumors@bcn.cat



La Jornada de Comunicació en un món en conflicte: narratives i resistències té com a objectiu analitzar el paper de la comunicació en la construcció i difusió de relats sobre els drets humans, els conflictes i les emergències humanitàries. Es comptarà amb la participació de periodistes, expertes en la comunicació que promouran la reflexió, el diàleg i la formació sobre el periodisme de pau, les narratives decolonials i la informació per combatre els discursos d’odi.


L'esdeveniment s'organitza en el marc del projecte UNIACT! (Universitats en Acció per una Cooperació Transformadora), impulsat per totes les universitats públiques i privades de Catalunya a través de la Xarxa tècnica de cooperació, voluntariat i refugi del Consell Interuniversitari de Catalunya. Liderat per la UdG i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, compta amb la participació destacada de la UAB, UOC i UPF, amb el suport de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i l’organització a càrrec de la Fundació Autònoma Solidària.

Aquesta jornada és dirigida a estudiants de comunicació (periodisme, comunicació corporativa, audiovisuals...) i a professionals i acivistes del sector, tant periodistes en actiu com a persones tècniques de comunicació d'entitats.

Data: 24 d'abril de 2025, de 9 a 18h.
Lloc: Facultat de Ciències de la Comunicació – Universitat Autònoma de Barcelona (Aula Magna).
Retransmissió en directe: Disponible per a la primera part de la jornada.

L’activitat és gratuïta, però cal inscripció prèvia en aquest formulari.



 







La Fundació Antoni Tàpies, creada el 1984 per l'artista, promou l'estudi de l'art modern i contemporani. El museu, obert el 1990 en un edifici dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, té un enfocament plural i interdisciplinari.

L'exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món explora els imaginaris del llegat tapià, fusionant influències de moviments com el dadà i el surrealisme amb pensaments com la psicoanàlisi i el marxisme. També es reflexiona sobre el diàleg amb la cultura popular.

Dins el cicle Museus (Im)possibles, l'Espai Avinyó i el Museu Tàpies us proposen, a través de xerrades, visita al museu i sessió de treball, amplificar i posar en comú reflexions i debats que planteja l’exposició: Què implica per a un artista com Tàpies imaginar el món? Com es dialoga amb la crítica sobre la noció d’art brut i primitivismes en la història de l’art? Des de quin context i temps s’estan abordant les referències a la cultura popular? Quines altres veus, sabers o lectures podem incorporar a l’anàlisi del posicionament esteticopolític de Tàpies que ens proposa l’exposició?

Amb:Mabel Llevat porta més de dues dècades treballant en memòria patrimonial tradicional i analitzant estructures nostàlgiques i performances de colonialitat. Ha col·laborat amb institucions com la Casa de les Amèriques i la Fototeca de Cuba, i ha participat en esdeveniments internacionals com la Biennal de l'Havana i el Festival Paiz. Recentment, ha desenvolupat rutes sobre Barcelona i l'esclavitud transatlàntica, obtenint una residència cultural a la Fabra i Coats.
Fátima Masoud és investigadora, artista i activista en "salut mental", fundadora d'Orgullo Loco Madrid. Ha estat clau en l'organització del Dia de l'Orgullo Loco a Madrid i és membre de La Bajona Colectiva. Autora del llibre Art brut, bruta tú 100 mg, aborda la tutela i l'espoli de les persones psiquiatritzades en el món de l'art. Investiga, escriu, pinta i continua lluitant contra el sistema psiquiàtric.


El cicle Museus (Im)possibles, organitzat per Espai Avinyó i diversos equipaments culturals, busca crear espais d’aprenentatge col·lectiu entre artistes i professionals culturals. L’objectiu és repensar els imaginaris occidentals sobre diversitat cultural en les propostes dels museus de la ciutat.



Dia: dimarts 29 d'abril

Horari: de 9.30 h a 12.30 h

Lloc: Museu Tàpies (C/ d'Aragó, 255)

Cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a espaiavinyo@bcn.cat explicant el vostre interès i la vostra relació amb la temàtica.+info

 



 


La sala d'exposicions de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona s'ha convertit en un espai de reflexió gràcies a la darrera proposta artística de l'artista Jimena Lucas, titulada "EXILIS". Inaugurada el passat 3 d'abril de 2025 i oberta al públic fins al proper 30 d'abril, la mostra aborda la complexa i dolorosa realitat de l'exili infantil a través d'una varietat de disciplines artístiques.

La mostra ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Atrium Artis, una entitat privada amb seu a Girona que té com a objectiu principal estimular el pensament crític i la reflexió sobre temes socials rellevants mitjançant l'art contemporani. "EXILIS" s'alinea perfectament amb aquesta missió, presentant una sèrie d'instal·lacions evocadores que utilitzen elements quotidians com ara peces de roba infantil i maletes per il·lustrar la dura experiència del desplaçament forçat que pateixen molts infants.

Un dels aspectes més singulars i commovedors de les obres de Lucas és la deliberada absència de rostres en les figures representades. Aquesta estratègia busca fomentar una identificació universal per part de l'espectador, transcendint identitats particulars per connectar amb la vulnerabilitat i el patiment compartit. A través d'aquesta manca de trets facials, l'artista aconsegueix transmetre potentment sentiments de pèrdua, separació i dolor, però també subratlla una humanitat comuna que dona veu a una realitat sovint silenciada o ignorada. Més enllà de la seva càrrega emocional, "EXILIS" té una clara vocació d'acostar l'art contemporani a un públic ampli i divers. 

Jimena Lucas, nascuda a l'Uruguai, l'any 1979, concep l'art com una eina poderosa de transformació social i un mitjà de comunicació accessible a tothom, buscant trencar les barreres elitistes que sovint envolten el món artístic. En aquest sentit, l'exposició esdevé una plataforma per fomentar el pensament crític i encetar un diàleg obert sobre qüestions socials urgents que sovint queden marginades del debat públic.

La consolidació com a artista de Jimena Lucas es reflecteix en la seva trajectòria, havent estat finalista en més de vuit premis nacionals en els darrers dos anys. Des de 2016, ha presentat nou exposicions individuals arreu de Catalunya i ha participat en destacades mostres col·lectives, com la de La Santa a Madrid i la del Centre Cultural Miramar a Sitges l'any passat. Amb "EXILIS", Lucas continua explorant la capacitat de l'art per generar consciència i sensibilitat envers realitats humanes complexes i urgents.

La Fundació Atrium Artis és una institució gironina privada que té com a finalitat la promoció del pensament crític i la reflexió a través de l’art. Aquest objectiu es du a terme mitjançant l’edició de llibres, el cicle de conferències post scriptum amb Miquel del Pozo, el projecte La Meva Primera Exposició i nombroses exposicions organitzades en diferents entorns. A més a més, es busca tenir un impacte en la societat, més enllà de donar recursos a la ciutadania per interactuar amb l’art i reflexiona-hi. És per això que aquest projecte és tan especial, ja que busca que l’art sigui la palanca per obtenir canvis tangibles, en col·laboració amb ACNUR.  

Exilis
Jimena Lucas
Del 3 al 30 d'abril 2025

Sala d'exposicions de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
Carrer Ciutadans, 12, Girona, Catalunya  







 


La segona sessió del cicle de cinema “Els exilis (in)visibles” del Museu Tàpies té com a focus la projecció del film "En el balcón vacío" (Jomi García Ascot, 1961, 70’). Aquesta producció és una adaptació d’una novel·la de María Luisa Elío, qui també firma el guió i encarna el paper protagonista.

Jomi García Ascot i María Luisa Elío van exiliar-se a Mèxic sent molt petits. Van créixer amb l’enyorança cap a un país que no havien conegut i, en certa manera, van assumir la nostàlgia dels seus pares. L’únic que havien heretat de la seva infància espanyola era un conjunt d’imatges inconnexes, on es barrejaven la ingenuïtat de la infantesa i la crueltat del món adult. 

"En el balcón vacío" és la pel·lícula que millor plasma en imatges la ferida de la identitat: un home amb el rostre difús, una finestra amb vistes a una teulada, una escala on una dona es creua amb la nena que va ser, etc.

En acabar la projecció, Luís E. Parés donarà una conferència que contribuirà a acostar-se a aquest univers del jo.

Sinopsis de "En el balcón vacío"

Després de la mort de la seva mare, Gabriela, recorda els esdeveniments que la van marcar durant la Guerra Civil espanyola, quan era una nena. Després d’anys d’exili a Mèxic, decideix tornar a Pamplona, la seva terra natal, per capturar els records que ha perdut.

La pel·lícula va tenir un pressupost mínim i va ser filmada els caps de setmana per un grup d’amics, tots ells fills d’exiliats. Aquest fet la converteix en l’autobiografia més punxant que va produir l’exili cinematogràfic.

Data: 22.04.2025 | 18:00 h
Lloc: Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona, Catalunya)

En el marc de l'exposició Marta Palau. Els meus camins són terrestres del Museu Tàpies.

Preus:

· Una sessió: 3 €
· Cicle complet: 8 € (3 sessions)
· Estudiants, Amics del Museu i majors de 65 anys: gratis



[Imatge del rodatge de “El balcón vacío” (Arxiu familiar)]


Des de Càritas Barcelona volen reflexionar sobre la diversitat cultural en la societat actual, per conèixer i adquirir eines per gestionars els estereotips, els prejudicis i els rumors. Ho farem amb un curs, a càrrec de Forn de Teatre Pa'tothom i d'un equip de l'Escola de Formació del Voluntariat de CDB, amb els següents objectius: 

· Reflexionar sobre el fet de la diversitat cultural i sobre com adquirir claus interpretatives per a entendre la complexitat de la nostra societat des del punt de vista de la diversitat cultural. 

· Conèixer algunes eines per al treball, la gestió i el tractament d'estereotips, prejudicis i rumors sobre la diversitat cultural. 

Projecte destinat a persones interessades en formar-se en el tema de la gestió de la diversitat cultural. Voluntaris i membres dels grups de Càritas i de les comunitats cristianes que col·laboren en projectes d'acció social, d'atenció i d'acompanyament a persones d'origen cultural divers. 


Programa

 

1. Dimarts, 29 d'abril de 2025, de les 18.00 a les 20.00 h: 

 

Presentació del curs i representació de l'obra de teatre social titulada Mustafà és al replà, a càrrec del grup de teatre social Forn de Teatre Pa'tothom.

 

2. Dimarts, 6 de maig de 2025, de les 18.00 a les 20.00 h:

 

Per què migren les persones? Formació a càrrec d'Omaira Beltran, tècnica d'intervenció Intercultural de Càritas Barcelona, i Sanae El Makrini, advocada, del Programa de Mobilitat humana de CDB.


3. Dimarts, 13 de maig de 2025, de les 18.00 a les 20.00 h:

 

Interculturalidad. Para encontrarnos perdamos los miedos. Formació a càrrec de Jennifer Gómez Torres, de l'Equip de Movilidad Humana de Càritas Madrid.


4. Dimarts, 20 de maig de 2025, de les 18.00 a les 20.00 h:

 

El marc legal de la nova llei d'estrangeria. Formació a càrrec de Giorgia de Nichilo i d'Oriol Nebot Nieto, advocats del Programa de Mobilitat Humana de CDB.


5. Dimarts, 27 de maig de 2025, ded les 17.30 a les 19.30 h. 

 

Visita al Museu de la Història de la Immigració de Catalunya. 

6. Dimarts, 3 de juny de 2025, de les 18.00 a 20.00 h. 

 

Teixint comunitats acollidores. Taula rodona amb testimonis de persones voluntàries, participants i tècniques de CDB. A càrrec d'Omaira Beltrán, Maria Bramona i Collet. tècnica d'Incidència Política de CDB. 

Lloc de la formació: Paarròquia de Sant Miquel dels Sants (Carrer de l'Escorial, 163, Barcelona). 

Com s'hi arriba?: Metro: Joanic (L4), Bus: 24 i 39 

Places limitades. Cal inscripció prèvia a través del següent formulari

Preu d'inscripció: Gratuït per a les persones que formen part de l'equip de Càritas. Aportació de 10€ per a la resta. Les persones que no puguin assumir aquest cost, poden sol·licitar l'exempció de pagament. 

El curs consta de 6 sessions de dues hores i forma part del PFAVC (Pla de Formació de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya). A les persones que assisteixen com a mínim al 80% de les sessions se'ls donarà un diploma d'assistència.

 

+ informació 











A l'abril ens trobem a la segona edició de la FILMIG, la fira que promou la literatura escrita per persones migrants i racialitzades, organitzada per Plataforma Cero, MigrESS i Encara en Acció.


Este año vuelve La FILMIG (Feria itinerante del Libro Migrante), la feria que promueve la literatura escrita por personas migrantes racializadas, creando escenarios para el diálogo intercultural y el encuentro entre los creadores y el público, habitando espacios a los que nuestras narrativas no llegan, porque no se ubican en el espectro del mainstream o sencillamente porque el sistema es lo que es y no dejará de serlo.

Sin una verdadera voluntad de cambio no habrá justicia social. Por eso creamos desde la autogestión y el esfuerzo colectivo.

dv., 11/04/2025 - 11:00
Data ds., 12/04/2025 - 20:30
Localització
Carrer del Rector Triadó, 53, Sants-Montjuïc, 08014 Barcelona, Espanya






 

 


A l'abril ens trobem a la segona edició de la FILMIG, la fira que promou la literatura escrita per persones migrants i racialitzades, organitzada per Plataforma Cero, MigrESS i Encara en Acció.

El 10 d´abril "Narratives plurals, veus que s'estenen." de 18:30 fins les 20:30h a la Biblioteca Sant Pau (C/ del Carme, 47).Escriptors i escriptores convidades:


𝗩𝗶𝗰𝗸𝘆 𝗖𝗮𝗺𝗽𝗼𝗮𝗺𝗼𝗿
Escritora cubanogallega, activista afrofeminista, antirracista y psicóloga. Forma parte de varios colectivos antirracistas. Autora de 𝗣𝗮í𝘀 𝗧𝗶𝗲𝗿𝗿𝗮 (United Minds 2022) y 𝗖𝘂𝗮𝗻𝗱𝗼 𝗺𝗲 𝗹𝗹𝗮𝗺𝗮𝗻 𝗶𝗻𝘁𝗲𝗻𝘀𝗮 (Plataforma Cero 2024) y parte de la antología de poetas migrantes 𝗠𝗮𝘁𝗿𝗶𝗮 𝗣𝗼é𝘁𝗶𝗰𝗮 (La imprenta 2023).


𝗚𝘂𝘀𝘁𝗮𝘃𝗼 𝗔𝗱𝗼𝗹𝗳𝗼 𝗔𝗰𝗼𝘀𝘁𝗮 𝗩𝗶𝗻𝗮𝘀𝗰𝗼
Colombiano, investigador y guionista, comunicador, librero, asesor editorial y formador en escrituras creativas. Es productor del podcast independiente Paisaje Audiovisual. Autor varias obras entre las que se encuentran: 𝗦𝗲𝘅𝘁𝗮 𝗚𝗲𝗻𝗲𝗿𝗮𝗰𝗶ó𝗻 𝘆 𝗼𝘁𝗿𝗼𝘀 𝗰𝘂𝗲𝗻𝘁𝗼𝘀 (relatos, 2010), 𝗟𝗮 𝗱𝗶𝗲𝘁𝗮 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗵𝗶𝗲𝗻𝗮 (aforismos, 2013), 𝗟𝗼𝘀 𝘃𝗮𝘀𝗼𝘀 𝘀𝗶𝗹𝗯𝗮𝗻𝘁𝗲𝘀 (poesía, 2015), publicados por Jirafa Enana Editorial. 𝗖𝗼𝗺𝗼 𝘀𝗲 𝗼𝗹𝘃𝗶𝗱𝗮 𝘂𝗻 𝘀𝘂𝗲ñ𝗼 𝗮𝗷𝗲𝗻𝗼 (La Bandita Riso, 2025).

𝗦𝗼𝗳í𝗮 𝗖𝗿𝗲𝘀𝗽𝗼 𝗠𝗮𝗱𝗿𝗶𝗱
Poeta venezolana, Filóloga Hispánica y Máster del Profesorado en la Universidad Complutense de Madrid, en la especialidad de Lengua y Literatura. Autora de los poemarios: 𝗧𝘂é𝘁𝗮𝗻𝗼 (La Poeteca, 2018), 𝗔𝘆𝗲𝘀 𝗱𝗲𝗹 𝗱𝗲𝘀𝘁𝗶𝗲𝗿𝗿𝗼 (Libero, 2021), y 𝗔𝘂𝗻𝗾𝘂𝗲 𝗺𝗲 𝗲𝘅𝘁𝗶𝗻𝗴𝗮 (Candaya, 2024). Su trabajo ha sido reconocido en múltiples concursos a nivel internacional. Ha traducido del portugués a las poetas brasileñas Carla Carbatti y Luiza Romão.

𝗛𝗲𝗿𝗻𝗲𝘆 𝗠𝗼𝘀𝗾𝘂𝗲𝗿𝗮 𝗚𝗮𝗿𝗰é𝘀
Colombiano, educador popular. Ha acompañado procesos comunitarios en sectores vulnerados principalmente en el Distrito de Agua Blanca en Cali.En la actualidad hace parte del equipo de la Asociación MigrESS en la ciudad de Barcelona. Autor del poemario 𝗠𝗮𝗻𝗴𝗹𝗮𝗿 𝗻𝗼𝗰𝘁𝘂𝗿𝗻𝗼 ( Plataforma Cero 2024).

𝗠𝗼𝗱𝗲𝗿𝗮 𝗗𝗮𝗴𝗺𝗮𝗿𝘆 𝗢𝗹í𝘃𝗮𝗿
Venezolana, socia fundadora y 𝗱𝗶𝗿𝗲𝗰𝘁𝗼𝗿𝗮 𝗱𝗲 𝗬𝗼 𝗦𝗼𝘆 𝗘𝗹 𝗢𝘁𝗿𝗼 𝗔𝘀𝗼𝗰𝗶𝗮𝗰𝗶ó𝗻 𝗖𝘂𝗹𝘁𝘂𝗿𝗮𝗹. Investiga las prácticas y la participación cultural y artística de la población migrante, racializada en España.


 

Coneixeu els mites i les llegendes de la màgica i antiga Irlanda? Si voleu descobrir com l’Oisín, el guerrer, va anar a la llegendària terra immortal on la gent mai no envellia, o com en Rhys es va enamorar perdudament de la Dama del Llac, escolteu els contes i imagineu-vos la resta perquè, de ben segur, viureu un viatge apassionant i ple d’aventures.

Les llegendes i els mites celtes sorgeixen a l’Edat del Ferro, i s’estenen per l’Europa Occidental des de l’Àsia Menor passant per l’actual Itàlia, Alemanya, França, Espanya i la Gran Bretanya. N’hi ha de galeses, escoceses, irlandeses… En aquesta ocasió, ens endinsem principalment en les irlandeses, així com una de gal-lesa.

· Data:20/05/2025, a les 17.30 h
· Lloc:Biblioteca La Sagrera - Marina Clotet (C/ Josep Soldevila, 9, Sant Andreu, Barcelona)
· Preu: Entrada Gratuïta
· Edat: A partir de 4 anys.






Des de la Xarxa BCN Antirumors us convidem a un taller dirigit especialment per a professionals de la comunicació amb Xavier Giró, periodista i membre de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes.


Quan? Dimarts 13 i dimecres 14 de maig

Hora? De 10 h a 13 h

On? Canòdrom – C/ Concepció Arenal, 165



Es treballarà eines per detectar narratives discriminatòries, entendre els marcs mentals dels discursos i generar relats inclusius. Farem servir infografies creades amb en Xavier per aplicar-les al dia a dia comunicatiu.


Sessió teòric-pràctica i participativa.

Adreçada a periodistes, comunicadors/es i tècnics/ques de comunicació d’entitats.


Places limitades. Inscripció prèvia a: antirumors@bcn.cat (indica la teva relació amb la temàtica)



Més informació





 


Aquest dimarts dia 8 a les 19h els artistes Márcia Wayna Kambeba i  Hugo Jamioy Juagibioy visitaran la Casa Amèrica Catalunya (C/Còrsega, 299, entresol), on llegiran i cantaran els seus poemes, tot compartint els seus rituals ancestrals. 

Márcia Wayna Kambeba és poeta, actriu, cantant, geògrafa, educadora, doctora en lingüística i membre de l'Acadèmia Formiguense de Letras. L'any 2023 va ser finalista del Premi Jabuti. És autora dels llibres Saberes da Floresta. Jandaíra i Narrativas Poéticas dos Seres da Floresta y Kuara Açu Narratives Poètiques, entre uns altres.

A més d'un gran poeta i teixidor, l'Hugo és un dels principals impulsors de l'actual generació d'escriptors indígenes de Colòmbia. Guanyador de la Beca Nacional de Recerca en Literatura i de la Beca Nacional de Creació concedides pel Ministeri de Cultura. 


Sens dubte una gran oportunitat per connectar amb la cultura dels nostres pobles indígenes. 

Més informació


A l'abril ens trobem a la segona edició de la FILMIG, la fira que promou la literatura escrita per persones migrants i racialitzades, organitzada per Plataforma Cero, MigrESS i Encara en Acció.


El 9 d´abril "Escriptures altres: Desafiaments del Mainstream" de 18:30 fins les 20:30h a la Biblioteca Sant Pau  (C/ del Carme, 47). Un conversatori amb Lucñia Mbomío i Safia El Aaddam, modera Desirée Bela-Lobedde.
 


 

A l'abril ens trobem a la segona edició de la FILMIG, la fira que promou la literatura escrita per persones migrants i racialitzades, organitzada per Plataforma Cero, MigrESS i Encara en Acció.

Projecció llargmetratge: "Igualada"de 18:30 fins les 20:30h a Cotxeres de Sants (C/ de Sants, 79). Modera Fares Montaño.


A l'abril ens trobem a la segona edició de la FILMIG, la fira que promou la literatura escrita per persones migrants i racialitzades, organitzada per Plataforma Cero, MigrESS i Encara en Acció.

El 7 d´abril "Diàlegs diaspòrics: Necroplítica al Carib Vs Narratives de resistència" de 18:30 fins les 20:30h al Ateneu del Raval (C/ de la Reina Amàlia, 3). Un conversatori amb Robby Glésile i Fabián Villegas, modera Vivi Alfonsin.
 

 


Com pot l’art ajudar-nos a reflexionar, criticar i dialogar amb les estructures econòmiques i socials establertes? Partint de la idea que el món capitalista en què vivim s’ha construït sobre la violència colonial i el desplaçament, ens adonem que, per a moltes poblacions, el món ja s’ha acabat. Al mateix temps, la resistència ha mantingut viva la imaginació d’allò que podria haver estat i encara pot ser. A través de l’art, podem contemplar possibilitats que escapen dels límits del pensament social i científic, ja que l’artista no està restringida pel mètode, sinó només per la imaginació, els límits de la qual són porosos i expansibles.

Des d’aquesta perspectiva, l’art no només denuncia la cultura consumista, la superficialitat d’una economia basada en els objectes o la deshumanització del sistema, sinó que també ens permet traçar altres futurs, cartografiar esquerdes en l’estructura dominant i fabular noves formes d’existència. Si el projecte colonial-capitalista no ha acabat la seva tasca, significa que tampoc ha guanyat del tot; per això, encara és possible la seva derrota i, amb ella, la construcció d’altres mons possibles.

En el marc de l’exposició Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència, del Museu Tàpies de Barcelona, es convida a la investigadora Morena Hanbury Lemos a connectar la mostra amb el sistema econòmic global i amb les polítiques públiques que promouen la sobirania econòmica, per tal de construir noves maneres d’habitar la ciutat i el món en el qual ens ha tocat viure.

Morena Hanbury Lemos és doctoranda en Economia Ecològica a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). Té un màster en Ecologia Política, Decreixement i Justícia Ambiental per la UAB, un màster en Pensament Descolonial i Humanitats, i és llicenciada en Gestió Ambiental per la Universitat de São Paulo (USP), Brasil. La seva recerca se centra en com es perpetuen els patrons colonials en l’economia global, amb especial atenció a l’anàlisi de l’intercanvi desigual entre països històricament colonitzadors i colonitzats. Estudia polítiques públiques que puguin fomentar la sobirania econòmica, la descolonització i la reorganització dels recursos i del treball per satisfer de manera sostenible les necessitats de les poblacions del Sud Global.

· Tipus d'acte: Conferència
· Data: 08.04.2025 | 18:00-19:00
· Lloc: Auditori del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona, Catalunya)
· En el marc de l'exposició Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència
· Durada: 1 h
· Preu: 3 €


En el marc del 21 de març, Dia Internacional de la Lluita contra el Racisme, i de l'exposició "La infàmia. La participació catalana en el tràfic atlàntic i l’esclavatge colonial” del Museu Marítim de Barcelona, us proposem reflexionar sobre la genealogia de la imatge com a dispositiu de reproducció algorítmica d’imaginaris racistes.

A través d’un taller de10 h a 13 h a al Museu Marítim de Barcelona (Av. de les Drassanes, s/n), es debatrà sobre com aquests imaginaris racistes han circulat i continuen reproduint-se avui dia a través de les imatges utilitzades en campanyes de comunicació, exposicions, materials educatius i de sensibilització en el nostre context. Posteriorment, proposarem criteris a tenir en compte per a un ús crític i responsable de les imatges, buscant trencar amb aquestes lògiques.

Més informació

Cal inscripció prèvia a espaiavinyo@bcn.cat, especificant la teva vinculació amb la temàtica i l'interès. Places limitades.

 

El Museu Etnològic i de Cultures del Món (MuEC) i la Fundació Arqueològica Clos - Museu Egipci de Barcelona presenten un cicle de conferències sobre el riure, el goig i l’humor en diferents cultures.

Un dimecres de cada mes, a les 18.30 hores, a la seu Montcada del MuEC, persones expertes en història, antropologia, filosofia i art aprofundiran en com cada cultura ha entès i utilitzat l’humor en diferents contextos.

Què és el que ens fa riure? Quin paper té l’humor a les nostres cultures? Mitjançant set conferències que abordaran temes com la universalitat de l’humor, la seva presència en les tradicions xinesa i japonesa, el riure a les cultures precolombines i africanes, i la relació entre comicitat i pensament filosòfic, s’explorarà el riure i l’humor en les seves diferents facetes i perspectives.

A més de les ponències, algunes sessions inclouran visites comentades a les col•leccions del museu, oferint als assistents una experiència per connectar els discursos teòrics amb les peces exposades.
Aquest cicle suposa una oportunitat única per reflexionar sobre el riure i el goig com a elements essencials de la cultura humana i el seu impacte en els pobles i societats.

Programa:

26 de març, a les 18.30 hores
Per què no riem del mateix? Sobre la polèmica universalitat de l'humor.

Sovint observem que les obres literàries, teatrals o cinematogràfiques més elogiades no tenen precisament un caràcter còmic-humorístic i que, d’alguna manera, ha de ser absolutament excepcional una obra d’aquest gènere per consagrar-se. Tanmateix, a la vegada, observem que la hilaritat i l’esperit còmic semblen omnipresents: totes les cultures i societats han transitat, d’una manera o una altra, pels camins del riure. Com és que existeix aquesta aparent paradoxa? En quin sentit l’humor és quelcom universal i en quin sentit no ho és? Per entendre aquesta qüestió, haurem d’analitzar com funciona el riure i indagar què és allò còmic-humorístic i de quina manera és diferent a altres registres com el tràgic, alhora que agafa distància d’allò merament joiós o alegre.

Alejandro Mesa, Professor del Departament de Filosofia, Universitat de Barcelona. Especialista en la filosofia de l’humor en la tradició occidental [Sessió en castellà]


16 d'abril 2025, a les 18.30 hores
L'humor en la tradició cultural xinesa

A la Xina imperial hi governaven els lletrats. El saber literari ocupava una posició privilegiada, lligada a la reproducció del poder, però també sotmesa als discursos hieràtics dominants. Al marge dels circuits oficials, l'humor sempre ha estat present en la tradició cultural xinesa, amb connotacions sapiencials o alliberadores, com a via personal d'expressió, com a crítica despietada i vàlvula poca-solta d'escapament, sempre més aviat vinculat als corrents més heterodoxos i dissolvents, o bé a les pràctiques culturals subalternes i populars. A la Xina contemporània, l'humor literari ha eixamplat territoris. Han aparegut noves formes d'humor, de sàtira i d'irreverència enriolada, lligades a l'art i la cultura de masses: el quiosc, el cinema, el còmic, la televisió, la ràdio i la tira còmica... Parlarem dels pallassos de les òperes, els chou 醜, de l'humor en les novel·les clàssiques, d'autors contemporanis com ara Lin Yutang, Qian Zhongshu, Lu Xun, o Yu Hua, de dibuixants com Feng Zikai, de cineastes com Stephen Chow...

Manel Ollé, Professor d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la Universitat Pompeu Fabra [Sessió en català]


7 de maig 2025, a les 18.30 hores
El riure i el goig en la cultura japonesa

En un dels mites fundacionals del Japó, el riure fa tornar la llum al món immers en la foscor. La kami del sol, Amaterasu, per esbrinar de què riuen els altres déus, surt de la cova on era amagada irradiant de nou sobre la terra i restablint l’ordre còsmic. L’alegria és central en els ritus xintoistes, originats en la collita de l’arròs i part de les festivitats que apleguen els japonesos al llarg de l’any als santuaris per compartir menjar i beure amb les divinitats locals i celebrar junts la vida, la fertilitat i la prosperitat. També inicialment vinculats amb mites i rituals, el teatre, el cant, la música i les arts en general, sovint de caire còmic i lúdic, són motiu de gaudi de la societat japonesa. Del somriure del Buddha derivaria el zen, escola budista influent al Japó de la qual han sorgit una sèrie de figures excèntriques dotades de sentit de l’humor. Proposem, per tant, un recorregut per episodis de la cultura japonesa on el riure i el goig són protagonistes.

Raquel Bouso, Professora del Departament d’Humanitats, especialista en filosofia japonesa. [Sessió en català]


11 de juny 2025, a les 18.30 hores
Humor a les cultures precolombines del Perú

Com podríem definir l'humor en la societat moche de la costa nord del Perú? Va existir com a tal, o som nosaltres, amb la nostra concepció occidental, els qui analitzem les seves representacions pictòriques i escultòriques i les cataloguem com a satíriques, sarcàstiques o incomprensibles?
Algunes escenes plasmades en murals de santuaris mochicas, així com certes imatges pictòriques representades a les fines parets d'ampolles ceràmiques, ens narren, com si fos un còmic, un món on els objectes es revelen contra els homes: se l’anomena “La llegenda de la rebel·lió dels utensilis i armes contra l'home”. En aquests murals s'aprecien xarxes, petos, escuts i altres elements, tant bèl·lics com agrícoles, que adopten formes humanes i carreguen contra soldats seminus als quals colpegen i arrosseguen pels cabells.

Marisa Sánchez, Professora i museòloga, doctora en Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Pertany al Grup d’Estudis Precolombins. Format conferència + visita a les col•leccions. [Sessió en català]


15 d'octubre 2025, a les 18.30 hores
Una visió del “lleure i el riure” a través de les peces de ceràmica precolombines.

En aquesta xerrada desenvoluparem la visió que ens ofereixen tota una magnífica col•lecció que té el MuEC, de peces que pertanyen a diverses cultures de Mesoamèrica, fetes, la gran majoria, de ceràmica com a material escultòric. Aquestes obres d’art, que podrem veure en directe, ens mostren aspectes alegres de les persones que habitaven en aquestes societats. A part de la seva actitud, que analitzarem concretament, veurem també costums de tot tipus: religiosos, funeraris, populars i també militars.

Sarai Ramos, Doctoranda en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa i membre investigadora del Grup d’Estudis Precolombins.

Victòria Solanilla, Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora del Grup d’Estudis Precolombins.

Format conferència + visita a les col•leccions. [Sessió en català]

12 de novembre 2025, a les 18.30 hores
L’enigma del somriure africà.

Bob Dylan va escriure un cant a l’alegria després d’una breu visita a Mozambic el 1975, quan el país sortia d’una guerra d’independència i s’enfonsava en una guerra civil que duraria més de 15 anys. Pot semblar un mer exemple de la miopia occidental quan mirem a l’Àfrica, però la impressió es repeteix tant que un es pregunta si les cultures africanes no han generat mecanismes per assegurar l’optimisme enmig de les pitjors condicions. La conferència convida a una cerca històrica d’aquesta singularitat, que podria ser ben valuosa per a una societat global diversa.

Albert Roca, Professor d'Antropologia, Cultura i Història d'Àfrica a la Universitat de Lleida i president del Centre d’Estudis Africans i Interculturals. Format conferència + visita a les col•leccions. [Sessió en català]


3 de desembre 2025, a les 18.30 hores
Homo ridens. La comicitat i l’humor com a exercici filosoficoliterari.

Des de la ironia de Sòcrates fins als acudits de Zizek, passant per les anècdotes de Diògenes, l'humor de Montaigne o el riure sant de Nietzsche, el riure ha estat un element fonamental, no només en la tradició de la filosofia occidental, sinó també en la del budisme, el taoisme, el pensament africà o les cultures prehispàniques. De fet, l'humor (que és la quinta essència de la comicitat) és un element central de tota una tradició d’exercitacions filosoficoliteràries, com la que estudien Pierre Hadot o Martha Nussbaum, ja que, en virtut del seu caràcter autoirònic, tendre i igualitari, ens permet: (1) avançar en la via de l’autoconeixement; (2) acceptar el món amb els seus canvis, desordres i resistències; (3) combatre les passions tristes amb el seu sentit de la lleugeresa, i (4) conviure amb els semblants, i els diferents, amb certa tolerància. En resum, treure ferro sense provocar-nos una anèmia.

Bernat Castany, Professor de Literatura de la Universitat de Barcelona. [Sessió en català]


El cicle de conferències està comissariat per Rubén Carrillo Martín, responsable de l'Àrea de Formació del Museu Egipci de Barcelona.




Des de 'Ayua en acción, organitzen el curs en línia gratuït dissenyat per aprendre noves narratives que ajuden a humanitzar les persones migrants i destacar les contribucions que fan a les nostres societats. Aquest curs és una oportunitat única per adquirir eines pràctiques per combatre la desinformació i construir discursos inclusius i respectuosos.

El curs està format per 3 mòduls, als quals us podeu inscriure de manera independent o assistir al complet, segons els vostres interessos.
Detalls del curs:

Dates: 25 i 27 de març i 1 d'abril


Hora: 17:30 a 19:00 h


Inscripció: Cal omplir un formulari per a cada mòdul al qual vulgueu assistir.
Mòduls:

Mòdul I: Els 7 punts clau per crear noves narratives

Aprendreu a generar nous discursos amb enfocaments innovadors, evitant missatges estereotipats i prioritzant les emocions per sobre de les dades.

Mòdul II: La narrativa circular per crear nous marcs de conversa

Descobrireu estratègies per obrir nous espais de diàleg allunyats de prejudicis i explorareu noves formes d'investigació.

Mòdul III: El marc de l'amor: de la solidaritat a la comunitat

Aprendreu a instaurar narratives que frenin els discursos d'odi, basant-vos en el concepte de narratives de l'amor, que fomenten la comprensió i el respecte entre cultures.

No deixeu passar aquesta oportunitat de formar-vos com a agents de canvi i contribuir a una societat més justa i inclusiva.


Més informació







Les tecnologies digitals s’han infiltrat a tots els àmbits de la nostra vida. Els algoritmes determinen des de la música que escoltem fins als productes que comprem, passant per les connexions afectives. El teu color de pell, el teu cognom o el teu codi postal influeixen en allò que veus a internet, en com et categoritzen les màquines i, per descomptat, en les oportunitats educatives. En aquest context, parlar de racisme digital és una necessitat social urgent.

Com es manifesta el racisme digital en l'educació i quins reptes hem d’afrontar per garantir un futur digital més just?

Així, el racisme digital emergeix com una nova forma de discriminació que no només replica les desigualtats existents, sinó que crea noves formes d’exclusió. Els algoritmes i les plataformes digitals sovint perpetuen estereotips i invisibilitzen grups vulnerables, reflectint biaixos presents en el seu disseny. La promesa d’un món digital democràtic, equitatiu i connectat s’està veient erosionada per una realitat cada cop més preocupant. Algunes autores han parlat de l’automatització de les desigualtats (Virginia Eubanks), algoritmes opressors (Safiya Umoja Noble), armes de destrucció matemàtica (Cathy O’Neill) o que la tecnologia té raça (Ruha Benjamin).
Per què és important parlar-ne?

Aquest fenomen afecta els drets digitals i l'educació en tres dimensions clau:El desequilibri d'accés a oportunitats digitals de qualitat.
Els biaixos incrustats en els sistemes digitals aplicats a l'aprenentatge.
I l'impacte negatiu sobre els estudiants més vulnerables.

Aquesta trobada combinarà la mirada internacional de la mà de Ruha Benjamin amb exemples i experiències concretes que s’estan duent a terme a casa nostra. És una oportunitat per entendre com el racisme digital es manifesta en l'educació i quins reptes hem d’afrontar per garantir un futur digital més just.

Per combatre-ho, és imprescindible dissenyar noves estratègies socioeducatives i programes que abordin aquest repte. Plegades, reflexionarem i ens qüestionarem:Per què diem que les tecnologies digitals no són neutrals? Quins exemples de racisme digital hi ha en el nostre dia a dia?
Com poden les tecnologies digitals tant perpetuar com reduir les desigualtats socials?
Quin paper tenen les escoles i les famílies en la identificació i prevenció del racisme digital? Com podem fomentar el pensament crític per combatre'l?
Com afecta el racisme digital infants, adolescents i joves? Quines estratègies tenim per acompanyar-los?
Quines estratègies podem utilitzar per involucrar infants, joves i altres comunitats afectades en el disseny de polítiques i solucions digitals més justes?
Com podem integrar millor el pensament crític sobre les tecnologies en les polítiques educatives i sociodigitals per avançar cap a un futur més inclusiu??

Per escalfar motors,  aquí teniu  xerrada TED de la Ruha Benjamin. També pots dir la teva a les xarxes amb l’etiqueta #RacismeDigital.

T’hi esperem per a construir plegades un futur digital lliure de racismes!

Programa de l’acte:

16:40 h-17:00 h - Obrim portes i cafè de benvinguda al Hub Social.

17:00 h-17:45 h - Taula rodona: Per què cal parlar de Racisme Digital? amb Núria Vallès-Peris, Núria Sabaté, Mohamed El Amrani, Judith Membrives i la facilitació d' Héctor Gardó.

17:45 h-18:00 h - Propostes de l’ecosistema local.

18:00 h-18:40 h - Conversa de Ruha Benjamin (Universitat de Princeton, especialista en Estudis Afro-Americans) amb Liliana Arroyo (ESADE)


18:40 h-19:00 h - Diàleg obert i tancament de la jornada. 


Més informació

 



El proper 21 de març SOS RACISME, presenta el 16è informe anual, l’anàlisi de la informació recopilada i analitzada sobre les denúncies de racisme que rebem. L’acte, que tindrà lloc a la sala CESIRE des de les 17:45 fins les 20h, comptarà també amb diverses ponències de la mà de professionals en l’àmbit de l’antiracisme i els drets humans. Realitzem anualment aquest informe amb l’objectiu de plasmar l’experiència del dia a dia, per identificar problemàtiques a través de l’anàlisi de casos i les seves casuístiques. Així, aquesta anàlisi es construeix amb la informació de tots els fets i situacions que ens arriben al SAiD, independentment de si resulten o no en un procés de denúncia i reparació formal.