..... Inici | Ràdio | Recerca




La Càtedra d'Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona (UdG) i de la Fundació SERGI, presenten la segona edició de l’Escola d’Estiu d’Antiracisme, un espai de reflexió i debat al voltant de la problemàtica que comporta el racisme.


Després de la valoració positiva de la primera edició, centrada en l’àmbit educatiu, enguany els organitzadors i els participants abordaran una qüestió d’una rellevància cabdal en aquest àmbit: Racisme, immigració i intervenció social.

L'acte tindrà lloc els dies 1, 2, 3 i 4 de juliol de 2025 al Saló de descans del Teatre Municipal de Girona (Plaça Pallol).


Més informació

 



El pròxim 1 de juliol de 2025, al carrer del Rec, 15, de Barcelona, de les 16 h a les 20 h, el Centre de Recursos en Drets Humans de Barcelona organitza la sessió formativa titulada “Impulsem els drets humans al tercer sector”.  

La formació la impartiran Catesco i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que han publicat la guia “Una proposta per impulsar els drets humans al tercer sector”. Aquest document serà el fil conductor de la sessió. 

La jornada combinarà explicacions teòriques, debats en grup i dinàmiques. .

Podeu fer les vostres inscipcions al mail: inscripcions.crdh@bcn.cat on heu d'especificar el vostre nom i cognoms i l’organització o servei a lqual pertanyeu per a poder-vos inscriure. 


+ informació

 


La Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes en Català de la Universitat de Girona convoquen la 3a Jornada de Periodisme i Exili, amb la voluntat de recuperar la memòria individual i col·lectiva de la professió periodística, que ha patit, al llarg dels temps, diversos episodis provocats per la repressió dels governs que han volgut silenciar la lliure expressió d’informacions i opinions. L’exili, voluntari o forçós, representa un cruel desarrelament d’un sector fonamental en qualsevol societat, com és el periodístic.

La Jornada se celebrarà al Port de la Selva el dia 27 de juny. En l’edició d’enguany, es farà una atenció especial als exilis provocats a partir de la Guerra Civil espanyola, iniciada l’any 1936. La guerra va ser un immens drama per a la professió periodística, atès que va implicar la desaparició de molts periòdics, i l’exili d’infinitat de professionals. Algunes fonts han calculat que el 80% dels periodistes catalans es van haver d’exiliar i molts d’ells ja no van tornar.

Així mateix, hi haurà dues exposicions: “Mostra bibliogràfica de llibres de periodistes catalans a l’exili” comentada per Josep M. Figueres i “Veus exiliades”, una exposició artística, interpretada per l'autora Jimena Lucas, la qual ens oferirà una performance teatral i conceptual que reflecteix el silenci forçat de la infància a l'exili i l'exili dels periodistes.

Inici: 27/06/2025, a les 9.45h
Espai Port. Moll d'en Balleu
Port de la Selva, Catalunya

Programa

9.45h - Obertura de la Jornada 
Lídia Ferrer, alcaldessa del Port de la Selva. Sílvia Llach, vicerectora de Territori i Compromís Social de la Universitat de Girona. Assumpció Vila, presidenta del Consell Social de la Universitat de Girona. 

10.00 h - Presentació de la Jornada 
Lluís Costa, director de la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes en Català de la UdG. Mercè Morales, presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Germà Capdevila, president de l’APPEC. 

10.30h - Isidro Corbinos: Barça, La Vanguardia, exili, a càrrec de Josep M. Casasús, catedràtic honorari de la UPF i membre emèrit de l'IEC. 

11.15 h - Irene Polo: exili i mort a Buenos Aires, a càrrec de Glòria Santa-Maria, llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Informació. 

12.00 h - Pausa 

12.30h - Els exilis desconeguts, els anònims redactors, cronistes i corresponsals. Agustí Cabruja: l’exili a Mèxic, a càrrec de Josep M. Figueres, professor honorari de la UAB. 

13.15h - Visita comentada: 
· Exposició: Mostra bibliogràfica de llibres de periodistes catalans a l’exili, per Josep M. Figueres 

14.00h - Dinar 

16.00h L’exili dels periodistes al 1936, a càrrec d’Albert Balcells, membre emèrit de l’IEC. 

16.45h - Visita comentada: 
· Exposició: Veus exiliadesde l’artista Jimena Lucas. La mateixa artista ens oferirà una performance teatral i conceptual que reflecteix el silenci forçat de la infància a l'exili i l'exili dels periodistes.

17.15h - Cloenda

 


Al juliol, la Terra està assedegada. Cal alimentar-la. L’ofrena a la terra és un ritu d’origen andí basat en la reciprocitat. S’agraeixen als déus els productes rebuts i se’ls fa una ofrena per saciar la seva fam i la seva set.

Convidada per Marc Caellas, la conservacionista i activista per l’Amazònia Magdalena Ruiz durà a terme un ritual d’agraïment. Aquesta acció —que és la segona activació del cicle Una escotilla en el buit, concebut per Caellas en el marc de la mostra Antoni Tàpies. La imaginació del món— pretén qüestionar i ampliar la lectura tradicional de la mostra a partir de la creació d’uns espais en què les obres es confrontin amb el pensament contemporani i s’obrin a múltiples interpretacions.

Activitat en el marc de l'exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món del Museu Tàpies i del cicle Una escotilla en el buit.

· Data: 01.07.2025 | 18:00 h
· Lloc: Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)· Durada: 40 min
· Preu: Amb el preu de l’entrada al museu.

 


Aquesta petita exposició reuneix una selecció de peces tèxtils adquirides pel Museu Etnològic durant la campanya al Senegal el 1975. Es centra en tècniques de tenyit en reserva —com el bàtik i el frunzit— i proposa revisar les metodologies amb què es van dur a terme els viatges del museu i a qüestionar les narratives construïdes i comparar-les amb les realitats culturals i artístiques del Senegal postcolonial.

La mostra explica l’origen i traçabilitat d’aquesta col·lecció i reconeix els valors simbòlics i socials del tèxtil —identitat cultural, economia, resistència i memòria— dins d’un context marcat pel postcolonialisme i pels imaginaris construïts des de la mirada europea. Alhora, convida a qüestionar les narratives establertes al voltant de les col·leccions.

Amb aquesta proposta, el museu reafirma el seu compromís amb una mirada crítica i plural de les seves col·leccions, apostant per la recerca i la necessària difusió dels resultats com un exercici de reflexió crítica sobre el seu passat.

· Dates: 26 juny 2025 – 26 oct. 2025
· Comissariat: Departament de Col·leccions. Museu Etnològic i de Cultures del Món.

Museu Etnològic i de Cultures del Món 
Carrer de Montcada, 12 - 14
Barcelona, Catalunya)

 


Exposició:
Oralia
Rocio Quillahuaman

25.6 .2025 - 6.9.2025

àngels barcelona
Carrer Pintor Fortuny, 27
Barcelona, Catalunya

Inauguració: Dimecres, 25 de juny, a les 17 h.

Coneguda per les seves animacions iròniques i carregades de sentit de l'humor, Quillahuamán explora ara nous llenguatges audiovisuals per a continuar parlant del quotidià, el familiar i el migrant. A Oralia, el seu primer curtmetratge documental, acompanya a la seva mare durant una jornada laboral com a empleada de la llar a Barcelona. A través d'aquesta observació pròxima i pausada, el domèstic es converteix en un espai de relat i d'escolta, on Rocío ens convida a mirar més de prop allò que passa desapercebut.

Rocío Quillahuaman va néixer a Lima en 1994 i va arribar a Barcelona en 2005. És il·lustradora, guionista. Col·labora creant peces d'animació amb diversos mitjans i entitats. Ha perdut el compte de quants vídeos animats ha fet ja, però al voltant de 600 aproximadament. També ha escrit un llibre sobre migració anomenat Marró, editat per Blackie Books. Va ser resident en l'Acadèmia d'Espanya a Roma durant 2024, on va realitzar el seu primer curt d'animació i on va descobrir la seva nova passió pels formats de vídeo assajo i documental. Oralia és el seu primer curtmetratge documental. 


 




Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que se celebra cada 20 de juny, la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), amb la col·laboració de diverses entitats i institucions, impulsa una programació d’activitats arreu del territori amb l’objectiu de visibilitzar la situació de les persones refugiades i reivindicar el compliment efectiu del dret d’asil.

Les activitats d’aquest 2025 volen denunciar les vulneracions de drets que pateixen les persones desplaçades forçosament i promoure una societat més acollidora, crítica i compromesa amb la justícia global.

En el marc d’aquesta programació, el dijous 19 de juny, a les 10.30h, tindrà lloc una roda de premsa organitzada per la CCAR, on es presentarà l’informe anual sobre la situació de les persones refugiades a Catalunya. En aquesta trobada s’abordaran els principals reptes i propostes d’acció en matèria d’asil, tot analitzant l’evolució del context internacional i local.

La roda de premsa comptarà amb la participació de les codirectores de la CCAR i amb els testimonis de dues persones refugiades, una de Mali i una de Gaza. L’acte se celebrarà a la Sala d’Actes de LaFede.cat (Carrer de les Tàpies, 1-3, Barcelona) i es podrà seguir també en format híbrid a través d’un streaming en directe. La programació inclou actes a diversos municipis com Rubí, Sabadell, Castelldefels i Barcelona. S’hi ofereixen tallers artístics, projeccions, itineraris de memòria, espais familiars i actes institucionals.

 

Més informació









Des del projecte Actuant amb cures,  organitzen el cicle formatiu "El Discurs i l'Odi", una oportunitat per aprofundir en la comprensió dels discursos d'odi i per adquirir eines per combatre'ls de manera eficaç de la mà d'experts/es del Center of Discourse Studies de Barcelona.

En un moment de gran polarització social i on els discursos d'odi són cada cop més presents en la política, els mitjans de comunicació i les xarxes socials, és fonamental estar preparats per fer-hi front. En aquest curs, analitzarem com aquests discursos es reprodueixen i com, a través de contra-narratives podem contribuir a crear un món més just. 

Es realitzarà en línia els dies 19, 20, 26 i 27 de JUNY | 11 a 12:30h | Idioma: castellà

PROGRAMA


19/06 - Lliçó inaugural a càrrec del professor Teun van Dijk, un dels principals fundadors de l’ACD.


20/06 - Discurs i racisme / discurs antiracista


26/06 - Discurs, masclisme i misogínia / discurs feminista.


27/06 - Construcció de contra - narratives


La primera sessió serà impartida per Teun van Dijk i les restants per la Dra. Lucía de la Presa, coordinadora del Centre d’Estudis del Discurs i Dra. Laura Menna, investigadora en el camp dels estudis del discurs.


Actuant amb cures és un projecte executat per Intered Catalunya i Reds amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.


En el marc del Dia Mundial de les Persones Refugiades, des del casal de barri Transformadors, conviden a un diàleg urgent sobre els desplaçaments forçats, el dret al refugi i els reptes globals de la migració. Un espai per entendre les causes, les experiències personals i les respostes col·lectives davant una de les crisis humanitàries més greus dels nostres temps.
La xerrada està emmarcada en el Dia Mundial de les persones refugiades, pel dret al refugi i a la migració i pertany al Cicle trimestral de Processos Migratoris.

Aquesta xerrada es realitzarà el divendres, 20 de juny  a les 8:30 h, a la planta, Casal de Barri Transformadors (C/ Ausiàs Marc, 60, BCN).

Comptarà amb la participació de Miguel Pajares, expert en migracions climàtiques i Laura Moreno, Responsable del servei jurídic d'Accem.


Aquest és un diàleg necessari sobre els reptes i drets de les persones refugiades, i com la migració forçada transforma vides i comunitats.



1.865 persones han mort a la Frontera Occidental Euroafricana en els primers 5 mesos de 2025.

El dimarts 17 de juny de 2025, el col·lectiu 'Ca-Minando Fronteras' va presentar les xifres del monitoratge de les víctimes de la frontera des de l'1 de gener fins al 31 de maig d'enguany. Han comptabilitzat 1.865 persones mortes o desaparegudes, incloent 112 dones i 342 nens i nenes.

Aquestes xifres mostren clarament els efectes d'una política més preocupada pel control migratori que per la defensa del dret a la vida.

Les polítiques de control migratori i la degradació dels estàndards de protecció de la vida en la mar han estat factors determinants en el 47% de les tragèdies analitzades en aquest informe.


 

  


Casa Jaguar Studio, amb el suport del Consolat de Colòmbia i la col·laboració de destacades organitzacions, es complau a anunciar "Guardianes", un recital multidisciplinari que combina poesia, música, dansa i diàleg per a reivindicar la memòria de les dones indígenes de Llatinoamèrica.

L'esdeveniment tindrà lloc el divendres, 30 de maig, de 18.00 a 20.00 hores, a la Biblioteca Gabriel García Márquez (c/ Treball 219, Barcelona). L'entrada és lliure fins a completar aforament.

"Guardianes" és un projecte que busca reivindicar les veus silenciades de les dones indígenes d'Amèrica Llatina a través de la poesia, la pintura i el diàleg. Artistes i especialistes llatinoamericanes residents a Barcelona obriran un espai de reflexió sobre violència, migració i resiliència, acostant al públic la riquesa de les seves veus i tradicions. Aquest esdeveniment convida a reflexionar sobre temes universals com la migració, l'oblit i la reivindicació de la memòria històrica.

El recital de poesia presentarà poemes sobre set dones indígenes que van canviar la història de Llatinoamèrica, recitats per poetes llatinoamericanes migrants. L'esdeveniment es dividirà en tres blocs: "Dones indígenes de l'època colonial", que contarà les històries de quatre guerreres i revolucionàries indígenes, acompanyades de música acústica en directe; "Dones indígenes contemporànies", amb les històries de tres activistes indígenes del segle XX i XXI, acompanyades de coreografies que barregen teatre corporal i dansa contemporània; i un bloc final sobre l'experiència migratòria del col·lectiu llatinoamericà a Europa, també amb música acústica en directe.

Després del recital, s'obrirà un espai de diàleg liderat per filòsofs, poetes i activistes llatinoamericans migrants a Barcelona. La conversa girarà entorn de dos temes principals: "Dones silenciades per la història: violència, migració i resiliència" i "La memòria com a art: el poder narratiu de la poesia".

La sala estarà decorada amb obres de l'artista colombiana Ivonne Portillo Sierra, qui ha exposat prèviament a Espanya, Taiwan i els Estats Units. Les seves obres barregen pintura abstracta i figurativa per a expressar emocions i conceptes relacionats amb la memòria i la identitat.

L'elecció de la Biblioteca Gabriel García Márquez com a seu és significativa, ja que comparteix la missió de preservar i difondre el coneixement cultural i literari de la comunitat migrant d'Amèrica Llatina.

"Guardianes" no és només un esdeveniment cultural, és una experiència artística audiovisual que busca generar una reflexió profunda sobre com l'art pot preservar i transformar la nostra comprensió del passat.








 




Ja pots inscriure't a les sessions virtuals d'aquest taller descolonial que s'impartirà per part de la Red de Migración, Género y Desarrollo.

Els tallers seran impartits per diferents professionals entre els dies 30 i 31 de maig

Per inscriure't pots enviar un correu a xarxamgd@gmail.com o emplenar el formulari que deixem a continuació, on també trobaràs més informació.


Més informació



Som capaces d’identificar conductes racistes a l’entitat? Quines referents tenim en qüestions d’antiracisme? Quin és el recorregut del racisme al nostre país? Quin és l’impacte de les nostres accions? Com s’introdueixen els discursos d’odi en els nostres espais?


La formació serà a càrrec de Fronteres Invisibles, un projecte social que busca mitjançant l'educació, combatre el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia, a través del disseny i la dinamització d’instruments educatius. 

Aquesta formació ofereix un espai on poder reflexionar sobre què és el racisme i com es manifesta en el dia a dia de l’associacionisme juvenil, així com oferir eines per al seu abordatge. També, abordarem com integrar una perspectiva antiracista a la nostra associació i com vetllar per generar espais segurs i allunyats dels discursos d’odi. 

Tindrà lloc dimecres 11 de juny de 18:30 a 20:30 h al Carrer de les Tàpies, 1 i, per a participar-hi, cal inscriure's. 

Més informació 


  



Resistències contra l’agenda política hegemònica als productes audiovisuals és el tema de la formació d’enguany.

La vuitena edició del curs #ComuniCanvi, organitzat per l’Associació Intercultural Llatins per Catalunya, el grup de comunicació de la Xarxa BCN Antirumors i l’Agència Intercultural ITACAT, amb la col·laboració de la Lleialtat Santsenca i el suport de l’Ajuntament de Barcelona, es durà a terme els dijous 26 de juny i 3, 10 i 17 de juliol, de 17 h a 19 h, a la Lleialtat Santsenca (C/ d’Olzinelles, 31).

Com a periodistes i comunicadors, cal ser conscients de com i des d’on es genera l’actualitat informativa, i avaluar si les fonts compleixen els requisits necessaris per interactuar de manera adient amb les societats complexes i diverses del segle XXI.

Programa:

Sessió 1: Trencar l’hegemonia des de les veus palestines

Volem mostrar com, a través de l’art i la cultura, es poden contrarestar els relats hegemònics i imperialistes del sionisme, amplificats pels mitjans de comunicació generalistes. L’objectiu és oferir eines i perspectives crítiques que amplifiquin les veus palestines silenciades o distorsionades per aquests discursos dominants.

Ponents:Samira Badran, nascuda a Líbia i d’origen palestí, és una artista visual establerta a Martorelles (Barcelona). Va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts del Caire (1971–76) i a la de Florència (1978–82). La seva obra gira entorn de la realitat palestina sota ocupació, explorant temes com la fragmentació del cos i del territori, la memòria col·lectiva i les estructures de control. Treballa amb diverses tècniques: dibuix, pintura, collage, fotografia, instal·lació, gravat i animació. El seu curt d’animació Memory of the Land (2017) ha estat premiat internacionalment. Ha exposat en institucions com el MACBA, CCCB, Arts Santa Mònica, Darat al Funun (Amman), Museu Palestí, Biennal de Sharjah, Biennal de l’Havana i el Musée du Luxembourg.
Maria Zreiq va obtenir el seu grau en Belles Arts i Filosofia a la Universitat de Haifa. És artista, fotògrafa i activista.

Dia: dijous 26 de juny, de 17 h a 19 h.

Lloc: Sala 01 de la Lleialtat Santsenca

————————————————————————–

Sessió 2: Transformar les agendes polítiques i mediàtiques

Aprofundirem en la manera com els mitjans de comunicació i les xarxes socials poden contribuir a normalitzar certs discursos i pràctiques discriminatòries, així com les oportunitats que existeixen per transformar aquests espais des de l’antiracisme i les pràctiques comunicatives més crítiques i de resistència contra les narratives hegemòniques per promoure un canvi real en les agendes polítiques i mediàtiques.

Ponent:Pol Andiñach i Viñals és creador de continguts, escriptor i periodista. Va estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat al mitjà digital PlayGround. A més, és coordinador del col·lectiu Cuellilargo, un equip que crea videoassajos per explicar i analitzar l’actualitat política des d’una mirada crítica. El 2021 va publicar el seu primer llibre, Tothom pot ser antifa. Manual pràctic per destruir el feixisme, un assaig que busca oferir eines per combatre el feixisme de manera activa i reflexiva.

Dia: dijous 3 de juliol, de 17 h a 19 h.

Lloc: Sala 01 de la Lleialtat Santsenca

————————————————————————–

Sessió 3: Cultura woke i de la cancel·lació

La cultura woke i la cancel·lació són fenòmens que han guanyat protagonisme en els debats socials i culturals actuals. La cultura woke busca conscienciar sobre les injustícies socials, especialment aquelles relacionades amb la raça, el gènere i altres formes d’opressió, promovent una actitud crítica envers les desigualtats històriques. D’altra banda, la cultura de la cancel·lació es refereix a la pràctica de rebutjar o boicotejar públicament persones o institucions que es consideren responsables de discursos o accions ofensives o discriminatòries. Tot i que ambdues responen a una voluntat de justícia social, generen també controvèrsies sobre la llibertat d’expressió, la responsabilitat i els límits del debat públic.

Ponent:Ramón Grosfoguel és sociòleg i activista porto-riqueny del Grup Modernitat/Colonialitat de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Pertany al corrent descolonial, que qüestiona la continuïtat del colonialisme europeu més enllà de la independència nacional. Defuig l’eurocentrisme i proposa una descolonització epistemològica per superar les distorsions de la modernitat. Enfatitza la crítica al racisme i defensa l’interseccionalitat basada en la distinció entre humà i no humà del pensament colonial.

Dia: dijous 10 de juliol, de 17 h a 19 h.

Lloc: Sala 01 de la Lleialtat Santsenca

————————————————————————–

Sessió 4: El cinema com a eina de subversió

El cinema és molt més que entreteniment; és una poderosa eina per qüestionar l’estatus quo i desafiar les narratives dominants. Mitjançant històries visuals, el cinema pot exposar injustícies, fer d’altaveu dels grups minoritzats i crear espais de reflexió crítica. Com a eina de subversió, permet transformar la manera com entenem la societat i la política. Així, el cinema no només representa la realitat, sinó que també pot contribuir a transformar-la.

Ponents: Dones visuals
Entrepobles – Dona’m Cine

Dia: dijous 17 de juliol, de 17 h a 19 h.

Lloc: Sala 01 de la Lleialtat Santsenca

La formació és gratuïta. Amb un mínim del 70 % d’assistència al cicle s’entregarà un certificat d’assistència.

Coordina: Omaira Beltrán Sánchez

Places limitades. Inscripció imprescindible a través d’aquest <<enllaç>>.

També us convidem a visitar el nostre canal de Youtube, on trobareu els vídeos de l’edició passada.

Amb motiu de l'exposició "Marta Palau. Els meus camins són terrestres" del Museu Tàpies, dedicada a l'obra de l'artista catalana exiliada a Mèxic Marta Palau, la institució organitza un seminari per tal d’aprofundir en el llenguatge i la cosmologia de Marta Palau. Així, partint de cosmovisions indígenes i rituals ancestrals es tractaran temes com el xamanisme, la guarició i el simbolisme del sagrat.

Aquesta jornada permetrà reflexionar sobre com l’artista incorpora pràctiques que vehiculen els conceptes de màgia i d’història en relació amb la pràctica artística per generar una poètica visual que connecta amb el subconscient col·lectiu i amb la memòria ancestral. L’ús de materials naturals i de tècniques tèxtils tradicionals per part de Palau, així com la creació d’una simbologia arrelada en l’experiència personal, contribuiran a parlar sobre l’art com una eina creativa de resistència cultural i a posar en valor la riquesa espiritual de les cultures originàries.

Com a cloenda del cicle de cinema «Els exilis (in)visibles», aquest seminari contribuirà a trencar amb la consciència antropocèntrica i eurocentrista, per tal d’habitar el món des d’altres narratives i de posar el focus en els imaginaris col·lectius. En aquest sentit, el treball de Palau s’ha de plantejar com un acte de memòria i resistència envers els processos de deshumanització i com un gest per entendre el món com un tot concèntric i relacional.



Programa: Estètica del trànsit. Memòria i exili

· 18 h. Presentació de la sessió a càrrec del Museu Tàpies

· 18.10 h. Conferència «Marta Palau entre trajectòries d’exili», a càrrec de Mari Paz Balibrea

· 18.50 h. Conferència «Entre dos mons. Dones, art i exili», a càrrec de Gemma Domènech

· 19.30 h. Conferència «Visionàries elles, visionàries nosaltres. La cosmologia de Marta Palau», a càrrec de Pilar Bonet

· 20.10 h. Interludi poètic «La paraula: exili de l’exili», a càrrec de Maria Sevilla

· 20.30 h. Taula rodona amb Mari Paz Balibrea, Gemma Domènech, Pilar Bonet i Maria Sevilla, moderada per un representant del Museu Tàpies

· 21 h. Cloenda


Mari Paz Balibrea és catedràtica d’Estudis Culturals de l’Espanya Contemporània a Birkbeck, Universitat de Londres. El seu treball estudia la dimensió política de la cultura centrant-se, particularment, en l’Espanya del segle xx. En aquesta línia, ha publicat extensament sobre el paper dels intel·lectuals d’esquerres, sobre el llegat de l’exili republicà i sobre la construcció de la idea de ciutadania a la ciutat creativa. Ha estat consultora en matèria d’art i cultura de l’exili republicà en la recent remodelació de la col·lecció permanent del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Pilar Bonet Julve és investigadora, historiadora i crítica d’art. Docent a la Universitat de Barcelona. Experta en estudis sobre art i espiritualitat de dones visionàries europees. Presidenta de la Fundació Josefa Tolrà – Art Visionari, i creadora i codirectora del grup de recerca Visionary Women Art (Premi ACCA Recerca, 2023). 

Comissària d’exposicions d’art contemporani. En els darrers anys, les seves mostres han estat dedicades a la creació gràfica i tèxtil d’artistes heterodoxes: La mà guiada. Josefa Tolrà i Madge Gill, dones visionàries, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), 2023; La mèdium i el poeta. Una conversa astral entre Josefa Tolrà i Joan Brossa, Fundació Joan Brossa (Barcelona), 2020; ALMA. Mèdiums i visionàries, Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, 2019; Josefa Tolrà i Julia Aguilar. Art des de l’altre costat, Les Bernardes de Salt (Girona), 2017, i Josefa Tolrà. Dibujo fuerza fluídica, Can Palauet (Mataró), 2013.

Gemma Domènech és professora agregada del Pla Serra Húnter al Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona (UdG) i, des de l’any 2022, directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), on n’havia estat investigadora des de 2009. En paral·lel, entre 2019 i 2021 va ser directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

Doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (2000), compta amb una àmplia trajectòria científica amb més d’un centenar de publicacions i presentacions a congressos d’àmbit nacional i internacional. Cal destacar la seva línia de recerca sobre la repressió i l’exili dels arquitectes republicans i sobre l’exili a Mèxic de les artistes catalanes. Aquests treballs han donat lloc a projectes de col·laboració amb la Universidad Nacional Autónoma de México i el Colegio de Jalisco (Guadalajara, Mèxic). Domènech és coautora de Segundo diccionario de los catalanes de México (editorial Porrúa, Ciutat de Mèxic, 2022), premiat amb el 56è Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en Catalanística.

Maria Sevilla és investigadora i docent precària de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona, i també treballa com a poeta i rapsoda. Ha publicat quatre poemaris i una plaquette: Dents de polpa (2015), Kalàixnikov (2017), if true: false; else: true (2020), Plastilina (2021) i La nit ovípara (2024). El 2024 també ha publicat el seu primer assaig, No desitjaràs els béns del proïsme. Ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital, i des de gener de 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal. En l’àmbit escènic, ha recitat en multitud de festivals de poesia d’àmbit nacional, i també a ciutats com Quetzaltenango, Istanbul, Vílnius, Londres, París i Calcuta.

· Data: 21.05.2025 | 18:00 h
· Lloc: Auditori del Museu Tàpies (Carrer Aragó, 255, Barcelona)
· Durada: 3 h
· Preu: 5 €

 


Rosina Prado és la protagonista de la darrera sessió del cicle de cinema “Els exilis (in)visibles”. Nascuda a Cartagena l’any 1935, Rosina Prado es va veure obligada, juntament amb la seva família, a sortir d’Espanya al final de la Guerra Civil, establint-se a Moscou, on va viure gran part de la seva infància i joventut. Allà va ingressar a l’escola de cinema, però abans d’acabar els seus estudis, l’any 1961, va ser enviada a l’Havana. Allà, i no sense dificultats, va arribar a rodar fins a cinc documentals. A Cuba va quedar fascinada per les imatges de la revolució i per “l’home nou” que aquesta projectava.

El cinema de Rosina Prado és, tal com ens explica María Camí-Vela, «un cinema en el qual la “revolucionària” càmera documenta la realitat de la vida quotidiana del poble cubà, però amb una mirada que, conscient o inconscientment, es posiciona com a dona i com a estrangera». Les seves pel·lícules mostren com poques, l’arrelament de l’exili en les noves cultures i com alguns exiliats van continuar perseguint els seus ideals polítics en aquestes noves pàtries. Rosina Prado, que actualment té noranta anys, viu a Madrid des de la dècada de 1970, però, tot i així, la seva figura no ha estat prou reivindicada.

Projecció de tres films

En aquesta sessió, amb un format de conversa a tres, recuperarem la trajectòria d’aquesta excepcional cineasta a mode d’homenatge. Comptarà amb projecció de tres peces breus Ismaelillo (Rosina Prado, 1962, 19’); Palmas cubanas (Rosina Prado, 1963, 26’); i ¿Qué es lo bello? (Rosina Prado, 1965, 10’). 

Ismaelillo representa la infància de Cuba, que neix a un nou futur gràcies a l’arribada dels revolucionaris al poder. Palmas cubanas: Uns plans inicials dels arbres de palma serveixen per mostrar la vitalitat del poble cubà davant la situació revolucionària que ha canviat els seus costums i les seves perspectives de futur. ¿Qué es lo bello?: L’arcaisme d’uns mobles aparatosos abandonats es contrasta amb l’energia de la joventut cubana.

Debat final

En acabar les projeccions tindrà lloc un col·loqui entre Tània Balló, Luís E. Parés i Maria Camí-Vela.


· Data: 20.05.2025 | 18 h
· Lloc: Museu Tàpies
· Activitat en el marc de l'exposició: Marta Palau. Els meus camins són terrestres

· Preus: Una sessió: 3 € | Cicle complet: 8 € (3 sessions). Estudiants, Amics del Museu i majors de 65 anys: gratis.

[Imatge superior: Fotograma del film "Ismaelillo".]


 


Tres joves són allunyats dels seus somnis, per ser portats a les files de diferents bàndols d'un conflicte al qual no volen pertànyer. Són víctimes, però ara seran afectats i preparats per a la guerra, mentre lluiten internament per no convertir-se en els pròxims victimaris.

Somos Ecos és un intent audaç d'examinar la guerra a través d'una lent centrada en la humanitat, més que en els extrems ideològics. Aquesta pel·lícula que un principi podria suposar-se com una altra més sobre el conflicte armat colombià ens fa un gir pel fet que els seus angles són clarament diferents. El seu ritme atrau gradualment fins que es nega a deixar anar.

La projecció comptarà amb director de fotografia i productor associat a la pel·lícula Manuel Velásquez i amb la defensora dels drets humans i medi ambient a la regió de Magdalena Medio a Colòmbia, Yesica Méndez com a convidats.

L'esdeveniment tindrà lloc dijous 15 de maig a les 18:30h al Centre Cívic Cotxeres de Sants (Carrer de Sants 79). 

La fàbric@ organitza el conversatori públic sobre èxits, oportunitats i reptes per la Pau Territorial Urbana, amb la participació de Isabel Sepúlveda, directora de la Corporación Regiópn i Juan Felipe Ortíz del projecte "Sin rumores" de Medellín. Amb la moderació de Tica Font, del Centre Delàs.

Divendres 9 de maig, 19h a la Lleialtat Santsenca (Olzinelles, 31). Acte obert.

Més informació

Una invitació a participar en solidaritat amb la millora de la infraestructura del Refugi del Moviment. 

Com diu Milena Flórez, presidenta d'aquesta organització ambientalista, del Refugio:

“Es el corazón de la familia grande del Movimiento Ríos Vivos, porque es el espacio de encuentro de las personas que hacemos parte de la organización. Es el espacio de nuestra juntanza, donde compartimos, donde nos formamos, donde nos organizamos, donde nos arraigamos al proceso y a nuestro territorio, ahí echamos raíces en nuestra lucha de defensa de la vida, del rio, de la montaña, de los derechos humanos y de la naturaleza, vivimos otra vida en este espacio” 

La solidaritat entre els pobles és la nostra millor arma. 

Fes la teva aportació a aquest somni col·lectiu a: https://www.gofundme.com/f/sede-movimiento-rios-vivos


Més informació