Ja pots inscriure't a les sessions virtuals d'aquest taller descolonial que s'impartirà per part de la Red de Migración, Género y Desarrollo.
Els tallers seran impartits per diferents professionals entre els dies 30 i 31 de maig.
Per inscriure't pots enviar un correu a xarxamgd@gmail.com o emplenar el formulari que deixem a continuació, on també trobaràs més informació.
Som capaces d’identificar conductes racistes a l’entitat? Quines referents tenim en qüestions d’antiracisme? Quin és el recorregut del racisme al nostre país? Quin és l’impacte de les nostres accions? Com s’introdueixen els discursos d’odi en els nostres espais?
La formació serà a càrrec de Fronteres Invisibles, un projecte social que busca mitjançant l'educació, combatre el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia, a través del disseny i la dinamització d’instruments educatius.
Aquesta formació ofereix un espai on poder reflexionar sobre què és el racisme i com es manifesta en el dia a dia de l’associacionisme juvenil, així com oferir eines per al seu abordatge. També, abordarem com integrar una perspectiva antiracista a la nostra associació i com vetllar per generar espais segurs i allunyats dels discursos d’odi.
Tindrà lloc dimecres 11 de juny de 18:30 a 20:30 h al Carrer de les Tàpies, 1 i, per a participar-hi, cal inscriure's.
La formació és gratuïta. Amb un mínim del 70 % d’assistència al cicle s’entregarà un certificat d’assistència.
Curs coordinat per Omaira Beltrán Sánchez.
Places limitades. Inscripció imprescindible a través d’aquest formulari d'inscripció.
També us convidem a visitar el nostre canal de Youtube, on trobareu els vídeos de l’edició anterior.
Amb motiu de l'exposició "Marta Palau. Els meus camins són terrestres" del Museu Tàpies, dedicada a l'obra de l'artista catalana exiliada a Mèxic Marta Palau, la institució organitza un seminari per tal d’aprofundir en el llenguatge i la cosmologia de Marta Palau. Així, partint de cosmovisions indígenes i rituals ancestrals es tractaran temes com el xamanisme, la guarició i el simbolisme del sagrat.
Aquesta jornada permetrà reflexionar sobre com l’artista incorpora pràctiques que vehiculen els conceptes de màgia i d’història en relació amb la pràctica artística per generar una poètica visual que connecta amb el subconscient col·lectiu i amb la memòria ancestral. L’ús de materials naturals i de tècniques tèxtils tradicionals per part de Palau, així com la creació d’una simbologia arrelada en l’experiència personal, contribuiran a parlar sobre l’art com una eina creativa de resistència cultural i a posar en valor la riquesa espiritual de les cultures originàries.
Com a cloenda del cicle de cinema «Els exilis (in)visibles», aquest seminari contribuirà a trencar amb la consciència antropocèntrica i eurocentrista, per tal d’habitar el món des d’altres narratives i de posar el focus en els imaginaris col·lectius. En aquest sentit, el treball de Palau s’ha de plantejar com un acte de memòria i resistència envers els processos de deshumanització i com un gest per entendre el món com un tot concèntric i relacional.
Programa: Estètica del trànsit. Memòria i exili
· 18 h. Presentació de la sessió a càrrec del Museu Tàpies
· 18.10 h. Conferència «Marta Palau entre trajectòries d’exili», a càrrec de Mari Paz Balibrea
· 18.50 h. Conferència «Entre dos mons. Dones, art i exili», a càrrec de Gemma Domènech
· 19.30 h. Conferència «Visionàries elles, visionàries nosaltres. La cosmologia de Marta Palau», a càrrec de Pilar Bonet
· 20.10 h. Interludi poètic «La paraula: exili de l’exili», a càrrec de Maria Sevilla
· 20.30 h. Taula rodona amb Mari Paz Balibrea, Gemma Domènech, Pilar Bonet i Maria Sevilla, moderada per un representant del Museu Tàpies
· 21 h. Cloenda
Mari Paz Balibrea és catedràtica d’Estudis Culturals de l’Espanya Contemporània a Birkbeck, Universitat de Londres. El seu treball estudia la dimensió política de la cultura centrant-se, particularment, en l’Espanya del segle xx. En aquesta línia, ha publicat extensament sobre el paper dels intel·lectuals d’esquerres, sobre el llegat de l’exili republicà i sobre la construcció de la idea de ciutadania a la ciutat creativa. Ha estat consultora en matèria d’art i cultura de l’exili republicà en la recent remodelació de la col·lecció permanent del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
Pilar Bonet Julve és investigadora, historiadora i crítica d’art. Docent a la Universitat de Barcelona. Experta en estudis sobre art i espiritualitat de dones visionàries europees. Presidenta de la Fundació Josefa Tolrà – Art Visionari, i creadora i codirectora del grup de recerca Visionary Women Art (Premi ACCA Recerca, 2023).
Comissària d’exposicions d’art contemporani. En els darrers anys, les seves mostres han estat dedicades a la creació gràfica i tèxtil d’artistes heterodoxes: La mà guiada. Josefa Tolrà i Madge Gill, dones visionàries, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), 2023; La mèdium i el poeta. Una conversa astral entre Josefa Tolrà i Joan Brossa, Fundació Joan Brossa (Barcelona), 2020; ALMA. Mèdiums i visionàries, Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, 2019; Josefa Tolrà i Julia Aguilar. Art des de l’altre costat, Les Bernardes de Salt (Girona), 2017, i Josefa Tolrà. Dibujo fuerza fluídica, Can Palauet (Mataró), 2013.
Gemma Domènech és professora agregada del Pla Serra Húnter al Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona (UdG) i, des de l’any 2022, directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), on n’havia estat investigadora des de 2009. En paral·lel, entre 2019 i 2021 va ser directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.
Doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (2000), compta amb una àmplia trajectòria científica amb més d’un centenar de publicacions i presentacions a congressos d’àmbit nacional i internacional. Cal destacar la seva línia de recerca sobre la repressió i l’exili dels arquitectes republicans i sobre l’exili a Mèxic de les artistes catalanes. Aquests treballs han donat lloc a projectes de col·laboració amb la Universidad Nacional Autónoma de México i el Colegio de Jalisco (Guadalajara, Mèxic). Domènech és coautora de Segundo diccionario de los catalanes de México (editorial Porrúa, Ciutat de Mèxic, 2022), premiat amb el 56è Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en Catalanística.
Maria Sevilla és investigadora i docent precària de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona, i també treballa com a poeta i rapsoda. Ha publicat quatre poemaris i una plaquette: Dents de polpa (2015), Kalàixnikov (2017), if true: false; else: true (2020), Plastilina (2021) i La nit ovípara (2024). El 2024 també ha publicat el seu primer assaig, No desitjaràs els béns del proïsme. Ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital, i des de gener de 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal. En l’àmbit escènic, ha recitat en multitud de festivals de poesia d’àmbit nacional, i també a ciutats com Quetzaltenango, Istanbul, Vílnius, Londres, París i Calcuta.
· Data: 21.05.2025 | 18:00 h
· Lloc: Auditori del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)
· Durada: 3 h
· Preu: 5 €
Rosina Prado és la protagonista de la darrera sessió del cicle de cinema “Els exilis (in)visibles”. Nascuda a Cartagena l’any 1935, Rosina Prado es va veure obligada, juntament amb la seva família, a sortir d’Espanya al final de la Guerra Civil, establint-se a Moscou, on va viure gran part de la seva infància i joventut. Allà va ingressar a l’escola de cinema, però abans d’acabar els seus estudis, l’any 1961, va ser enviada a l’Havana. Allà, i no sense dificultats, va arribar a rodar fins a cinc documentals. A Cuba va quedar fascinada per les imatges de la revolució i per “l’home nou” que aquesta projectava.
El cinema de Rosina Prado és, tal com ens explica María Camí-Vela, «un cinema en el qual la “revolucionària” càmera documenta la realitat de la vida quotidiana del poble cubà, però amb una mirada que, conscient o inconscientment, es posiciona com a dona i com a estrangera». Les seves pel·lícules mostren com poques, l’arrelament de l’exili en les noves cultures i com alguns exiliats van continuar perseguint els seus ideals polítics en aquestes noves pàtries. Rosina Prado, que actualment té noranta anys, viu a Madrid des de la dècada de 1970, però, tot i així, la seva figura no ha estat prou reivindicada.
· Data: 20.05.2025 | 18 h
· Lloc: Museu Tàpies
· Activitat en el marc de l'exposició: Marta Palau. Els meus camins són terrestres
· Preus: Una sessió: 3 € | Cicle complet: 8 € (3 sessions). Estudiants, Amics del Museu i majors de 65 anys: gratis.
Tres joves són allunyats dels seus somnis, per ser portats a les files de diferents bàndols d'un conflicte al qual no volen pertànyer. Són víctimes, però ara seran afectats i preparats per a la guerra, mentre lluiten internament per no convertir-se en els pròxims victimaris.
La fàbric@ organitza el conversatori públic sobre èxits, oportunitats i reptes per la Pau Territorial Urbana, amb la participació de Isabel Sepúlveda, directora de la Corporación Regiópn i Juan Felipe Ortíz del projecte "Sin rumores" de Medellín. Amb la moderació de Tica Font, del Centre Delàs.
Divendres 9 de maig, 19h a la Lleialtat Santsenca (Olzinelles, 31). Acte obert.
Una invitació a participar en solidaritat amb la millora de la infraestructura del Refugi del Moviment.
Com diu Milena Flórez, presidenta d'aquesta organització ambientalista, del Refugio:
“Es el corazón de la familia grande del Movimiento Ríos Vivos, porque es el espacio de encuentro de las personas que hacemos parte de la organización. Es el espacio de nuestra juntanza, donde compartimos, donde nos formamos, donde nos organizamos, donde nos arraigamos al proceso y a nuestro territorio, ahí echamos raíces en nuestra lucha de defensa de la vida, del rio, de la montaña, de los derechos humanos y de la naturaleza, vivimos otra vida en este espacio”
La solidaritat entre els pobles és la nostra millor arma.
Fes la teva aportació a aquest somni col·lectiu a: https://www.gofundme.com/f/sede-movimiento-rios-vivos
S'obren les inscripcions de les jornades De l’arrel a la subversió: Parlem d’educació, pedagogies feministes i justícia global.
Aquestes jornades són un espai de trobada i diàleg entre docents, joves, entitats, activistes i expertes en educació per construir una #CoeducacióTransformadora i feminista cap a una justícia global per a totes.
Juntes, elaborarem un full de ruta dirigit a les autoritats educatives per incorporar les nostres demandes a les polítiques educatives de centre.
Les jornades tindran lloc al Convent de Sant Agustí de Barcelona (Carrer del Comerç, 36, Ciutat Vella) els dies 7 i 8 de maig.
Pots inscriure't dins el web de Coeducació Transformadora:
Amb motiu de la visita de la Corporación Región Medellín a Barcelona, la Xarxa Bcn Antirumors convida a una sessió de treball oberta per intercanviar experiències i estratègies de transformació de pràctiques i narratives discriminatòries des d’una mirada territorial i transversal.
Coneixerem de prop el projecte antirumors que es desenvolupa a Medellín i desenvoluparem les iniciatives més inspiradores identificades durant la trobada de març.
Activitat adreçada a entitats, xarxes de barri i persones interessades en el treball de lluita contra les discriminacions.
Inscripcions: antirumors@bcn.cat
La Fundació Antoni Tàpies, creada el 1984 per l'artista, promou l'estudi de l'art modern i contemporani. El museu, obert el 1990 en un edifici dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, té un enfocament plural i interdisciplinari.
L'exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món explora els imaginaris del llegat tapià, fusionant influències de moviments com el dadà i el surrealisme amb pensaments com la psicoanàlisi i el marxisme. També es reflexiona sobre el diàleg amb la cultura popular.
Dins el cicle Museus (Im)possibles, l'Espai Avinyó i el Museu Tàpies us proposen, a través de xerrades, visita al museu i sessió de treball, amplificar i posar en comú reflexions i debats que planteja l’exposició: Què implica per a un artista com Tàpies imaginar el món? Com es dialoga amb la crítica sobre la noció d’art brut i primitivismes en la història de l’art? Des de quin context i temps s’estan abordant les referències a la cultura popular? Quines altres veus, sabers o lectures podem incorporar a l’anàlisi del posicionament esteticopolític de Tàpies que ens proposa l’exposició?
Amb:Mabel Llevat porta més de dues dècades treballant en memòria patrimonial tradicional i analitzant estructures nostàlgiques i performances de colonialitat. Ha col·laborat amb institucions com la Casa de les Amèriques i la Fototeca de Cuba, i ha participat en esdeveniments internacionals com la Biennal de l'Havana i el Festival Paiz. Recentment, ha desenvolupat rutes sobre Barcelona i l'esclavitud transatlàntica, obtenint una residència cultural a la Fabra i Coats.
Fátima Masoud és investigadora, artista i activista en "salut mental", fundadora d'Orgullo Loco Madrid. Ha estat clau en l'organització del Dia de l'Orgullo Loco a Madrid i és membre de La Bajona Colectiva. Autora del llibre Art brut, bruta tú 100 mg, aborda la tutela i l'espoli de les persones psiquiatritzades en el món de l'art. Investiga, escriu, pinta i continua lluitant contra el sistema psiquiàtric.
El cicle Museus (Im)possibles, organitzat per Espai Avinyó i diversos equipaments culturals, busca crear espais d’aprenentatge col·lectiu entre artistes i professionals culturals. L’objectiu és repensar els imaginaris occidentals sobre diversitat cultural en les propostes dels museus de la ciutat.
Dia: dimarts 29 d'abril
Horari: de 9.30 h a 12.30 h
Lloc: Museu Tàpies (C/ d'Aragó, 255)
Cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a espaiavinyo@bcn.cat explicant el vostre interès i la vostra relació amb la temàtica.+info
La sala d'exposicions de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona s'ha convertit en un espai de reflexió gràcies a la darrera proposta artística de l'artista Jimena Lucas, titulada "EXILIS". Inaugurada el passat 3 d'abril de 2025 i oberta al públic fins al proper 30 d'abril, la mostra aborda la complexa i dolorosa realitat de l'exili infantil a través d'una varietat de disciplines artístiques.
La mostra ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Atrium Artis, una entitat privada amb seu a Girona que té com a objectiu principal estimular el pensament crític i la reflexió sobre temes socials rellevants mitjançant l'art contemporani. "EXILIS" s'alinea perfectament amb aquesta missió, presentant una sèrie d'instal·lacions evocadores que utilitzen elements quotidians com ara peces de roba infantil i maletes per il·lustrar la dura experiència del desplaçament forçat que pateixen molts infants.
Un dels aspectes més singulars i commovedors de les obres de Lucas és la deliberada absència de rostres en les figures representades. Aquesta estratègia busca fomentar una identificació universal per part de l'espectador, transcendint identitats particulars per connectar amb la vulnerabilitat i el patiment compartit. A través d'aquesta manca de trets facials, l'artista aconsegueix transmetre potentment sentiments de pèrdua, separació i dolor, però també subratlla una humanitat comuna que dona veu a una realitat sovint silenciada o ignorada. Més enllà de la seva càrrega emocional, "EXILIS" té una clara vocació d'acostar l'art contemporani a un públic ampli i divers.
La consolidació com a artista de Jimena Lucas es reflecteix en la seva trajectòria, havent estat finalista en més de vuit premis nacionals en els darrers dos anys. Des de 2016, ha presentat nou exposicions individuals arreu de Catalunya i ha participat en destacades mostres col·lectives, com la de La Santa a Madrid i la del Centre Cultural Miramar a Sitges l'any passat. Amb "EXILIS", Lucas continua explorant la capacitat de l'art per generar consciència i sensibilitat envers realitats humanes complexes i urgents.
La segona sessió del cicle de cinema “Els exilis (in)visibles” del Museu Tàpies té com a focus la projecció del film "En el balcón vacío" (Jomi García Ascot, 1961, 70’). Aquesta producció és una adaptació d’una novel·la de María Luisa Elío, qui també firma el guió i encarna el paper protagonista.
Jomi García Ascot i María Luisa Elío van exiliar-se a Mèxic sent molt petits. Van créixer amb l’enyorança cap a un país que no havien conegut i, en certa manera, van assumir la nostàlgia dels seus pares. L’únic que havien heretat de la seva infància espanyola era un conjunt d’imatges inconnexes, on es barrejaven la ingenuïtat de la infantesa i la crueltat del món adult.
En acabar la projecció, Luís E. Parés donarà una conferència que contribuirà a acostar-se a aquest univers del jo.
Sinopsis de "En el balcón vacío"
Després de la mort de la seva mare, Gabriela, recorda els esdeveniments que la van marcar durant la Guerra Civil espanyola, quan era una nena. Després d’anys d’exili a Mèxic, decideix tornar a Pamplona, la seva terra natal, per capturar els records que ha perdut.
La pel·lícula va tenir un pressupost mínim i va ser filmada els caps de setmana per un grup d’amics, tots ells fills d’exiliats. Aquest fet la converteix en l’autobiografia més punxant que va produir l’exili cinematogràfic.
Data: 22.04.2025 | 18:00 h
Lloc: Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona, Catalunya)
En el marc de l'exposició Marta Palau. Els meus camins són terrestres del Museu Tàpies.
Preus:
· Una sessió: 3 €
· Cicle complet: 8 € (3 sessions)
· Estudiants, Amics del Museu i majors de 65 anys: gratis
[Imatge del rodatge de “El balcón vacío” (Arxiu familiar)]