La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) celebrarà dimarts, 11 de març de 2025, la 6a edició de la Jornada Cultural Asiàtica, un acte anual que busca destacar la riquesa i diversitat de les cultures asiàtiques. L’activitat es durà a terme a la plaça Cívica del campus de Bellaterra des de les 12 fins a les 18 h. 

Enguany la Jornada Cultural Asiàtica a la UAB, que organitza la Unitat de Dinamització Comunitària, comptarà amb la participació de 9 col·lectius d’estudiants i entitats culturals: l’Associació d’Estudiants Xinesos de la UAB, l’Institut Confuci de Barcelona, l’Institut Sejong de Barcelona, el Raikantopiini Club, el Korean Club UAB, el Club Asiàtic UAB, l’Oficina d’Estudis Japonesos de la UAB – JF Sakura Network, el consolat de Corea a Barcelona i Cinema Àsia. Els assistents podran gaudir d’una àmplia selecció d’activitats dissenyades per submergir-se en les tradicions asiàtiques, com tallers de cal·ligrafia xinesa i japonesa i degustacions gastronòmiques de plats coreans i xinesos.

A més, es portaran a terme una exhibició de la dansa del lleó i la popular activitat K-pop Random Play Dance, que convidarà els participants a unir-se i gaudir de coreografies de música pop coreana. La jornada també oferirà espais on els assistents podran emprovar-se vestimentes tradicionals, participar en jocs típics i aprendre sobre els costums i les festivitats de les diverses cultures esmentades.

La Jornada Cultural Asiàtica de la UAB s’ha consolidat com un esdeveniment destacat en el calendari universitari, ja que promou l’intercanvi cultural i fomenta la comprensió i el respecte entre diferents comunitats. L’entrada és gratuïta i la jornada és oberta a tots els interessats a conèixer i celebrar la diversitat cultural asiàtica.

Es pot trobar la informació de tota la programació de la Jornada Cultural Asiàtica a l’enllaç següent.

+ informació

  

Des de l’Institut d’Estudis Catalans s’organitza l’edició de 2025 de "Els dimarts d’arqueologia a l’Institut d’Estudis Catalans", un seminari d’investigació obert a tothom dedicat a la recerca arqueològica i històrica als Països Catalans.

Seran 4 sessions, una mensual, que en aquesta edició es dedica a La Dona als temps antics, amb l’exposició d’estats de la qüestió i debats sempre innovadors a càrrec d’investigadores de reconeguda vàlua

La tercera sessió serà el dimarts 11 de març, amb el títol La dona a la tardoantiguitat, a càrrec de Jordina Sales (UB) i Albert Ribera (UV). Modera Joaquim Tremoleda (IEC).

En aquesta tercera ponència del cicle Els dimarts d’arqueologia a l’Institut d’Estudis Catalans hi participaran Jordina Sales, catedràtica i doctora en arqueologia i història antiga per la Universitat de Barcelona, i Albert Ribera, arqueòleg de la Universitat de València. Joaquim Tremoleda, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, moderarà la sessió.

L’edició d’enguany ofereix un llarg recorregut històric, des dels orígens de les societats humanes fins a l’edat mitjana, per a conèixer el paper de les dones en la història, de la mà d’arqueòlogues i historiadores de reconeguda trajectòria.

Consulteu el programa del cicle complet.

Institut d'Estudis Catalans
Sala Pere i Joan Coromines

Carrer del Carme, 47

Barcelona, Catalunya

11 de març de 2025, a les 18 hores

Els dimarts d’arqueologia a l’Institut d’Estudis Catalans

+ informació

Joan Martori Pretel, llicenciat en Filologia Catalana i membre del Centre de Recerca en Arts Escèniques (CRAE-UAB), presenta el llibre titulat "Àngel Guimerà a Buenos Aires. Arrelament i internacionalització" (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2024). 

A partir d’una acurada selecció de documents de primera mà, l’autor ens trasllada testimonis i valoracions que, des de perspectives diverses (públic, crítica, historiografia, epistolaris i literatura memorialística), ens aproximen a diferents aspectes de l’impacte de la dramatúrgia de Guimerà a Llatinoamèrica. 

A l'acte de presentació també hi participarà Francesc Foguet i Boreu, doctor en Filologia Catalana i director del CRAE-UAB.

Fill de pare català i mare canària, Àngel Guimerà i Jorge va passar els primers anys de la seva vida a l’illa de Tenerife. A l’edat de 8 anys, es va embarcar amb la seva família per traslladar-se a la península. Va viure una experiència traumàtica durant el viatge i no va tornar a trepitjar un vaixell. Àngel Guimerà, l’home que tenia por del mar, mai no s’hauria imaginat que cap a finals del segle XIX travessaria l’Atlàntic mitjançant la seva dramatúrgia per instal·lar-se a Buenos Aires. Des de 1894 i fins inicis dels anys 70 del segle XX, el seu teatre va disposar d’una difusió notable en l’escena, la premsa i les pantalles argentines.

A la capital argentina, l’obra de Guimerà no només va adquirir una popularitat molt remarcable, sinó que la mateixa metròpoli va actuar com a trampolí de la seva projecció en els continents americà i europeu. Des de Mar i cel (1888) fins a L’ànima és meva (1919), gran part de la seva obra s’hi difondria i arrelaria per a escampar-se des d’allà a gran part del món.

Joan Martori Pretel, també graduat en Teoria i Crítica del Teatre, ha estat professor de llengua catalana i literatura a l’educació secundària obligatòria. Col·labora amb el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB i el PRAEC de l’Institut del Teatre. Des que el 1995 va publicar La projecció d’Àngel Guimerà a Madrid (1891 – 1924) ha donat a conèixer diversos estudis i col·laboracions relacionats amb l’obra del dramaturg. El seu treball Vuit paròdies del teatre d’Àngel Guimerà. Text i context teatral va ser guardonat amb el Premi Teresa Cunillé 2021.

Francesc Foguet i Boreu és professor titular de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, diplomat en Teoria i Crítica del Teatre per l’Institut del Teatre i màster universitari en Història de Catalunya.

Presentació de llibre: Àngel Guimerà a Buenos Aires
05/03/2025, a les 19:00 h

Casa Amèrica Catalunya 

Entrada lliure. Aforament limitat.

+ informació 

En aquesta edició tindrà lloc una taula rodona moderada per la Gemma Pasqual i Escrivà, escriptora i autora del llibre "Torturades: Via Laietana, 43. Vint-i-dues dones, testimonis del terror".

En aquesta obra, Gemma Pasqual recull els testimonis de vint-i-dues dones que van ser víctimes de tortures a la comissaria de Via Laietana, des de 1941 fins a 2019. El llibre destaca la foscor i l'opacitat d'aquesta institució, marcada per la por, el silenci i la impunitat.

Mitjançant les veus de les dones, la Gemma Pasqual, moderarà una taula rodona on tres convidades de luxe, les quals ho van viure de primera mà, ens explicaran les seves vivències. Contribuint així, a la construcció d’una memòria històrica més justa i inclusiva.

Participants: 

· Pilar Rebaque, advocada. Rebaque va ser detinguda el desembre de 1970 per la seva participació en una manifestació a Barcelona contra el procés de Burgos.

· Teresa Alabèrnia: Militant del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans) va ser detinguda el 14 de gener de 1969 i traslladada a la comissaria de Via Laietana. Després de sis mesos de privació de llibertat a la presó de dones de la Trinitat, el Tribunal d'Ordre Públic la va absoldre.

· Carme Travesset: Militant del PSAN-Provisional i de les Joventuts Revolucionàries Catalanes, Travesset va ser detinguda diverses vegades. El 1975, a la tardor, va ser novament detinguda i torturada a la comissaria de Via Laietana, on va estar cinc dies

L'activitat es podrà seguir per streaming a través del canal de Youtube i Twitch del Museu d'Història de Catalunya.

Informació pràctica

Dia: Dijous 6 de març de 2025
Hora: 19h
Preu: activitat gratuïta
Lloc: Espai Àgora del Museu d'Història de Catalunya (Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona, Catalunya)

Reserva: inscripció gratuïta a partir del 16 de gener a través d'aquest enllaç.

+ informació

 

El dimecres 12 de març a les 12 hores a la seu de l’ICIP (Aragó 244-248, 6a planta, Barcelona)
l’ICIP acull una sessió d’anàlisi sobre els desafiaments i les perspectives en la implementació de l’Acord de Pau a Colòmbia.

L’acte comptarà amb la participació de Gloria Cuartas, actual directora de la Unitat de Implementació de l’Acord de Pau, exalcaldessa del municipi d’Apartadó i activista destacada en la defensa dels drets humans i la construcció de pau. Cuartas ha dedicat la seva trajectòria a transformar els territoris afectats pel conflicte i a consolidar una pau estable i duradora.

L’acte està organitzat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i l’ICIP.

Hi ha aforament limitat: Inscripcions i més informació

El Museu de la Música de Barcelona és la institució de l'Ajuntament de Barcelona dedicada a l'experimentació i la reflexió sobre les activitats musicals. Més enllà de la contemplació d’instruments i documents i de la conservació del patrimoni, els objectes proposen un diàleg entre l’emoció i la reflexió al voltant de la música.

 El museu vol ser un espai de relació amb les músiques, un espai d’acollida on la museografia serveixi d’atractiu per a la visita i sigui una porta a les altres activitats i continguts de l’Auditori, amb les diverses programacions de concert, l’ensenyament superior de l’ESMUC i una biblioteca-espai de documentació musical de referència.

En el marc del cicle Museus (Im)possibles, es proposa visitar l’exposició permanent del museu i generar un espai de diàleg sobre: Quina és la noció de música(es) i sonoritats que es desprèn del seu relat museogràfic? Quines mesures concretes podem proposar col·lectivament per generar diferents activacions i espais de debat en connexió amb les diverses expressions musicals i sonores de les diàspores, pobles i comunitats que habiten la ciutat?

El cicle Museus (Im)possibles, organitzat per l’Espai Avinyó amb la col·laboració de diversos equipaments culturals de la ciutat, pretén generar diferents espais col·lectius d’aprenentatge entre artistes, professionals i personal tècnic vinculat amb la creació artística i la gestió cultural de la ciutat. L’objectiu és repensar i ampliar la mirada en relació amb els imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural presents en les propostes expositives i educatives que ofereixen els museus de la ciutat.

Cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a espaiavinyo@bcn.cat explicant el vostre interès i relació amb la temàtica.

Més informació

 

Dimecres 5 de març a les 19h tindrà lloc la inauguració de l'exposició Mujer: Una mirada artística colectiva. Es presenten retrats de dones icòniques que han marcat la història, així com els imaginaris que han construït i transformat la seva figura al llarg del temps.

L'exposició estarà disponible fins al 6 de maig a la Sala Margarita Xirgu (Carrer Nou de Sant Francesc, 15, Ciutat Vella, Barcelona).

Coneix la Fedelatina

 

L’exili és una realitat molt difícil de visibilitzar, ja que és, abans que res, una experiència de desarrelament interior. Tanmateix, les artistes, entre elles les cineastes que es van exiliar, van intentar una vegada i una altra posar en escena la seva ferida. La productora i directora de cinema Tània Balló i el cineasta, teòric i divulgador de cinema Luis E. Parés ens proposen un cicle de cinema, vinculat a la mostra Marta Palau. Els meus camins són terrestres del Museu Tàpies de Barcelona, amb la voluntat de presentar tres aproximacions diferents a aquesta ferida i a la manera d’encarnar-la. Així doncs, per mitjà de projeccions, diàlegs i conferències generarem un espai de debat i reflexió sobre aquestes obres i sobre d’altres, més contemporànies, que han permès redescobrir avui aquestes creacions i les seves autores. Tània Balló Colell és cineasta, escriptora, divulgadora i investigadora cultural. És l’artífex i directora del projecte Las Sinsombrero (2014-actualitat) i de Las Anónimas. Obras sin relato en las colecciones de arte moderno de los museos españoles (Beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals, Fundación BBVA, 2023). Com a cineasta destaquen els seus films El Museo Invisible (2023) i la trilogia documental Las Sinsombrero (2015-2021). És autora de la trilogia Las Sinsombrero (2016, 2018, 2022), de Querido Diario: hoy ha empezado la guerra (2017) i de Les Combatents. La història oblidada de les milicianes antifeixistes (2021). Ha estat comissària de les exposicions Jorge Semprún. El largo viaje (2024-2025), Las Sinsombrero (2022) i No Pasarán. 16 días Madrid 1936, (2018). Luis E. Parés és doctor en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i director artístic de Cineteca Matadero Madrid. Ha treballat al Departament de Programació de la Filmoteca Española, al Consell de Redacció de Caimán CDC i al comitè de programació del Festival de Cinema de Sevilla, i va ser coordinador del programa de RTVE Historia de nuestro cine. Ha publicat els llibres Notes sur l’émigration-Espagne 1960. Apunts per a una pel·lícula invisible (2011) i Filmar el exilio desde Francia (2012). Ha realitzat els curtmetratges Los conspiradores (2021) i El espectro político (2023), així com el llargmetratge La primera mirada (2023). Cicle de cinema: Els exilis (in)visibles 4 de març, 22 d'abril i 20 de maig de 2025 Museu Tàpies, Barcelona, Catalunya Programació prevista 04.3.25 | 18.00 h: Filmar/reivindicar les memòries exiliades. Amb Tània Balló i Meritxell Colell 22.4.25 | 18.00 h: L’exili com a motiu visual. Amb una conferència de Luis E. Parés 20.5.25 | 18.00 h: Una nova humanitat. Amb Tània Balló, Luís E. Parés i Maria Camí-Vela Preus · Una sessió: 3 € · Cicle complet: 8 € (3 sessions) · Estudiants, Amics del Museu i majors de 65 anys: gratis + informació  |  Feu la vostra reserva [Imatge: María Luisa Elío en un fotograma d’En el balcón vacío.]

 

Com es poden protegir les persones en situació irregular quan són víctimes d’un delicte?

Aquest és el tema que es tractarà a la formació gratuïta dirigida a entitats que organitza el Centre de Recursos en Drets Humans. 

Hi haurà una primera part, en què es plantejarà el marc legal i s'introduirà el concepte de denúncia segura: quin és el marc legal que empara les persones migrants en situació administrativa irregular? Per què cal conèixer la distribució competencial en matèria d’estrangeria dels cossos policials de Barcelona? Quines situacions estan protegides per la Llei Orgànica d’Estrangeria i el Reglament d’Estrangeria en l’àmbit penal?

A la segona part es recolliran les bones pràctiques en matèria de denúncia segura a Barcelona, es plantejarà el paper dels cossos policials, s’exposaran diverses situacions habituals pel que fa a la denúncia segura i també hi haurà un espai de debat.

La formació tindrà lloc dimarts 18 de març de 18h a 20h al Carrer del Rec, 15 (Barcelona) i estarà a càrrec de Natalia Caicedo i Oriol Nebot.

La sessió és gratuïta i pots participar-hi enviant un correu a inscripcions.crdh@bcn.cat.

Més informació

 

Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) s´ha organitzat una formació en matèria d’asil i acollida el dijous 6 de març a les 9.30h a l’Institut d’Estudis Catalans , en col·laboració amb el Centre d’Estudis i Recerca en Migracions (CERM).

 S’analitzaran tres temàtiques que han tingut avenços recents en legislació, com són: el reconeixement de la violència de gènere com a motiu de persecució, les condicions d’acollida dels menors sense referents familiars, i els drets establerts en el Conveni Europeu de Drets Humans per l’acollida de les persones sol·licitants d’asil.

La formació s'abordarà des de dues vessants: una d’aproximació jurídica impartida pel CER-M i una altra enfocada a l’atenció a les persones migrades i refugiades impartida per CCAR. La trobada està dirigida a membres d’entitats, moviments socials, activistes, juristes i tècniques d’atenció a persones en l’àmbit de l’asil i les migracions.

La formació tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (Carrer del Carme, 47, Barcelona) de 9.30h a 13h.

Cal inscripció prèvia al següent formulari.

Col·loqui "Història i pràctica actual del Ramadà" amb la Nagia El Gharbaui i l'Ahmed Bermejo.

Explicaràn sobre les tradicions més importants d'aquest període sagrat per a les persones musulmanes, així com les maneres de viure-les en el món d'avui.

En acabar es compartirà un iftar, que és el menjar amb el que tradicionalment es trenca el dejuni diürn durant el mes de Ramadà T'esperem dijous 6 de març a les 17:30 hores, al Centre Cívic Trinitat Vella.

 Inscriu-t'hi gratuïtament per email: santandreuintercultural@bcn.cat

Tsitsi Dangarembga convida les directores Akuol de Mabior i Milisuthando Bongela, dues de les veus més vibrants del cinema africà contemporani, per presentar les seves òperes primes i conversar sobre els imaginaris i llenguatges del cinema fet al continent.

L’ull rere la càmera és invisible, però determina com mirem i percebem allò enregistrat, oferint una representació concreta del món. Avui ja no és només l’home blanc europeu qui es posa rere la càmera. El món del cinema incorpora, dia rere dia, més textures i filtres, més veus i mirades que ofereixen relats diversos. És el cas de l’escriptora i cineasta zimbabuesa Tsitsi Dangarembga, que fa gairebé tres dècades que participa en pel·lícules fetes a l’Àfrica i impulsa el cinema fet per dones al continent.

Tot i això, la majoria de les creadores africanes segueixen al marge dels circuits occidentals. Poques vegades inauguren els festivals de prestigi internacional. Tampoc dominen les cartelleres de les sales de cinema europees. Molts cops, ni tan sols són un percentatge representatiu als festivals africans, segons assenyala la mateixa Dangarembga. Quines són aquestes veus? Quins són els seus llenguatges?

Tsitsi Dangarembga convida dues veus pròpies del cinema africà contemporani, la sud-sudanesa Akuol de Mabior i la sud-africana Milisuthando Bongela per presentar les seves òperes primes i conversar sobre el cinema fet per dones al continent.

De Mabior és autora de No Simple Way Home (2022), estrenada a la Berlinale, i Bongela de Milisuthando (2023), presentada al Festival de Cinema de Sundance. Ambdues peces destaquen per aportar una textura personal i poètica, gairebé íntima, a la història dels seus respectius països, un gest que dona veu pròpia als grans relats històrics, creant noves possibilitats pel record, la memòria i la identitat dins i fora les fronteres del continent.

Aquest cicle, comissariat per Tsitsi Dangarembga, forma part de Resident CCCB, un programa en col·laboració amb la UOC i finançat per la Fundació Privada MIR-PUIG.

Veus pròpies del cinema africà

Del 24 febrer al 5 abril de 2025

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

+ informació

Font

Aquesta iniciativa té com a objectiu principal visibilitzar la diversitat religiosa i espiritual del districte, fomentant el respecte, el coneixement i reconeixement mutu. Les visites són obertes a tota la ciutadania amb la intenció que les persones participants puguin conèixer les pràctiques i creences de les diverses tradicions religioses i espirituals. Com deia Raimon Panikkar, “El diàleg interreligiós no és només una necessitat per a la pau mundial, sinó també una oportunitat per a l’enriquiment mutu i el descobriment de la veritat en l’altre”.

El cicle, organitzat per l'Oficina d'Afers Religiosos, oferirà visites a diversos centres de culte en diferents dies: divendres 21 de febrer a l'Església Evangèlica de Gràcia, dimecres 12 de març al Centre Budista Drukpa, i dimarts 25 de març a la Parròquia de l’Immaculat Cor de Maria.

Per a participar-hi cal fer inscripció prèvia.

+ informació

La darrera sessió de la sèrie de seminaris Art i subjectivitats indígenes de l'Espai Avinyó, amb la col·laboració del CCCB, comptarà amb Daiara Tukano, activista de la regió amazònica d'Alto Río Negro (Brasil) i amb la companyia d'Andrea Velásquez, investigadora transdisciplinària del Perú.

Tindrà lloc el dijous 20 de febrer de 18h a 20h al Mirador del CCCB, que acull l'esdeveniment.

Les places són limitades. Per a acudir és necessari enviar un correu a parcerisae@cccb.org explicant el teu interès i especificant que vas de part de l'Espai Avinyó.

+ informació

El tercer sector social és un àmbit clau per a la llengua catalana per la rellevància que les entitats li donen en relació amb l’atenció i la primera acollida a les persones nouvingudes.

Per aquesta raó, el CIEMEN i el Col·lectiu l’Escambell organitzem la Jornada “Hàbits lingüístics i noves estratègies. Jornada per potenciar l’ús del català al Tercer Sector”, amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que tindrà lloc el divendres 28 de febrer, a partir de les 18:30 h, a la seu del CIEMEN a Barcelona.

Durant la jornada es presentarà l’estudi Aproximació a la situació del català en el tercer sector, elaborat per Avel·lí Flors Mas (Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona). Partint d’una mostra de representants d’entitats, l’estudi n’explora els usos lingüístics en la comunicació interna i externa i, de manera específica, en l’atenció a les persones migrades i refugiades. El document també presta atenció a les representacions i ideologies lingüístiques dels membres de les entitats i a la relació amb les polítiques lingüístiques de les administracions públiques.

A banda del mateix Flors Mas, intervindran en la jornada:

· David Minoves, president del CIEMEN

· David Berga, membre del Col·lectiu l’Escambell

· Membres de les entitats participants en l’estudi

· Vanessa Bretxa, directora general d’Accés al coneixement i impuls de l’ús del català

La jornada és oberta a tothom, prèvia inscripció. Us hi podeu apuntar: inscripció a la jornada

+ informació

El dossier es fixa en les condicions, possibilitats i necessitats de la preservació de la memòria de les comunitats minoritzades procedents de la immigració recent a Catalunya, un aspecte que ha estat poc prioritzat en les recerques acadèmiques al país sobre l’àmbit migratori. Per elaborar aquest dossier, el CIEMEN ha partit de la idea que les memòries dels diferents grups que componen un país, un poble o una nació haurien de ser reconegudes socialment com a existents. 

“Però, qui i com decideix com es narren les migracions, les cultures i les memòries que les vehiculen i les expliquen? Com s’expliquen les cultures i trajectòries de les comunitats minoritzades al conjunt de la població? Es pot arxivar, aquesta memòria, i cal fer-ho? Estan relacionades amb algun conjunt de drets existent?”, són les preguntes que l’entitat mira d’abordar amb aquest dossier.

El dossier ha estat coordinat per Elena Ferreiro i David Forniès, tècnics de Som Part, el projecte del CIEMEN i la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles que treballa des de 2015 pels drets dels pobles minoritzats que tenen presència a Catalunya, com és el cas dels amazics. Drets culturals i memòria és el dotzè número de la Col·lecció Drets Col·lectius, en què es poden trobar més títols sobre pobles com l’amazic, el kurd, el maputxe o l’armeni, entre altres.

+ informació 

Cada trimestre, l'Espai Avinyó ofereix una nova agenda cultural d'activitats oberta als sabers, expressions i pràctiques artístiques presents a la ciutat, caracteritzada per ser:Itinerant pels diversos barris de la ciutat

· Gratuïta
· Amb inscripció prèvia.

Així mateix, en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona (CPNL), proposa activitats a estudiants de català, amb l'objectiu de fomentar l'ús social de la llengua amb una mirada intercultural.

Amb la imaginació lúdica de Glendis López, comença la programació amb una artista que combina expressions sonores, musicals, orals i tàctils, reflectint la programació d’hivern.

Hi haurà diàlegs amb perspectiva intercultural i comunitària, creant ressonàncies entre llengües familiars i bibliotèques, pràctiques feministes i electrònica, brodats i fotografies, i les imatges i el racisme.

 

+ informació

La Biblioteca de Sant Pau – Santa Creu té un fons especialitzat en el “món àrab” i una col·lecció diversa en llengües i orígens, amb la voluntat de ser un espai de trobada intercultural per al Raval.

En el marc del Dia Internacional de la Llengua Materna (21 de febrer) i del cicle Biblioteques Expandides , l'Espai Avinyó, Biblioteques de Barcelona i la Biblioteca Sant Pau - Santa Creu, us convidem a visitar-la i reflexionar sobre la presència de l’àrab a Barcelona, la classificació del seu fons i com diversificar-lo. També explorarem accions artístiques i comunitàries per enfortir els vincles amb la ciutat.

Amb: Tànit Assaf Muntané, Youssef El Maimouni, Danae Fonseca i Sayed Raian
Col·labora: Centre d'Arts Santa Mònica

Dimecres, 19 de febrer de 2025
10 h - 13 h
Biblioteca Sant Pau - Santa Creu (C/ del Carme, 47, Barcelona)

+ informació

El Losar és la festivitat més important del calendari tibetà, marcant l'inici d'un nou cicle amb purificació, renovació i esperança. Cada any, el Losar se celebra de manera única, amb rituals i tradicions que reflecteixen la profunda connexió dels tibetans amb la seva cultura i la seva espiritualitat.

Aquest 2025, el divendres 28 de febrer comença Losar, l'any nou en el calendari tibetà, al qual  li segueixen quinze dies auspiciosos, on totes les accions que realitzem es multipliquen per cent mil. Són dies especials per a incrementar les pràctiques positives. En aquests dies es conrea la generositat, l'amabilitat, … tots aquells valors que volem que determinin la resta de l'any. I quan moltes persones es reuneixen a posar en marxa aquestes accions positives i a recitar oracions auspicioses la seva influència augmenta centenars de milers de vegades.

Per tercer any consecutiu, el Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants (Caminem junts en la diversitat), Càritas Diocesana de Barcelona i la Plataforma d’Entitats Cristianes amb les Persones Migrants han organitzat les Jornades de l’Església de Barcelona per la interacció entre cultures.

L’acte s’ha celebrat a la Plaça Nova de Barcelona, just davant de la seu de Càritas. Durant tot el matí s’han realitzat diverses activitats per fomentar la capacitat d’acollida i treball en xarxa, sempre al servei d’una societat més inclusiva i solidària.

Telar comunitari

Una de les accions que més interès ha despertat ha estat l’elaboració d’un telar comunitari. 

El projecte, promogut per l’artista uruguaiana Jimena Lucas, ha comptat amb la col·laboració de persones participants de projectes de Càritas, així com de la implicació dels assistents a l’acte. “El telar mostra tot el que suposa la migració, el trajecte que fa una persona des que marxa de casa seva fins que arriba al nou destí. No només és un camí físic, sinó també emocional”, explica Lucas. 

Molts dels elements de roba i joguines que componen el telar provenen de donatius de mares migrants, exemplificant tot allò que una persona deixa endarrere quan ha de migrar. “Les joguines són una de les eines que els infants tenen per aprendre, relacionar-se, i viure amb esperança. El telar també representa el canvi que suposa la migració, passant de l’obscuritat a la llum, fer un camí incert cap a l’esperança.” Durant la conversa amb la Jimena, diferents persones han omplert el telar, col·locant elements que les identifiquen. “A ciutats com Barcelona hi ha un diàleg entre cultures, i això és un bé que cal promoure i preservar”, ha indicat.

Llegiu la notícia completa