si per les lletres reneix.
Poble que sa llengua cobra
es recobra a si mateix.
Aquestes paraules, de Marian Aguiló Fuster, corresponen a una de les raons que David Pagès ha recollit en el llibre 500 raons per parlar català. Es tracta d’una recopilació molt exhaustiva de citacions sobre la llengua catalana de persones procedents d’àmbits diversos d’arreu dels territoris de parla catalana. Una obra que emana optimisme, feta amb voluntat de sumar i d’explicar, amb paraules d’altres, una cosa tan natural com per què parlem en català.
Com diu Carles Duarte en un magnífic pròleg “Fa goig capbussar-se en aquest vast inventari d’arguments que ens refermen en el compromís amb la necessitat de fer de la llengua catalana una expressió natural i quotidiana de qui som, del que creiem, del com sentim...”. Ordenades alfabèticament pel nom de l’autor, les citacions tracten de la immersió lingüística, de la identificació de llengua i nació o llengua i cultura, del català com a element integrador i cohesionador i del seu ús en àmbits ben diversos.
Les citacions que hi apareixen busquen, sobretot, promoure l’ús de la llengua catalana i, al mateix temps, argumentar, defensar i visualitzar quatre grans qüestions:
En primer lloc, explicar per què és tan important una llengua per a un poble i, és clar, per què és tan important el català per als països de parla catalana.
En segon lloc, la diversitat d’autors que hi ha busca visualitzar que la llengua és un patrimoni col•lectiu, comú, ben especial, independentment d’àmbits professionals, ideologies, procedències, religions... I, al mateix temps, patrimoni de tots els territoris on es parla.
En tercer lloc, busquen donar arguments per fer la llengua atractiva a tothom, de manera molt especial a dos col•lectius molt importants per al seu futur: els nouvinguts i els joves. Hi ha un nombre important de citacions de persones nouvingudes, el testimoni dels quals és, d’igual manera, captivador, interessant i suggestiu.
Per últim, ajudar, col•laborar i contribuir a crear un estat d’ànim positiu, optimista -i esperançat- en relació a la llengua catalana i al seu futur.
Certament, 500 raons no són poques, però mal senyal per a una llengua que s’hagi de justificar tant. Un llibre com aquest és inimaginable en anglès, en francès, en castellà o en qualsevol altra llengua no minoritzada, però en català té tot el seu sentit. Un llibre per llegir o consultar de forma esporàdica i entendre una cosa tan simple com per què parlem català.
Les citacions que hi apareixen busquen, sobretot, promoure l’ús de la llengua catalana i, al mateix temps, argumentar, defensar i visualitzar quatre grans qüestions:
En primer lloc, explicar per què és tan important una llengua per a un poble i, és clar, per què és tan important el català per als països de parla catalana.
En segon lloc, la diversitat d’autors que hi ha busca visualitzar que la llengua és un patrimoni col•lectiu, comú, ben especial, independentment d’àmbits professionals, ideologies, procedències, religions... I, al mateix temps, patrimoni de tots els territoris on es parla.
En tercer lloc, busquen donar arguments per fer la llengua atractiva a tothom, de manera molt especial a dos col•lectius molt importants per al seu futur: els nouvinguts i els joves. Hi ha un nombre important de citacions de persones nouvingudes, el testimoni dels quals és, d’igual manera, captivador, interessant i suggestiu.
Per últim, ajudar, col•laborar i contribuir a crear un estat d’ànim positiu, optimista -i esperançat- en relació a la llengua catalana i al seu futur.
Certament, 500 raons no són poques, però mal senyal per a una llengua que s’hagi de justificar tant. Un llibre com aquest és inimaginable en anglès, en francès, en castellà o en qualsevol altra llengua no minoritzada, però en català té tot el seu sentit. Un llibre per llegir o consultar de forma esporàdica i entendre una cosa tan simple com per què parlem català.
Una breu mostra representativa del recull:
Pep Guardiola, entrenador FC Barcelona
Som un país amb una llengua pròpia i quan sortim, els que la fem servir, la parlem.
Carme Junyent, lingüista
El que hem de fer és treballar amb la gran majoria de la societat que és indiferent. El que mata el català és la indiferència, no els hostils.
Ben, artista
No hi ha poble sense cultura, ni cultura sense llengua.
Jose Manuel Blecua, director de la Reial Acadèmia Espanyola
El català ha de sobreviure. No es tracta de viure, sinó de sobreviure, i la immersió lingüística és de les poques coses que permeten fer-ho.
Francesc Puigpelat, escriptor
Com deia el filòsof Séneca: "Ningú estima la seva nació perquè sigui la més gran, sinó perquè és la seva". I el mateix amb l’idioma.
Josep M. Terricabras, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona
Sí, sé segur que la pàtria no es defensa només amb la llengua. Però també sé ben cert una altra cosa: que la pàtria no es pot defensar igual sense llengua.
Manuel de Pedrolo, escriptor
La llengua és la columna vertebral d’una cultura.
Marcel Mateu, vicepresident del Consell General dels Pirineus OrientalsEl català a Catalunya Nord en absolut és una qüestió folklorista, és una voluntat de ser i d’existir com a comunitat.
Enric Valor, escriptor
El nostre valencià, el català de tots.
